Enric Marquès i Vilalta (Palafrugell, 1917 – 2002) fou un mecànic de professió. Fill de Joan Marquès i de Mercè Vilalta, va treballar als Tallers Trill com el seu pare. Mobilitzat per anar al front el 8 d'octubre de 1937, formà part de la 130 Brigada de la 43a Divisió al front d'Aragó. Després de la retirada de la Bossa de Bielsa, a la reincorporació d'aquesta divisió per Portbou, la 130 Brigada s'integrà a la 55a Divisió. Un grup de soldats van ser enviats a Sant Joan de Vilatorta i allotjats en cases particulars. Ell es va allotjar en una casa que tenia bar, i durant un temps es va cartejar amb una noia que hi treballava.
A finals de gener de 1939 va ser fet presoner a la carretera de Manresa a Calaf. Va ingressar al camp de concentració de Sant Juan de Mozarrifar el 27 de gener de 1939. La sentència del consell de guerra el va condemnar a 12 anys de presó. De la presó de Girona va ser traslladat cap a Bilbao el 28 de maig de 1940. Va estar presoner a Bilbao fins al 22 de març de 1942 quan va ser traslladat altre cop a Girona. Va sortir de la presó en llibertat condicional el 24 de novembre de 1942 però fins a finals de 1950 no es va exhaurir la seva condemna. Cap a l'any 1945 Enric Marquès es va iniciar en el món del miniaturisme militar i va començar a fer soldats de plom que venia a botigues o a marxants especialitzats en col·leccionisme. Per a la realització dels soldats s'inspirava en il·lustracions de diferent tipus però sobretot en els cromos que es regalaven amb la xocolata. A banda dels soldats de plom també feia canons napoleònics, i peces de joieria a partir de duros de plata. Va morir l'any 2002.
Història arxivística La documentació de la família Vilalta va ser conservada per la família Marquès Vilalta. Enric Marquès la va conservar fins a l'any 2002, i va fer algunes donacions i autoritzacions de reproduccions de documents a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Els seus hereus en van fer donació el 2004. Destaquen els documents vinculats amb la Guerra Civil i la repressió, entre els quals es troben les memòries d'Enric Marquès escrites al front i a la presó i la correspondència que enviava i rebia durant aquesta època. També destaca la documentació relacionada amb el mestre Lluís Vilalta i amb l'ensenyament a Palafrugell als anys 30.
Lluís Vilalta Carbó, oncle d'Enric Marquès, havia nascut a Campllong el setembre de 1865. Va ser assignat com a mestre auxiliar de l'escola pública de Palafrugell el 20 d'octubre de 1892. L'any 1912 va obtenir la plaça en propietat. Es va jubilar l'any 1935, i amb motiu de la seva jubilació un grup d'alumnes, exalumnes i mestres van retre-li un homenatge; l'acte es va celebrar el diumenge 14 de juliol a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer Tarongeta. Lluís Vilalta, a més a més de fer de mestre, va crear una societat anomenada Roure i Vilalta dedicada a la fabricació de suro; el seu soci era el també mestre Vicenç Roure.
Referències
Bibliografia BUSQUETS BIARNÉS, Joan. L'escola Torres Jonama i el seu temps. 75 anys d'escola pública. Quaderns de Palafrugell, núm. 9. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 2000. BUSQUETS, Joan. MOLERO, Josep. L'ensenyament a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell, núm. 1. Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona. 1993.
Enllaços externs Enric Marquès Vilalta a l'Arxiu Municipal de Palafrugell
Categoria:Militars baix-empordanesos Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Palafrugellencs Categoria:Morts a Palafrugell Categoria:Morts el 2002 Categoria:Nascuts el 1917