Oviraptor («lladre d'ous») és un gènere extint de dinosaure teròpode oviraptorosaure, que visqué durant el Cretaci superior, en el que actualment és Mongòlia, concretament, a Bayanzag, al desert de Gobi. Oviraptor dona nom a la família dels oviraptòrids, i només consta d'una espècie, Oviraptor philoceratops. Oviraptor es caracteritza pel seu bec, protoplomes, llargues potes i un crani petit amb una cresta a la part superior. Tenia plomes al llom, a les extremitats superiors i a la cua.
Descobriment El 1923, en una expedició liderada per Roy Chapman Andrews, es van descobrir tres nous teròpodes, que van ser descrits l'any següent per Henry Fairfield Osborn: Saurornithoides, Velociraptor i Oviraptor. Oviraptor es va descriure en base d'un exemplar incomplet a sobre d'un niu amb 15 ous, que Osborn va interpretar com que Oviraptor robava i s'alimentava d'ous d'altres espècies, d'aquí el nom genèric, que significa "lladre d'ous" en llatí. El nom específic, philoceratops, que significa "aficionat als ous de ceratòpsid", prové de la hipòtesi de que el niu era de Protoceratops. Osborn va classificar Oviraptor com un ornitomímid, degut a les semblançes dels becs sense dents. Més tard, el 1976, Rinchen Barsbold se'n va adonar de les diferències entre Oviraptor i els ornitomímids i va decidir crear una nova família, els oviraptòrids, per tal de classificar Oviraptor i els seus parents propers.Barsbold, R. (1976). "О новом позднемеловом семействе мелких теропод Oviraptoridae fam. nov Монголии" [A new Late Cretaceous family of small theropods Oviraptoridae n. fam. in Mongolia]. Doklady Akademii Nauk SSSR. 226 (3): 685−688. A la dècada de 1990, diversos estudis van demostrar que el niu no pertanyia a Protoceratops ni cap altre ceratòpsid, sinó a l'exemplar dOviraptor, que estava covant els ous enlloc d'alimentar-se'n.
Descripció
S'estima que l'holotip mesurava entre 1,6 i 2 m, i que pesava entre 33 i 40 kg. Segurament, tenia unes potes robustes amb tres dits, una cua amb un ventall de plomes i uns braços emplomallats.
Paleobiologia Osborn va hipotetitzar que el bec d'Oviraptor, semblant al d'un lloro, servia per trencar les closques d'ous i de mol·luscs. Barsbold va conjecturar un possible estil de vida semiaquàtic, basant-se en la suposició de la dieta en mol·luscs. El 1990, David K. Smith va mostrar que la mandíbula d'''Oviraptor no era prou forta com per trencar closques, i va suggerir que Oviraptor podria ser herbívor. El 1995, es van descobrir les restes d'un llangardaix a la mandíbula del holotip, suggerint una dieta almenys parcialment carnívora.Norell, M. A.; Gaffney, E. S.; Dingus, L. (1995). Discovering Dinosaurs In the American Museum of Natural History. Knopf Inc. p. 225. Actualment, es creu que Oviraptor era omnívor.
Es creu que l'holotip dOviraptor'' era un exemplar sexualment madur que estava incubant el seu niu, i va morir en una tempesta de sorra.
Referències
Categoria:Oviraptorosaures