LArmada de Mèxic és la força militar encarregada de la vigilància i salvaguarda de les costes, el mar territorial, una zona econòmica exclusiva i l'espai aeri marítim de Mèxic així com en les aigües interiors, vies fluvials i lacustres navegables. Des de la independència de Mèxic va estar lligada a la Secretaria de Guerra i Marina, posteriorment va ser part de la Secretaria de la Defensa Nacional fins que es va crear el Departament de Marina de manera independent. A partir de 1941 és administrada per la Secretaria de Marina, que és integrant del gabinet presidencial. En 2015 l'Armada de Mèxic compta amb 60.313 militars.«Presupuestos de Egresos de la Federación 2015: Analítico de Plazas y Remuneraciones: Ramo13 Marina».
Història
L'Armada de Mèxic va ser creada des de la consumació de la independència, en 1821, encara que no va ser fins al que va adquirir una major importància i atenció per part dels governs. El 26 de gener de 1912 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació l'Ordenança General de l'Armada. El 31 de desembre de 1940 va ser creada la Secretaria de Marina com a entitat rectora de l'Armada de Mèxic, que anteriorment havia depès de la Secretaria de Guerra i Marina.
Antecedents L'Armada de Mèxic com a tal, té el seu naixement en les activitats marítimes que els pobles indígenes van desenvolupar al territori mexicà i en la cultura i coneixements que es van heretar d'Espanya.
Abans de l'arribada de les primeres exploracions espanyoles en 1521, el territori mexicà es trobava habitat per petites nacions diferents en qüestions de política i cultura. Es pot arribar a pensar que alguns pobles costaners podrien haver utilitzat petites embarcacions amb el propòsit de transportar soldats a una àrea de batalla o fins i tot es podria parlar dels asteques que, per ser una cultura principalment guerrera i dependent del seu exèrcit al qual devia el seu poder, usava aquestes embarcacions per sortir a combatre des de Tenochtitlan pel llac de Texcoco.
Els maies fins i tot van arribar a ser coneguts com a navegants i artesans navals, perquè van ser aquestes embarcacions les que es van trobar per primera vegada amb els espanyols en una de les primeres expedicions en el nou continent. Per això, J. Eric S. Thompson va anomenar a la cultura maia com s "Els Fenicis del Nou Món".
Cristòfor Colón va escriure després del seu quart viatge, la qual cosa sembla la trobada espanyola amb una d'aquestes "canoes" que va trobar prop de les anomenades Illes de la Badia a Hondures, descrivint-la del llarg d'una galera i d'uns cinc colzes d'ample, la qual cosa avui seria com d'uns 2,5 m aproximadament. Avui se sap que les rutes marítimes dels maies abastaven la regió de la Huasteca, Centreamèrica i algunes illes del Mar del Carib, transportant mercaderies de diversos llocs que visitaven per a la seva venda.
Bernal Díaz del Castillo escriu en les seves cartes que en catoche, situat a l'extrem nord-est de Yucatán, havien vist "deu canoes molt grans plenes d'indis que venien a rem i vés-la". Explica després com eren aquelles canoes: "aquestes són canoes fetes a manera d'artesas i són grans i de taulons gruixuts i cavats... i moltes d'elles en què caben quaranta indis".
Hernán Cortés, després de la derrota del 30 de juny de 1520 coneguda com la de la Nit Trista, i la seva experiència guanyada en la batalla durant la qual molts dels seus cavalls i soldats van morir en els talls de les calçades, va creure convenient que la millor manera per atacar i guanyar amb èxit la batalla era utilitzar una mobilitat militar combinada per dues forces, és a dir enviar un atac per aigua i un altre per terra. Els indígenes i espanyols serien els protagonistes d'una de les paradoxes més interessants en la història de Mèxic, ja que va ser a la regió coneguda com a altiplà, que es troba a uns 2.200 msnm, que es va iniciar la història de la construcció naval en el continent d'Amèrica, quan Cortès va decidir manar a construir en Tlaxcala de Xicohténcatl tretze bergantines que després servirien per posar un setge a la gran Tenochtitlán, desenvolupant-se una batalla naval en el mateix llac de Texcoco entre les embarcacions espanyoles i les canoes asteques, corresponent la victòria als espanyols el 13 d'agost de 1521. miniatura|Estat primitiu del llac de Texcoco, lloc on van navegar les 13 bergantines de Cortès. Sembla gairebé impossible i estrany, la fabricació en Tlaxcala, que era un poblat molt terra endins, a gairebé 100 km per un terreny muntanyenc. Això es deu al fet que els tlaxcalteques, en aquells temps, eren el principal i únic suport que tenien els espanyols. Al final de la seva construcció, les bergantines van ser provades en el riu Zahuapan que els indígenes havien estancat per complir aquell propòsit. Al final d'aquestes proves, les bergantines van ser desmantellades per així aconseguir el seu transport de Tlaxcala a Tetzcuco, on tornarien a armar-se i serien dotats d'artilleria. És així com neixen els inicis de la construcció naval a Amèrica amb finalitats eminentment militars.
Quan els asteques van perdre el seu últim reducte de terra, les bergantines van començar a perseguir i destruir les canoes asteques pels canals del llac. García Olguín, qui era capità d'un bergantí, va capturar l'embarcació on es trobaven els senyors de Mèxic, Tetzcuco i Tlacopan: Cuauhtemótzin, Conacochtzin, Tetlepanquetzaltzin vestint mantes de maguey ja molt brutes per la gana i la malaltia que s'havia generat a la ciutat a causa del setge. Gonzalo de Sandoval i García Olguín van portar als mateixos davant Cortès, que es trobava al barri d'Amexcac; és aquí on el tlatoani mexica diu que ell ja havia fet tot el que va poder de la seva part per defensar al seu poble, que ara ell fes el que volgués, posant-li a Cortès un punyal a la mà perquè ho matés.
Els primers galions que van formar part de l'Armada de Sobrevent, que eren d'origen mercant i que el govern virregnal va comprar a 40 ducats la tona, van anar el "Concepción" de 300 T, el "Nuestra Señora del Rosario" de 230, el "San Antonio" de 400, una urca de 400 construïda a Jamaica, un patache de 150 i una fragata de 400 que va ser construïda a San Francisco de Campeche Els navilis van ser enviats a l'Havana, on serien armats per al seu ús militar.
Al cap de poc, uns bucs anglesos van ser vists en el port d'Alvarado on es construïen dos galions per a ús de l'Armada, per la qual cosa en saber-se això a Veracruz, l'Almirall Antonio de la Plaza es va dirigir a la recerca d'ells. Aquesta seria la primera vegada que l'Armada de Sobrevent enfrontaria un combat naval, la qual cosa va succeir el 9 de juny de 1641 prop de Rio de Caña, Veracruz, prenent presa la nau i a 22 presoners. Seria la primera vegada en què els pirates van ser interceptats en costes mexicanes.
Durant el govern del Virrei Payo Enríquez de Rivera es va ordenar en 1678 la construcció de les primeres escoles d'artilleria en els regnes espanyols, sent construïdes a Veracruz, l'Havana i Cartagena així com l'ús de l'Armada de Sobrevent contra els pirates a la ciutat de Santa Marta. En 1688 va arribar a governar Gaspar De la Truja Sandoval Silva i Mendoza, que envia a Santo Domingo una expedició per derrotar i treure als francesos que l'havien ocupat, per la qual cosa va ser necessària l'ajuda de l'Armada de Sobrevent composta de sis bucs de línia i una fragata, transportant a 2.600 soldats mexicans. El Virrei De la Truja va acudir a la mateixa per l'estat de guerra que existia entre Espanya i França. L'ocupació francesa va generar una mobilització general per tota l'illa, fins que l'Armada va arribar el 9 de novembre.
La flota va salpar de Veracruz el 19 de juliol de 1690 i se li va ordenar desallotjar les tropes franceses per mitjà d'un doble front, perquè mentre l'exèrcit partia de Santo Domingo el 21 de desembre, pocs dies després l'Armada es dirigia al port de Camamilla. Allí es van concentrar les forces, i les embarcacions es van dirigir a Guárico i així ocupar el pas de Port Paix, i evitar que els francesos s'aprovisionessin. En aquesta batalla van morir 400 francesos i 47 espanyols, aconseguint la desocupació francesa de Guárico.
El Virrei Juan da Acuña de Casa Fort va establir en 1722 la primera fosa d'artilleria en Orizaba, Veracruz. Durant el seu mandat va generar grans beneficis en qüestions militars doncs es van capturar una balandra i una fragata angleses que s'encarregaven del tràfic de pal de tint, tot això entre Cap Catoche i l'illa de Cozumel. L'èxit va generar que fossin armades en Campeche diverses piragües que després comandaria Esteban de la Barca sorprenent amb 24 homes en el Riu Belize a una fragata de 24 canons amb quaranta-quatre marins anglesos.
Durant l'última cambra del segle XVII es van realitzar noves expedicions dirigides per la Nova Espanya, car l'ambaixador d'Espanya a Moscou va informar que els russos es trobaven per aquestes terres, així que es va emprendre una campanya de reconeixement del nord de les Califòrnies per trobar establiments russos. D'aquesta manera Juan Francisco de la Bodega y Quadra va descobrir la desembocadura del Riu Columbia a la qual va donar el nom d'entrada d'Haceta així com el pic de San Jacinto, avui conegut com la muntanya Edgecumb a la ciutat de Sitka, Alaska i el Port de Bucareli a l'Illa Príncep de Gal·les. En 1776 es va ordenar una nova expedició, per la qual cosa es van manar construir en Guayaquil les corbetes "Princesa" i "Favorita" que van sortir de San Blas l'11 de febrer de 1779 al comandament de Juan Francisco de la Bodega y Quadra i Ignacio Arteaga.
En Orizaba es van construir els primers canons barrinats i tornejats en sòlid, en calibre de quatre, per Diego de Pans. L'octubre de 1789 el Virrei Juan Vicente de Güemes Pacheco i Padilla va manar folrar de coure els cascos dels guardacostes. En 1790 es va manar una nova expedició amb direcció al nord composta d'una flotilla amb la Fragata "Concepción", el paquebot "San Carlos" i la balandra "Princesa Real", amb la finalitat de colonitzar l'illa de Nutka, el comandant, Francisco Eliza va aconseguir construir algunes edificacions, ordenant als oficials Salvador Fidalgo i Manuel Quimper exploració, conquesta i l'aixecament de plànols d'aquesta. L'última expedició va sortir d'Acapulco amb les goletes "Subtil" i "Mexicana" que eren comandades per Dionisio Alcalá Galiano i Cayetano Valdés, que es van trobar amb els navegants George Vancouver i Broughton que realitzaven les mateixes recerques. El Tinent de Navili Jacinto Caamaño, va ser enviat al costat de la seva fragata "Aranzazú" a explorar el nord. Caamaño va sortir de San Blas el 20 de març de 1792 recorrent durant 6 mesos la part septentrional de l'illa de la Reina Carlota i el sud de l'illa Príncep de Gal·les. Es troba doncs les raons històriques, en el Mèxic novohispà, per les quals moltes vegades en les toponímies de diversos països com el Canadà i els Estats Units és troben noms hispans.
Espanya, que es va aliar amb França després de les signatures de la Pau de Basilea, va implicar que després de la signatura del Tractat de Sant Ildefons existís de nou compte una ruptura de relacions amb la Gran Bretanya. En els anys posteriors, Espanya ja no va poder mantenir el poder naval que ho havia caracteritzat i per contenir les hostilitats d'Anglaterra, que van acabar en un desastre espanyol durant la batalla de Trafalgar, ocàs del poder naval espanyol. Els anglesos doncs transitaven amb llibertat per costes mexicanes fent-se de queviures en els ports, no obstant això, ja no existia marina de guerra que les protegís, les demandes dels virreies mai van ser escoltades, car el poder que abans Espanya va tenir s'havia perdut. En 1808, a partir de l'abdicació de Fernando VII en favor de Napoleó, i l'esclat de la Guerra de la Independència Espanyola i la desobediència del virrei Venegas que no acatava les ordres de Madrid, van començar a gestar la lluita d'independència a Mèxic.
Guerra d'Independència