Lemirat de Zaria, anteriorment Zazzau o Zegzeg, fou un estat i avui dia un emirat tradicional de Nigèria, a l'estat de Kaduna. La capital era Zaria (Nigèria) abans anomenada Zazzau o Zegzeg). El regne de Zazzau es diu tradicionalment que va sorgir al , quan el rei Gunguma el va fundar com un dels estats originals haussa Bakwai (set veritable estats haussa). Era l'estat més meridional dels set, i el que tenia la funció de capturar esclaus per a tots els Haussa Bakwai, especialment per als mercats del nord de Kano i Katsina. Les caravanes de camells del Sàhara viatjaven cap al sud fins Zazzau per intercanviar sal per esclaus, teles, cuir, i gra. L'Islam va ser introduït vers el 1456, i ja hi havia governants musulmans haussa al . Muhammad I Askia, el guerrer líder de l'Imperi Songhai, va conquistar Zazzau vers el 1512; els resultats d'aquesta conquesta van ser registrats pel viatger Lleó l'Africà.

Més tard al mateix segle, el governant de Zazzau, la reina Amina, va ampliar el seu domini per nombroses conquestes, entre elles les dels nupes i els regnes jukuns; va obligar fins i tot als poderosos estats de Kano i Katsina a retre-li homenatge. A la fi de segle, però, Zazzau (que havia estat rebatejada Zaria) va caure sota el control de Kororofa (Kwararafa), el regne jukun centrat prop d'Ibi, al sud-est. Poc després de la caiguda de Kororofa, Zaria es va veure obligada a convertir-se (vers 1734) en un estat tributari del regne de Bornu al nord-est, situació que va persistir fins al 1804.

En 1804 el governant musulmà haussa de Zaria va prometre lleialtat a Usman Dan Fodio, el líder musulmà fulani que estava duent a terme la gran gihad ("guerra santa") al nord de Nigèria. Això li va permetre esdevenir el governant fulani de Zaria (i d'altres llocs) el 1808. L'emirat de Zaria va ser creat el 1835, però conservant alguns dels seus antics estats vassalls (incloent Keffi, Nasarawa, Jema'a i Lapai, al sud); l'emirat estava regit per un representant del sultà de Sokoto (a més de 300 km al nord-oest de la ciutat de Zaria), així com per l'emir local.

La fortuna de Zaria va disminuir al ; el cop crític va ser la pèrdua el 1899 de Birnin Gwari (una ciutat i cacicat haussa a uns 100 km a l'oest de la ciutat de Zaria) que va caure en mans de l'emirat de Kontagora (un emirat situat al sud-oest). El 1901 Zaria va sol·licitar la protecció britànica contra les batudes d'esclaus fetes per Kontagora. Després de l'assassinat el 1902 del capità Moloney, el resident britànic a Keffi (uns 250 km al sud), pel Zaria Magaji ("representant a Zaria" del sultà de Sokoto), els britànics van privar a l'emirat de la majoria dels seus estats vassalls.

Zaria continua sent, però, un dels majors emirats tradicionals (al voltant de 33.000 quilòmetres quadrats) de Nigèria. Una àrea de sabana, i un dels productors més importants del país de cotó per a l'exportació. Altres cultius importants són el tabac, cacauets, nous de karité, soja, canya de sucre (que es processen localment en sucre bru), i el gingebre. El sorgo, mill i caupí són els aliments bàsics; bestiar, pollastres, cabres, gallines de Guinea, i les ovelles es crien per a carn. La mineria de l'estany ha estat important al sud, en la vora occidental de l'altiplà de Jos. La població és una barreja ètnica en la qual els musulmans haussa i fulani predominen. El emir actual, Shehu Idris, va néixer el 1936 i fou nomenat quan tenia 39 anys, el 1975. Continuava regnant a l'inici del 2016 any del seu 80è aniversari.

Governants de Zazzau i Zaria

Reis de Zazzau, després de Zaria (títol, Sarkin Zazzau) Reis de tradició oral vers 1050-1505 Monan Abu 1505-1530 Gidan dan Masukanan 1530-1532 Nohir 1532-1535 Kawanissa 1535- 1536 Bakwa Tunkuru (reina) 1536- 1539 Ibrahim I 1539- 1566 Karama 1566- 1576 Kafo 1576- 1578 Bako I 1578-1581 Aliyu I 1581-1587 Ismail 1587-1598 Musa 1598 Gadi 1598-1601 Hamza 1601 Abdullah 1601-1610 Burema I 1610- 1613 Aliyu II 1613- 1640 Muhama Rabo 1640-1641 Ibrahim II Basuki 1641-1654 Bako II 1654-1657 Sukana 1657- 1658 Aliyu III 1658-1665 Ibrahim III 1665-1668 Muhammad Abu 1668-1686 Sayo Ali 1686-1696 Bako III dan Musa 1696-1701 Ishaq 1701-1703 Burema II Ashakuka 1703-1704 Bako IV dan Sunkuru 1704-1715 Muhammad dan Gunguma 1715-1726 Uban Bawa 1726-1733 Muhammad Gani 1733-1734 Abu Muhamnad Gani 734 Dan Ashakuka 1734-1737 Muhammad Abu 1737-1757 Bawo 1757-1759 Yunusa 1759-1764 Yaqub 1764-1767 Aliyu IV 1767-1773 Chikkoku 1773-1779 Muhama Maigamo 1779-1782 Ishaq II Jatau 1782-1806 (des de 1804 tributari d'Usman Dam Fodio, després califa de Sokoto) Muhammad Makau (a Zuba des de 1804) 1806-1808 (vegeu emirat d'Abuja)

Emirat fulani de Zaria Malam Musa 1808-1821 Yamusa 1821-1835 Abdul-Karim 1835-1846 Hamada 1847 Mamman Sani 1847-1854 Sidi Abdul-Qadir 1854 Abd as-Salam 1855-1856 Abdullah 1856-1871 Abu-Bakr 1871-1874 Abdullah (segona vegada) 1874-1878 Muhammad Sambo 1878-1888 Uthman Yero 1888-1897 Muhammad Lawal Kwassau 1897-1903 (protectorat britànic 1902) Aliyu (V) 1903-1920 Dallatu 1920-1924 Ibrahim (IV) 1924-1936 Malam Jafar 1937-1959 Muhammad al-Amin 1959-1975 (1960 dins de la Nigèria independent, regió del Nord) Shaykh Idris 1975-2020

Referències Regnal Chronologies Regne històric de Zaria

Zaria Categoria:Estats històrics d'Àfrica Zaria