Gabriel Argany (segle XVII - Lleida, 1717) fou músic i mestre de capella que exercí a diverses catedrals catalanes.Civil Castellví, Francesc. «Compositores y organistas gerundenses en el siglo XVIII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1972, Vol. 21, p. 117-170.
Biografia Entre 1688 i 1690, Gabriel Argany fou mestre de capella interí de la Catedral de Girona. Més concretament, després de restar la plaça vacant a causa de la mort de Francesc Soler, el capítol de la catedral gironina recollí informació sobre dos possibles candidats, Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, i Josep Gas (o Gaz), mestre de Santa Maria del Mar de la ciutat comtal. Amb tot, en no acceptar cap dels candidats considerats en un primer moment, Argany asumí el càrrec en 1688.
El 1690, volgué traslladar-se a la Catedral de Lleida per tal d'exercir com a mestre de capella, petició que li fou concedida el 24 de maig del mateix any. Posteriorment, el capítol de l'esmentada catedral lleidatana, mostrà interès per Argany i el nomenà definitivament mestre de la seu el 2 de juny. En aquest context, Argany va mantenir l'esmentada posició fins al 1699, data en què fou substituït per l'organista Pere Vidal. Amb tot, el setembre de l'any 1700 fou reposat com a mestre de capella.Civil Castellví, Francesc. «La capilla de Música de la Catedral de Gerona (Siglo XVIII)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1968, Vol. 19, p. 131-188.
En ocasió de l'atac perpetrat a Lleida per part de les tropes felipistes, el músic s'absentà sense permís, motiu pel qual fou acomiadat i reemplaçat per Francesc Vidal. En aquest període, "la seu vella" fou ocupada per les tropes del Duc d'Orleans i l'ordre es traslladà a la capella del Col·legi dels Jesuïtes i, més endavant, a la parròquia de Sant Llorenç. Malauradament, F. Vidal fou nomenat organista a València i el capellà va recórrer per tercera vegada a Argany el 1715.Bonastre, Francesc. «Argany, Gabriel». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona. Degut a aquest fet, el 8 de novembre del citat any, fou readmès com al mateix càrrec de la seu lleidatana "amb tot los càrrechs, honors y salaris acostumats" fins al 23 de desembre de 1716, data en què entrà en escena Domènec Teixidor.
Intervingué en l'abrandada polèmica causada per la renovadora Missa Scala Aretina (1702) de Francesc Valls, amb un opuscle en defensa de Valls. De la seva producció com a compositor, se n'han conservat villancets per a cor i orquestra i altres obres de música religiosa: misses, motets, salms. Es conserven obres seves al fons musical de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar). També, se'n conserva un Magnificat en la Catedral d'Albarrasí.
El seu germà, Caietà, va ser escolà de cota grana a la catedral barcelonina (1693), i fou nomenat cantor del cor de la Seu d'Urgell l'any 1700.
Obres
() () ()
(edició facsímil moderna de Madrid, 1982) () () (n'hi ha una edició facsímil de Madrid: Modesta Lozano i Pedro Manuel Cátedra, 1983)
()
Llibres
Referències
Categoria:Mestres de capella catalans històrics Categoria:Mestres de capella de la catedral de Girona Categoria:Mestres de capella de la Seu d'Urgell Categoria:Morts a Lleida Categoria:Compositors catalans històrics Categoria:Compositors catalans del segle XVII Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors catalans morts al segle XVIII