Ignaz Philipp Semmelweis, (Buda (Hongria), 1 de juliol del 1818 - Viena (Imperi austríac) 13 d'agost del 1865,) fou un metge hongarès d'origen alemany que va establir les bases del tractament modern de les ferides en inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides, concretament va estudiar les infeccions puerperals.
Ignác Fülöp Semmelweis fou obstetra, i amb les seves observacions va aconseguir disminuir dràsticament, en un 70%, la taxa de mortalitat per sèpsia puerperal (una forma de febre puerperal)Es denomina sèpsia o febre puerperal una infecció de l'àrea genital femenina després del part, que pot produir-se per colonització de microorganismes presents al canal del part o per contaminació exògena. entre les dones que donaven a llum al seu hospital, mitjançant la recomanació als obstetres que es rentessin les mans amb una solució de calç clorurada abans d'atendre els parts. La comunitat científica de la seva època el va injuriar i va acabar morint víctima de la septicèmia als 47 anys en un asil. Alguns anys després, Louis Pasteur publicaria la hipòtesi microbiana i Joseph Lister estendria la pràctica quirúrgica higiènica a la resta d'especialitats mèdiques. Actualment és considerat una de les figures mèdiques pioneres en antisèpsia i prevenció de les infeccions nosocomials i de la iatrogènia.
Infància i joventut Semmelweis, fill d'un acomodat propietari d'una botiga de queviures, d'origen germànic, neix a Buda, a la riba dreta del Danubi, en un barri comercial de la capital hongaresa de població majoritàriament alemanya. Cursa estudis elementals al Gimnàs Catòlic de Buda, i del 1835 al 1837 es forma a la Universitat de Pest, a l'altre costat del riu.
El novembre de 1837 viatja a Viena per desig del seu pare per llicenciar-se en Dret austríac, però la seva participació en una autòpsia li fa abandonar el dret i comença a cursar estudis a l'Allgemeines Krankenhaus, Hospital General de Viena, on es convertirà en alumne de Josef ŠkodaBrillant clínic famós pels seus diagnòstics immediats i precisos. Va desenvolupar diverses tècniques de percussió i auscultació per al diagnòstic de malalties pulmonars. Centrava la seva estratègia terapèutica en la prevenció, i és considerat per la Medicina contemporània com el principal representant del nihilisme terapèutic: «El millor en medicina és no fer res». (professor de clínica mèdica), Karl von RokitanskyConsiderat per Rudolf Virchow «el Linneu de l'anatomia patològica» a causa de la seva meticulositat descriptiva, el que va acabar donant nom a diverses malalties descrites per ell (tumor de Rokitansky, úlcera de Rokitansky ...). (professor d'anatomia patològica) i Ferdinand von HebraEl mestre de la dermatologia del (professor de dermatologia), tres insignes metges austríacs. En 1839 s'inaugura l'Escola de Medicina de Budapest i torna a la seva ciutat natal per continuar-hi la seva formació, però el 1841 torna a Viena, descontent amb l'ensenyament rebut a Budapest.
El 1844 es llicencia en Medicina i passa els dos anys següents treballant amb Rokitansky i dedicat a l'estudi de la infecció en el camp de la cirurgia. Durant aquest temps neixen, alhora, la seva inquietud recurrent i la seva insatisfacció permanent: «Tot el que aquí es fa em sembla molt inútil; les morts se succeeixen de la manera més simple. Es continua operant, però, sense intentar saber veritablement per què un malalt sucumbeix abans que altres en casos idèntics.» El 1846, amb 28 anys, obté el doctorat en obstetrícia i és nomenat assistent del professor Klein, en una de les maternitats de l'Hospici General de Viena. És el començament d'una obsessió. miniatura|Estàtua a Heidelberg (Baden-Württemberg), Alemanya.
Antecedents de la febre puerperal El primer tractat de ginecologia va ser escrit per Johann Peter Lotichius, professor de la Universitat de Rinteln (Alemanya) el 1630. Aquest estudi sobre la naturalesa de la dona es va titular originalment Gynaicologia; el canvi de nomenclatura a l'actual apareixeria el 1730.Martim Schurig, Tractat medicolegal sobre sexualitat femenina, Dresden, 1730.
A la fi del comença a estendre's la hipòtesi de les «miasmes» com a causa de les infeccions, inclosa la sèpsia puerperal,Charles White, Treatise on the Management of Pregnant and Lying-in Women, Manchester, 1773. però fins al 1795 no es comencen a publicar estudis en què es recomanen mesures higièniques com el rentat de mans després d'assistir malaltes afectades d'aquest procés infecciós (i abans d'atendre nous parts) o la utilització de certs antisèptics abans de reutilitzar l'instrumental.Alexander Gordon, Treatise on the Epidemic Puerperal Fever of Aberdeen, Aberdeen, 1795.
L'evidència és aclaparadora i L. J. Boër, al començament del , comença a aplicar normes similars a la Maternitat de Viena, on va aconseguir reduir la mortalitat materna fins al 0,9%. El seu successor, el doctor Klein, deixarà d'aplicar-les, de manera que la mortalitat ascendirà fins al 29,3% (gairebé una de cada tres dones ateses durant el part en aquesta maternitat morien després de donar a llum).Guthrie D. (1945). Historia de la medicina, Barcelona, Salvat, 1947, p. 388–391. Oliver Wendell Holmes publica el 1843 On the Contagiousness of Puerperal Fever, on recomana expressament que «un metge dedicat a atendre parts s'ha d'abstenir de participar en autòpsies de dones mortes per febre puerperal; i si ho fa, s'ha de rentar acuradament, canviar-se tota la roba i esperar almenys 24 hores abans d'atendre un part».
L'estament mèdic oficial, però, segueix reticent a acceptar aquestes conclusions, i els dos obstetres estatunidencs més importants de l'època (H. L. Hodge i C. D. Meigs) menyspreen i rebutgen públicament les propostes de Holmes. En aquest context acadèmic, però a través de la seva pròpia línia d'investigació, Semmelweis desenvoluparà el seu treball tot just quatre anys després, a la mateixa Maternitat de Viena que encara dirigia el Doctor Klein.
LA FEBRE PUERPERAL A EUROPA A MITJAN SEGLE XIXGuillermo Henao, «La lucha de I. F. Semmelweis en la génesis de un nuevo paradigma», en Iatreia, vol. 12, n.° 3, p. 152. CIUTAT CLÍNICA MORTALITAT (%) Viena Clínica de Klein 40 Berlín Clínica de Schuld 26 Edimburg Clínica de Simpson 22 París Clínica de Dubois 18
El descobriment miniatura|Streptococcus agalactiae, l'agent causant més freqüent de la sèpsia puerperal per contaminació amb flora autòctona, a 10000 augments. La infecció estudiada per Semmelweis es devia a contaminació des cadàvers amb bacteris anaerobis.
Al cap de poc de començar a treballar a la Maternitat de Viena, Semmelweis comença a observar amb preocupació l'alta taxa de mortalitat entre les parteres, entre forts dolors, febre alta i una intensa pudor.
En aquest hospici es disposava de dues sales de parts: una dirigida pel doctor Klein i una altra pel doctor Bartch. En la primera, la mortalitat registrada el 1842 havia assolit una xifra del 30%, però en els primers mesos del 1846, l'any en què el jove metge hongarès entra a formar part de la plantilla, la xifra rondava el 96%.Guillermo Henao, «La lucha de I. F. Semmelweis en la génesis de un nuevo paradigma», en Iatreia, vol. 12, n.° 3 (setembre del 1999). Utilitzant un rudimentari mètode epidemiològic va començar a estudiar les diferències entre ambdós pavellons: el de Klein era el més freqüentat pels estudiants de medicina, que atenien les parteres després de les seves sessions de medicina forense al pavelló d'anatomia. En canvi, la sala de parts de Bartch era més utilitzada per les llevadores, però quan els estudiants visitaven la seva sala la mortalitat també augmentava en aquesta. Això el va portar a formular l'enginyosa (i correcta) teoria que els estudiants transportaven algun tipus de «matèria putrefacta» des dels cadàvers fins a les dones, i que aquest era l'origen de la febre puerperal. Va concloure que els estudiants de medicina transportaven "partícules cadavèriques" a les mans.En alemany "an der Hand klebende Cadavertheile"
Una vegada que es va identificar la causa de l'augment de mortalitat de la primera clínica, com les partícules de cadàvers adherides a les mans dels examinadors, va ser fàcil explicar el motiu pel qual les dones que donaven a llum al carrer tenien una taxa de mortalitat notablement més baixa que les que donaven a llum a la clínica.Cal tenir en compte que en aquella època encara no s'havia desenvolupat la teoria microbiana de la malaltia.
El doctor Klein no estava d'acord amb les conclusions de Semmelweis: les seves pròpies teories sobre el problema van des de la brusquedat dels estudiants a l'hora de realitzar els exàmens vaginals fins al fet que la majoria eren estrangers (procedents d'Hongria, sobretot).
De fet, Klein arriba a expulsar vint-i-dos dels seus estudiants, i es queda tan sols amb vint, però això no millora la situació entre les dones que van a la clínica per donar a llum.Laín Entralgo, Pedro. Historia universal de la medicina, Barcelona, Salvat, tom III, p. 318–320. Es conserven algunes cartes d'aquesta època de Semmelweis al seu amic Markusovsky: «No puc dormir ja. El desesperant so de la campaneta que precedeix al sacerdot portador del viàtic ha penetrat per sempre en la pau de la meva ànima. Tots els horrors de què diàriament sóc testimoni impotent em fan la vida impossible. No puc romandre en la situació actual, on tot és fosc, on l'únic categòric és el nombre de morts.»
L'octubre del 1846 decideix instal·lar un lavabo a l'entrada de la sala de parts i obliga els estudiants a rentar-se les mans abans d'examinar les embarassades. El doctor Klein es nega a acceptar aquesta mesura i el dia 20 d'aquest mes acomiada intempestivament el seu ajudant. A l'espera que Skoda li aconsegueixi una plaça al seu hospital, emprèn un viatge de dos mesos per Europa amb el seu amic Markusovsky. A la tornada coneix la notícia de la mort de Jakob Kolletschka, professor d'anatomia i bon amic seu, per enverinament a la sang, després de produir-se una ferida accidental durant una dissecció i desenvolupar uns símptomes similars als de la febre puerperal. Aquest fet el convenç que la causa són certs exsudats presents als cadàvers:
El rebuig Per influència de Skoda és admès com a ajudant a la sala del doctor Bratch. Tot i que no es coneix l'existència dels microorganismes causants de les infeccions, se'n pot intuir l'existència a través dels seus efectes i de l'olor que se'n desprén: «Desodorar les mans, tot el problema rau en això.»
A petició seva, els estudiants de la sala del professor Klein passen a la sala del professor Bartch: és el maig del 1847, i aquest mes la mortalitat en aquesta sala puja del 9% al 27%.
Immediatament decideix preparar una solució de clorur càlcic i obliga tots els estudiants que hagin estat treballant al pavelló de disseccions aquell dia o l'anterior a rentar-se abans d'examinar les embarassades, de manera que la mortalitat descendeix al 12%.
Durant aquest període realitza un minuciós treball descriptiu sobre les defuncions i les circumstàncies en què se succeeixen, consulta els arxius i registres de la Maternitat de Viena des de la seva obertura el 1784-1848 i elabora taules creuant les dades de parts, defuncions i taxes de mortalitat per a aquests anys.
El juny d'aquest any diagnostica de càncer d'úter una dona que es creia embarassada. Després d'explorar cinc dones durant el part, les cinc moriran per febre puerperal, cosa que li permet generalitzar les seves conclusions: les mans poden ser vectors de transmissió de substàncies infectants.
Decideix estendre la pràctica del rentat amb clorur càlcic a qualsevol que hagi d'examinar les embarassades, i la mortalitat cau fins al 0,23%.Céline, Louis-Ferdinand. Semmelweis, Paris, Gallimard, 1952.