El tamazic de l'Atles Central, també conegut senzillament com a tamazic,El tamazic de l'Atles Central és l'únic dialecte amazic al qual els seus parlants anomenen exclusivament i regularment tamaziɣt, ‘tamazic’. Altres parlars amazics també anomenen la seva llengua tamaziɣt, però també s'hi refereixen més freqüentment amb altres noms de caràcter local. pertany a la branca amaziga septentrional de les llengües amazigues. Com a membre de la família afroasiàtica, la gramàtica del tamazic de l'Atles Central comparteix amb aquestes llengües un sistema amb dos gèneres (tawsit), una tipologia VSO, l'existència de consonants emfàtiques (realitzades en tamazic per velarització) i una morfologia templàtica o discontínua.
El tamazic és una llengua amb una clara distinció verbo-nominal, és a dir entre verbs i substantius, amb els adjectius funcionant com un subgrup dels verbs.
Substantius Els substantius poden ser masculins o femenins i singulars o plurals. La definició no és marcada (tot i que molts préstecs de l'àrab contenen el que originalment era l'article definit àrab).
Masculí i femení El masculí singular pren el prefix /a-/ i el plural /i-/, mentre que el femení es caracteritza pel circumfix , en singular, i , en plural.
Exemples:
/axam/ - /ixamn/ ‘tenda gran’ - ‘tendes grans' (m) /amaziɣ/ - /imaziɣn/ ‘amazic’ - ‘amazics' (m) /taxamt/ - /tixamin/ 'tenda' - tendes (f) /tafunast/ - /tifunasin/ 'vaca' - vaques (f)
A Ayt Seghrouchen la /a/ inicial s'elimina en molts substantius en singular, mentre que forma el plural i l'estat constructe de forma similar a com es fa a Ayt Ayache.
Singular i plural La marca principal de plural és /-n/. A més, els plurals poden implicar un canvi regular de prefix i sufix («plurals sonors»), un canvi de vocal intern («plurals trencats») o bé una combinació dels dos procediments.
Els substantius singulars masculins nadius (és a dir, no manllevats de l'àrab) solen començar amb en singular i fan «plurals sonors» amb , a més de /-n/ final.
Exemple:
/axam/ - /ixamn/ ‘tenda gran’ - ‘tendes grans' (masc.) /amaziɣ/ - /imaziɣn/ ‘amazic’ - ‘amazics' (masc.)
El sufix /-n/ se sotmet a les següents regles d'assimilació:
> (a Ayt Ayache i Ayt Segrouchen) > (només a Ayt Ayache) > ) (només a Ayt Ayache)
Els «plurals trencats» també prenen el prefix /i-/ en plural:
/asrdun/ - /isrdan/ ‘mula’ - ‘mules' (masc.) /adaʃu/ - /iduʃa/ ‘sandàlia’ - ‘sandàlies' (masc.)
El femení natiu sol estar envoltat de (o ) en singular. Si té un «plural sonor», sol prendre el circumfix , mentre que si té un «plural trencat» només pren el prefix .
Exemples de «plural sonor»:
/taxamt/ - /tixamin/ ‘tenda’ - ‘tendes' (fem.) /tafunast/ - /tifunasin/ ‘vaca’ - ‘vaques' (fem.) /tafust/ - /tifusin/ 'mà’ - ‘mans' (fem.)
Exemples de «plural trencat»:
/tagrtilt/ - /tigrtal/ ‘estora’ - ‘estores' (fem.) /tamazirt/ - /timizar/ ‘propietat’ - ‘propietats' (fem.)
Estat constructe Per tal d'indicar la possessió (és a dir, per a formar el genitiu) o quan el subjecte d'un verb segueix al verb, els substantius es posen en estat constructe o estat d'annexió (oposat a l'«estat lliure», que seria l'habitual en els altres casos). L'estat constructe també és necessari per als substantius després de numerals i després d'algunes preposicions (amb algunes excepcions, com per exemple la preposició , ‘a’, que només requereix posar en estat constructe els substantius femenins), Finalment, també van en estat constructe els substantius darrera de la partícula presentativa i conjuntiva , ‘i’.
L'estat constructe es forma modificant el prefix, amb certes peculiaritats:
En els substantius masculins:
(inicial) > (inicial) > (inicial) >
En els substantius femenins:
(inicial) > (o, rarament, ) (inicial) > (o, rarament, ) (inicial) >
Exemples, en el parlar d'Ayt Ayache):
(< + ) ‘cap de casa’ (< /ij:s/ + + ) ‘el cavall de la núvia’
Pronoms Pronoms possessius L'ús dels sufixos possessius en tamazic reflecteix el de moltes altres llengües afroasiàtiques. +Pronoms Persona Pronom subjecte Sufix possessiu Pronom afixat al verb (Dialecte: AA = Ayt Ayache; AS = Ayt Seghrouchen) AA AS AA AS AA AS complement directe complement indirecte jo 1 tu (masc.) 2 tu (fem.) 2 ell 2 ella nosaltres (masc.) 2 nosaltres (fem.) vosaltres (masc.) 2 vosaltres (fem.) 2 ells 2 elles 2
-inw s'utilitza quan el substantiu acaba en consonant A Ayt Ayache, aquests pronoms tenen els al·lomorfs , , , etc. després de preposició. Aquests muten després de (p. ex. a ).
El parlar d'Ayt Seghrouchen té un conjunt especial de sufixos per a verbs transitius futurs (que es combinen amb el marcador de futur ): +Pronoms per al transitiu futur singular plural masc. fem. masc. fem. 1a 2a 3a Els possessius independents es formen adjuntant els sufixos possessius a , si l'objecte posseït és masculí, o , per al femení, per exemple: (‘el meu’).
Els termes de parentiu utilitzen sufixos possessius especials.
Els pronoms emfàtics es formen amb la paraula , per exemple: (‘jo mateix’).
Pronoms demostratius +Pronoms demostratius Pròxim Remot sing. pl. sing. pl. AA1 AS2 AA AS AA AS AA AS masc. fem. sufix 1 / 2
Ayt Ayache Ayt Seghrouchen
Quan s'afixa / / a un substantiu acabat en o , s'afegeix epentètica, per exemple: (‘aquesta cadira’) < + .
Existeixen altres sufixos deíctics: (‘això’), (‘això’), per exemple: (‘aquesta casa’) < + ; (‘aquella casa’) < + .
Verbs Els verbs estan marcats pel temps, l'aspecte, el mode, la veu i la polaritat, i coincideixen en nombre, persona i gènere amb el subjecte.
Temps i mode A partir del pretèrit, que és la forma «bàsica» de l'arrel verbal, es deriven, amb afixos, els altres temps i modes. El futur es marca amb , mentre el mode interrogatiu es marca amb i el negatiu amb .
El tamazic empra una construcció negativa bipartida. Per exemple, /uriffiɣ ʃa/ ‘no va sortir’ < /ur/ (marca de pretèrit negatiu) + /iffiɣ + /ʃa/ (marca de negació. Aquesta construcció aparentment hauria aparegut per influència de les varietats àrabs properes, en un procés comú conegut com el cicle de Jespersen.Contact-induced grammatical change: towards an explicit account (PDF), p. 2. Es tracta d'un fenomen on un element postverbal (/ʃa/) es reanalitza com a marcador de negació, però que no funciona sol sinó que requereix el marcador de negació preverbal (/ur-/). Aquesta construcció és present en moltes varietats amazigues i s'hauria adoptat arreu per contacte amb l'àrab veí.
La negació estàndard va acompanyada d'un pronom indefinit negatiu, walu.Negation – An Overview of Typological Research (PDF), p. 13–14.
L'imperatiu es conjuga seguint aquest esquema: +Imperatiu de ‘córrer’ en 2a personaAyt AyacheAyt Seghrouchensing.pl.masc.fem.
Marques de subjecte El tamazic marca les persones de l'acció verbal mitjançant afixos. +Afixos de subjecte en tamazicPersonaAyt AyacheAyt Seghrouchensing.1a2a3amasc.fem.pl.1a2amasc.fem.3amasc.fem. Aquesta és la conjugació del verb /dawa/ ‘curar’, ‘tenir cura’, en pretèrit i pretèrit negatiu (en el dialecte d'Ayt Ayache): +PersonaAfirmativaNegatiusing.1a2a3amasc.fem.pl.1a2amasc.fem.3amasc.fem.
Marc satèl·lit El tamazic és una llengua de marc satèl·lit. El mode del moviment s'expressa amb partícules verbals de direcció: el sufix /d/ (/dː/ en Ayt Seghrouchen) per indicar proximitat (‘cap aquí’)Aquests afixos són «mòbils», com els afixos pronominals d'objecte, i es poden emprar com a prefix o sufix segons el context. i el sufix /nː/ per indicar llunyania (‘cap allà’). Per exemple: /dːu/ ‘anar’, produeix /i-dːa/ ‘(ell) va anar’, /i-dːa-d/ ‘(ell) va venir’ (‘(ell) va anar cap aquí’), /i-dːa-nː/ ‘(ell) va anar cap allà’.
Derivació verbal A partir de les arrels verbals bàsiques es poden crear formes verbals derivades causatives, recíproques, recíproques-causatives, passives o habituals.
Les formes causatives es deriven afegint el prefix /s(ː)-/ a arrels verbals no augmentades.És un procediment molt comú en les llengües afroasiàtiques.
/ħudr/ ‘doblegar’ > /sħudr/ ‘fer doblegar’
Les formes recíproques es formen amb el prefix /m(ː)-/ i les recíproques-causatives amb /-m(ː)s-/, de vegades amb canvi intern.
/sal/ ‘preguntar’ > / mːsal/ ‘preguntar-se’ /ʕum/ ‘nedar’ > /mːsʕum/
Les passives es formen amb el prefix /tːu-/.
/ħnːa/ 'compadir' > / tːuħnːa/ ‘éser compadit’
Les formes habituals es deriven bé afegint el prefix /tː-/ (de vegades amb canvi intern) a arrels verbals no augmentades i recíproques o recíproques-causatives, bé infixant una vocal en formes causatives, bé infixant una vocal opcional en formes passives:
/fa/ 'badallar'> /tːfa/ /ħudr/ ‘doblegar’ > /sħudr/ ‘fer doblegar’ > /sħudur/ /ʕum/ ‘nedar’ > /mːsʕum/ > / tːmːsʕum/ /bdr/ ‘mencionar’ > /tːubdr/ ‘ser mencionat’ > /tːubdar/
Col·locació dels pronoms i les partícules respecte al verb Els pronoms i altres partícules s'uneix al verb per clisi, generalment darrera del verb, amb l'objecte indirecte precedint l'objecte directe, per exemple /izn-as-t/ ‘li'l va vendre’ < /izn/ (va vendre) + /as/ (pronom 3a singular OD) + /t/ (pronom 3a singular OI).
Còpula nul·la El tamazic també posseeix una còpula nul·la o còpula zero, és a dir construccions en què subjecte i predicat no requereixen un verb que en marqui la relació. Aquesta situació es marca amb les partícules , en el dialecte d'Ayt Ayache, i , en el d'Ayt Seghrouchen. Aquesta partícula, pot ser traduïda en català pel verb «ésser» i s'empra especialment en estructures precedides pel relatiu /aj/ ‘que, qui’.
Ablaut Lablaut o alternància vocàlica és present en alguns verbs. En el parlar d'Ayt Ayache, l'ablaut només apareix en pretèrit i/o pretèrit negatiu. Els tipus d'ablaut inclouen Ø:i/a, Ø:i i a:u, que poden anar acompanyats de metàtesi. En el parlar d'Ayt Seghrouchen, els tipus d'ablaut inclouen Ø:i (en pretèrit negatiu), i/a, i/u, au i ai.
Préstecs de l'àrab El tamazic ha pres molts préstecs de l'àrab que s'han integrat plenament al lèxic verbal tamazic, funcionant com les arrels natives, patint fins i tot, en alguns casos, ablaut.
Adjectius Els adjectius, quan modifiquen un nom, s'indiquen després d'aquest, i hi coincideixen en nombre i gènere:WALS – Beber (Middle Atlas)
/argaz amʕdur/ ‘l'home insensat’ (lit. ‘un home insensat’) /tamtˤot tamʕdurt/ ‘la dona insensata’ /irgzen imʕdar/ ‘els homes ximples' /tajtʃin timʕdar/ ‘les dones ximples'
Els adjectius també poden aparèixer sols. En aquest cas funcionen com un predicat.
Pràcticament tots els adjectius tenen també una forma verbal utilitzada amb finalitats predicatives, que es comporta igual que un verb normal:
/i-mmuʕdr urgaz/ ‘l'home és ximple’ (lit. ‘(marca 3a persona masc. sing.)-ximple home’) /argaz i-mmuʕdr-n/ ‘l'home ximple’ (utilitzant un verb no finit)
Tenint en compte això, els adjectius poden classificar-se com un subconjunt de verbs que a més tenen altres característiques no verbals. Tanmateix, Penchoen (1973:21) argumenta que en realitat són substantius.
Partícules Preposicions Les preposicions ('sobre'), ('abans'), ('a') i ('fins a') poden prendre sufixos pronominals.
Algunes preposicions requereixen que el substantiu que les segueix estigui en estat constructe, mentre que d'altres no. +Preposicions que requereixen estat constructepreposiciósignificat 1‘a’‘a’‘en’‘amb’‘com’‘sobre’‘de’ (procedència)‘amb’‘de’ (possessió)‘sota’‘entre’
Només requereix estat constructe si el substantiu següent és en femení.
+Preposicions que no requereixen estat de construcciótamazicsignificat‘a’‘abans'‘després'‘sense’‘fins a’‘fins a’ La preposició (‘de’) és enclítica respecte del nom que acompanya, el qual s'ha de posar en estat constructe, i s'assimila a algunes consonants inicials. Esdevé abans de substantius amb inicial; amb de inicial, i abans de inicial. En general crea són geminats més que no pas doblar el fonema, per exemple: ‘una mica de llet’).