miniatura|Imatge romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898). Era fill de Robert el Fort, comte d'Anjou, i a vegades hom s'hi refereix com a dux Francorum i també com a comte de París.

Títols A la mort del seu pare, en l'any 866, va heretar el títol de marquès de Nèustria (que comprenia Turena, Anjou i Maine), però el rei Carles II el Calb el va desposseir dos anys més tard per a donar-ho a Hug l'Abat amb la justificació que Odó era menor d'edat i Hug n'era el tutor.Michel Parisse i Xavier Barral I Altet, "Les Robertiens : ascenssion, couronnement et sacre dans Le roi de France et son royaume, autour de l'an Mil, actes du Colloque Hugues Capet" 987-1987, "La France de l'an Mil", Paris-Senlis, 22-25 juny 1987,ed. Picard, 1992, p. 20 Des d'aquell moment, Odó només va disposar d'un petit patrimoni personal a Nèustria.

Als 22 anys va rebre el títol de comte de Paris amb l'acord d'Hug l'Abat i a proposta del bisbe Gozlin.Laurent Theis:" L'héritage des Charles", Seuil, 1990, p. 117 Amb la creació d'aquest comtat, Gozlin pretenia convertir Paris en un punt clau entre les terres de Nèustria i Borgonya.

Més endavant, durant el setge de París per part dels vikings (885-886), va morir el comte de Nèustria. Llavors, Foulques de Reims va proposar-lo com a nou comte de Nèustria.Michel Parisse et Xavier Barral I Altet, op. cit., p. 21

De regent a rei Per la seva determinació en resistir els normands en el setge de París, Odó va ser escollit regent de Carles el Simple, quan l'emperador Carles III el Gras va ser deposat el 887 La cerimònia de reconeixement va tenir lloc a Compiègne el febrer del 888.

Arnulf de Caríntia, nebot bastard del deposat Carles el Gras, no el va reconèixer com a rei dels francs orientals (preferint a Rodolf duc de Borgonya, però sí com a regent dels francs occidentals).Flach/ori Anc France V4, Ayer Publishing, p. 265-266

Aviat es veu en l'obligació de reprendre la guerra contra els normands, als qui va derrotar a Montfaucon. Poc després es va veure involucrat en lluites amb alguns nobles poderosos, que tampoc el reconeixien com a rei, principalment a causa de l'oposició de l'arquebisbe de Reims, Fulques, i el comte de Poitiers, tutor del jove Carles el Simple.

Per tal de guanyar prestigi i suport, Odó es va coronar ell mateix rei dels francs occidentals amb l'ajut del material enviat pel rei dels francs orientals (mantell, corona i ceptre) a Reims el 13 de novembre del 888.Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier:" Pouvoirs et institutions dans la France médiévale", tome I : "Des origines à l'époque féodale", Armand Colin, 2003, p. 161Laurent Theis, L'héritage des Charles, Seuil, 1990, p. 129.

Finalment, després de lluites que s'allargaren durant tres anys, Odó va ser encoratjat per arribar a un acord amb el seu rival, i acabà reconeixent Carles III el Simple com a successor seu, a canvi que el rei Carles acceptés Robert, germà d'Odó, com a governant de Nèustria, un districte al nord del Sena.Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, op.cit., p. 162.Christian Bonnet, Christine Descatoire, op.cit., p. 91. Com que els seus fills havien mort de joves, així s'assegurava que el seu títol de comte passaria, a través del seu germà, al seu nebot segon, el futur Hug Capet.

Va morir a La Fère l'1 de gener del 898 i està sepultat a Saint Denis.Richer de Reims Histoire Images 53 : 31 et 55 : 33.

Matrimoni i descendència Al voltant de l'any 881 Odó es va casar amb Teòdrata de Troyes, com es dedueix del document n° XIV dels Odonis Regi Diplomata. Rerum Gallicarum et Francicarum Scriptores, tomus IX, Odonis Regis Diplomata, n° XIV Possessiones confirmat Monasterio Vedastino, Pag 452 Teòdrata, que era filla d'Aleran II (fill d'Aleran de Barcelona, comte de Troyes), comte de Laon, li va donar quatre fills: Raül, (882 – † després del 898), que a l'Europäische Stammtafeln,Les "Europäische Stammtafeln" són un recull de taules genealògiques de les famílies més influents d'Europa. vol II, cap. 10, és citat amb el títol de rei d'Aquitània). Oda (vers el 883-† després del 952), casada amb Zuentibold de Lotaríngia. Arnolf (885-898), que, segons Adémar de Chabannes, va succeir el seu pare però poc després va morir Ademarus Engolismensis, Historiarum Libri Tres, liber III, Pag 39, par 22 Guy (vers el 888 -† després del 903).

Referències

Bibliografia Edouard Favre: "Eudes, comte de Paris et roi de France"ed. Bouillon, Paris 1893 (Bibliothèque de l'École des Hautes Études - Sciences philologiques et historiques 99, ISSN 0761-148X) Walther Kienast: "Die fränkische Vasallität. Von den Hausmeiern bis zu Ludwig dem Kind und Karl dem Einfältigen", ed. Peter Herde. Klostermann, Frankfurt am Main 1990, .

Categoria:Reis de Frància Occidental Categoria:Robertins Categoria:Morts a l'Aisne