Els Premis Oscar de 1956 (en anglès: 29th Academy Awards) foren presentats el 27 de març de 1957 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al NBC Century Theatre de Nova York.
La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Jerry Lewis (Los Angeles) i l'actriu Celeste Holm (Nova York).
Curiositats En aquesta edició s'introduí una nova categoria, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que fins al moment s'havia concedit com a Oscar Especial, i fou la primera vegada en la qual les cinc candidates a millor pel·lícula foren pel·lícules en color. També fou la primera edició en la que es concedí el Premi Humanitari Jean Hersholt en memòria del productor Jean Hersholt.
James Dean tornà a repetir nominació pòstuma com a millor actor.
La pel·lícula amb més nominacions de la nit fou Gegant de George Stevens, que tot i tenir 10 nominacions únicament aconseguí el premi a millor director. La seguiren el musical The King and I de Walter Lang amb 9 nominacions i La volta al món en vuitanta dies de Michael Anderson amb 8 nominacions; ambdues pel·lícules foren les guanyadores de la nit en rebre 5 Oscars cadascuna. La volta al món en vuitanta dies es convertí en la sisena pel·lícula en aconseguir el premi a millor pel·lícula sense rebre cap nominació per als seus actors.
Una pel·lícula tan cabdal per a la història del cinema com és Centaures del desert de John Ford no aconseguí cap nominació aquell any.
Premis {| class=wikitable |- ! style="background:#EEDD82; width:50%" | Millor pel·lícula ! style="background:#EEDD82; width:50%" | Millor director |- | valign=top | miniatura|100px La volta al món en vuitanta dies (Michael Todd per United Artists) La gran prova (William Wyler per Allied Artists Pictures Corporation) Gegant (George Stevens i Henry Ginsberg per Warner Bros) The King and I (Charles Brackett per 20th Century Fox) Els Deu Manaments (Cecil B. DeMille per Paramount Pictures) | valign=top | miniatura|100px George Stevens per Gegant Michael Anderson per La volta al món en vuitanta dies Walter Lang per The King and I King Vidor per Guerra i pau William Wyler per La gran prova |- ! style="background:#EEDD82" | Millor actor ! style="background:#EEDD82" | Millor actriu |- | valign=top | miniatura|100px Yul Brynner per The King and I com a Mongkut James DeanSegona nominació pòstuma de James Dean. per Gegant com a Jett Rink Kirk Douglas per Van Gogh, la passió de viure com a Vincent van Gogh Rock Hudson per Gegant com a Jordan "Bick" Benedict Jr. Laurence Olivier per Ricard III com a Ricard III d'Anglaterra | valign=top | miniatura|100px Ingrid BergmanIngrid Bergman no assistí a la cerimònia. Cary Grant recollí el premi en el seu nom. per Anastàsia com a Anna Koreff Carroll Baker per Baby Doll com a Baby Doll Meighan Katharine Hepburn per The Rainmaker com a Lizzie Curry Nancy Kelly per The Bad Seed com a Christine Penmark Deborah Kerr per The King and I com a Anna Leonowens |- ! style="background:#EEDD82" | Millor actor secundari ! style="background:#EEDD82" | Millor actriu secundària |- | valign=top | miniatura|100px Anthony Quinn per Van Gogh, la passió de viure com a Paul Gauguin Don Murray per Bus Stop com a Beauregard Decker Anthony Perkins per La gran prova com a Josh Birdwell Mickey Rooney per The Bold and the Brave com a Dooley Robert Stack per Escrit en el vent com a Kyle Hadley | valign=top | miniatura|100px Dorothy Malone per Escrit en el vent com a Marylee Hadley Mildred Dunnock per Baby Doll com a Tia Rose Comfort Eileen Heckart per The Bad Seed com a Hortense Daigle Mercedes McCambridge per Gegant com a Luz Benedict Patty McCormack per The Bad Seed com a Rhoda Penmark |- ! style="background:#EEDD82" | Millor guió original ! style="background:#EEDD82" | Millor guió adaptat |- | valign=top | Albert Lamorisse per Le Ballon rouge Robert Lewin per The Bold and the Brave Andrew L. Stone per Julie Federico Fellini i Tullio Pinelli per La strada William Rose per El quintet de la mort | valign=top | James Poe, John Farrow i S. J. Perelman per La volta al món en vuitanta dies (sobre hist. de Jules Verne) Tennessee Williams per Baby Doll (sobre obra de teatre pròpia) Michael WilsonA causa que no se li va permetre treballar per la seva inclusió en l'anomenada "llista negra de Hollywood", Wilson no va aparèixer en els crèdits de la pel·lícula, motiu pel qual la seva nominació no podia existir sota les lleis que regien l'Acadèmia en aquell moment. Un cop revocada la llei, el desembre de 2002 la nominació de Wilson restablí la nominació. per La gran prova (sobre hist. de Jessamyn West) Ivan Moffat i Fred Guiol per Gegant (sobre hist. Edna Ferber) Norman Corwin per Van Gogh, la passió de viure (sobre hist. d'Irving Stone) |- ! style="background:#EEDD82" | Millor història ! style="background:#eedd82;" | Millor pel·líucula de parla no anglesa |- | valign=top | Dalton TrumboCom que no se li permetia treballar per la seva inclusió en la «llista negra de Hollywood», Trumbo va escriure la història i va ser nominat sota el pseudònim de Robert Rich, nom del nebot del productor de la pel·lícula. Encara que hi va haver rumors de que ell era l'autor real de la història, el productor de la pel·lícula ho negà reiteradament. Aquest fet no va ser reconegut fins anys després, i finalment va rebre el seu premi el 2 de maig de 1975, presentat pel llavors president de l'Acadèmia Walter Mirisch, i poc abans de la seva mort. per The Brave One Leo Katcher per The Eddy Duchin Story Edward Bernds and Elwood Ullman per High SocietyEls guionistes amablement i voluntàriament van rebutjar la nominació. L'Acadèmia confongué la sèrie de pel·lícules anomenades "Bowery Boys", i concretament la denominada High Society, amb el musical del mateix nom Alta societat de Cole Porter, i que hauria estat únicament elegible com a guió adaptat. Jean-Paul Sartre per Els orgullosos Cesare Zavattini per Umberto D. | valign=top | La strada de Federico Fellini (Itàlia) Biruma no tategoto de Kon Ichikawa (Japó) Der Hauptmann von Köpenick de Helmut Käutner (Alemanya) Gervaise de René Clément (França) Qivitoq d'Erik Balling (Dinamarca) |- ! style="background:#EEDD82" | Millor banda sonora - Dramàtica o còmica ! style="background:#EEDD82" | Millor banda sonora - Musical |- | valign=top | Victor YoungNominació i victòria pòstuma. per La volta al món en vuitanta dies Alfred Newman per Anastàsia Hugo Friedhofer per Between Heaven and Hell Dimitri Tiomkin per Gegant Alex North per The Rainmaker | valign=top | Alfred Newman i Ken Darby per The King and I Lionel Newman per The Best Things in Life Are Free Morris Stoloff i George Duning per The Eddy Duchin Story Johnny Green i Saul Chaplin per Alta societat George Stoll i Johnny Green per Meet Me in Las Vegas |- ! style="background:#EEDD82" | Millor cançó original ! style="background:#EEDD82" | Millor so |- | valign=top | miniatura|100px Jay Livingston i Ray Evans (música i lletra) per L'home que sabia massa ("Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be") Cole Porter (música i lletra) per Alta societat ("True Love") Dimitri Tiomkin (música); Paul Francis Webster (lletra) per La gran prova ("Friendly Persuasion (Thee I Love)") Leith Stevens (música); Tom Adair (lletra) per Julie ("Julie") Victor Young (música); Sammy Cahn (lletra) per Written on the Wind ("Written on the Wind") | valign=top | Carlton W. Faulkner per The King and I Buddy Myers per The Brave One Loren L. Ryder per Els Deu Manaments John Livadary per The Eddy Duchin Story Gordon R. Glennan i Gordon Sawyer per La gran prova |- ! style="background:#EEDD82" | Millor direcció artística - Blanc i Negre ! style="background:#EEDD82" | Millor direcció artística - Color |- | valign=top | Cedric Gibbons i Malcolm F. Brown; Edwin B. Willis i F. Keogh Gleason per Somebody Up There Likes Me Hal Pereira i A. Earl Hedrick; Samuel M. Comer i Frank R. McKelvy per The Proud and Profane Takashi Matsuyama per Shichinin no Samurai Ross Bellah; William R. Kiernan i Louis Diage per The Solid Gold Cadillac Lyle R. Wheeler i Jack Martin Smith; Walter M. Scott i Stuart A. Reiss per Teenage Rebel | valign=top | Lyle R. Wheeler i John DeCuir; Walter M. Scott i Paul S. Fox per The King and I James W. Sullivan i Ken Adam; Ross J. Dowd per La volta al món en vuitanta dies Boris Leven; Ralph S. Hurst per Gegant Cedric Gibbons, Hans Peters i Preston Ames; Edwin B. Willis i F. Keogh Gleason per Van Gogh, la passió de viure Hal Pereira, Walter H. Tyler i Albert Nozaki; Sam M. Comer i Ray Moyer per Els Deu Manaments |- ! style="background:#EEDD82" | Millor fotografia - Blanc i Negre ! style="background:#EEDD82" | Millor fotografia - Color |- | valign=top | Joseph Ruttenberg per Somebody Up There Likes Me Boris Kaufman per Baby Doll Harold Rosson per The Bad Seed Burnett Guffey per The Harder They Fall Walter Strenge per Stagecoach to Fury | valign=top | Lionel Lindon per La volta al món en vuitanta dies Harry Stradling per The Eddy Duchin Story Leon Shamroy per The King and I Loyal Griggs per Els Deu Manaments Jack Cardiff per Guerra i pau |- ! style="background:#EEDD82" | Millor vestuari - Blanc i Negre ! style="background:#EEDD82" | Millor vestuari - Color |- | valign=top | Jean Louis per The Solid Gold Cadillac Helen Rose per The Power and the Prize Edith Head per The Proud and Profane Kohei Ezaki per Shichinin no Samurai Charles LeMaire i Mary Wills per Teenage Rebel | valign=top | Irene Sharaff per The King and I Miles White per La volta al món en vuitanta dies Moss Mabry i Marjorie Best per Gegant Edith Head, Ralph Jester, John Jensen, Dorothy Jeakins i Arnold Friberg per Els Deu Manaments Maria De Matteis per Guerra i pau |- ! style="background:#EEDD82" | Millor muntatge ! style="background:#EEDD82" | Millors efectes especials |- | valign=top | Gene Ruggiero i Paul Weatherwax per La volta al món en vuitanta dies Merrill G. White per The Brave One William Hornbeck, Philip W. Anderson i Fred Bohanan per Gegantt Albert Akst per Somebody Up There Likes Me Anne Bauchens per Els Deu Manaments | valign=top | miniatura|100px John P. Fulton per Els Deu Manaments A. Arnold Gillespie, Irving Ries i Wesley C. Miller per Forbidden Planet |- ! style="background:#EEDD82" | Millor documental ! style="background:#EEDD82" | Millor curtmetratge documental |- | valign=top | Le Monde du silence de Jacques-Yves Cousteau The Naked Eye de Louis Clyde Stoumen Hvor bjergene sejler (Govern de Dinamarca) | valign=top | The True Story of the Civil War de Louis Clyde Stoumen A City Decides (Charles Guggenheim & Assocs.) The Dark Wave de John Healy The House Without a Name de Valentine Davies Man in Space de Ward Kimball |- ! style="background:#EEDD82" | Millor curtmetratge, un carret ! style="background:#EEDD82" | Millor curtmetratge, dos carrets |- | valign=top | Crashing the Water Barrier de Konstantin Kalser I Never Forget a Face de Robert Youngson Time Stood Still de Cedric Francis | valign=top | The Bespoke Overcoat de George K. Arthur Cow Dog de Larry Lansburgh The Dark Wave de John Healy Samoa de Walt Disney |- ! style="background:#EEDD82" | Millor curtmetratge d'animació |- | valign=top | Mister Magoo's Puddle Jumper de Stephen Bosustow Gerald McBoing-Boing on Planet Moo de Stephen Bosustow The Jay Walker de Stephen Bosustow
Oscar Honorífic miniatura|Eddie Cantor Eddie Cantor - pels serveis distingits a la indústria del cinema. [estatueta]
Premi Irving G. Thalberg Buddy Adler Premi Humanitari Jean Hersholt Y. Frank Freeman Presentadors Carroll Baker: millor cançó Ingrid Bergman: millor director Ernest Borgnine: millor actriu Gower Champion i Marge Champion: millor direcció artística Dorothy Dandridge: millors efectes especials Kirk Douglas: millor muntatge Janet Gaynor: millor pel·lícula Rock Hudson i Eva Marie Saint: millors músiques Nancy Kelly: millor actor secundari