Calonge i Sant Antoni () és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà. El municipi està dividit en dues parts: una vila medieval en un pujol —anomenada Calonge o Calonge de les Gavarres— i una altra de moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar (anomenada Sant Antoni de Calonge o Sant Antoni de Mar). El centre urbà principal i el poble original són a uns quatre quilòmetres de distància terra endins de la badia de Palamós. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del .

La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com a Sant Antoni i està situada entre la Torre Valentina i Santa Maria del Mar (Sant Daniel).

Geografia Llista de topònims de Calonge i Sant Antoni (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). El municipi està situat en una zona molt turística que la podem anomenar com a l'Empordà Meridional, que conforma tots els municipis de costa del Baix Empordà, i de fet, el municipi està envoltat d'altres municipis turístics veïns que també formen part d'aquesta zona com Palamós, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Platja d'Aro, Pals... i molts més muncipis.

Hidrografia miniatura|esquerra|La Riera de Calonge, que neix a l'aiguabarreig de la riera dels Molins i del Rifred. El municipi de Calonge i Sant Antoni forma un amfiteatre al massís de les Gavarres, que vessa directament al mar Mediterrani, per una xarxa de torrents i de rieres de règim estacional. L'explotació humana i les necessitats d'aprovisionar una població que gairebé es duplica a l'estiu, van fer baixar el mantell freàtic i van provocar la salinització dels pous als marges de les rieres. En veure el cabal actual, és difícil d'imaginar, per exemple, que —abans del boom turístic— l'aigua resultés suficient per a accionar uns sis molins a la riera dels Molins, avui gairebé seca durant tot l'any.

Història El municipi de Calonge i Sant Antoni ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos menhirs i dòlmens, com el menhir de Puigsesforques i el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per a aquests llocs. El poblat ibèric de Castellbarri és un dels jaciments més importants de l'època. Les descobertes de ceràmica ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV aC.

La civilització romana va escollir aquest mateix indret per fer-hi una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una facto comercial d'importació.

Al es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona, amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el , es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge i Sant Antoni: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell és meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany, actualment, a la Generalitat de Catalunya.

A les acaballes del , comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i d'una manera definitiva no solament l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquesta esplendor econòmica s'arriba al . A començaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com a negoci turístic.

Durant la Guerra Civil espanyola, Sant Antoni de Calonge fou un municipi independent, per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar. El 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge.

Administració i política Alcalde Període Partit Dídac Medina Gámez 1979-1981 IndependentsJoan Molla Callís1981-1982Independents Josep Rossello Pijoan 1982-1987 CiU Eugeni Darnaculleta Soler 1987-1995 PSC Josep Rossello Pijoan 1995-2003 CiU Jordi Soler Casals 2003-2007 CiU Antoni Esteve i Tauler 2007-2008 PSC Jordi Soler Casals 2008-2019 CiU Miquel Bell-lloch i Palet 2019-2020 ERCJordi Soler Casals 2020- ... Junts per Calonge i Sant Antoni Actualment a Calonge i Sant Antoni (2023-2027) hi ha un govern format per Junts, el PSC, el PPC i TOTS i mantenint l'actual alcalde Jordi Soler com al capdavant del govern del municipi.

Demografia

Entitats de població del municipi

Altres nuclis de població de Calonge

Cultura miniatura|Martí i ValentinaEls Gegants de Calonge són una colla gegantera que es va crear el 2001 a Calonge. Com que el poble de Calonge no tenia personatges prou representatius per fer-ne una parella de gegants, es va pensar en els nens i nenes i van decidir fer el gat i la rata, personatges del conte de la Rateta que escombrava l'escaleta. El gat es diu Martí, en honor del patró del poble. La Valentina representa una rateta ben presumida. Ella rep el nom en homenatge a la torre de guaita que hi ha a la platja, i que és un símbol per a la vila de Calonge. Els gegants padrins d'aquestes figures van ser els gegants de Palamós, en Pere II el Gran i la Constança de Sicília, el dia 22 de gener de l'any 2001. A part de tenir una parella de gegants, també tenen una parella de gegantons, una gegantona, els gegants vells i els capgrossos. L'any 2015, els primers gegants van fer 15 anys, tant ells com la colla que els porta arreu de Catalunya, i altres països. Durant aquests 15 anys, han visitat moltes poblacions com Roses, Palamós, Rubí, Montesquiu, Llagostera, Figueres...

Llocs d'interès Si voleu una llista dels monuments vegeu l'article monuments de Calonge i Sant Antoni. Alguns dels més importants són els següents: El castell de Calonge L'església Sant Martí. A mitjan , es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originàriament, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. La Biblioteca Municipal Pere Caner, a l'edifici de l'Antic Hospital El Dolmen de Puigsesforques El Menhir de Puigsesforques El Menhir de can Mont La Cala de Roques Planes i la Cala Ses Torretes (o popularment coneguda com a Cala Gogo) La Torre Lloreta, a la vall de la Riera del Tinar El Passeig de mar de Sant Antoni El monistrol de Santa Maria del Collet, també anomenat Santa Maria del Mar L'assentament romà de la Vil·la romana del Collet Mas Molla de la Riera Mas Ponsjoan

Calongins i calongines destacatsVilar Massí, Albert. "Calonge, terra de músics". Girona. 2009Puerto Parramon, Jordi. "Diccionari de cobles. Del al XXI". Girona. 2007Caner Estrany, Pere. "La Vall de Calonge". Girona. 1983

Hi va residir l'actriu britànica i estrella de Hollywood Madeleine Carroll (1906-1987), que està enterrada al cementiri del poble.

Referències

Enllaços externs

Lloc web oficial de l'Ajuntament Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya