Carlota Augusta de Hannover (Carlton House, Londres, 7 de gener de 1796 - Surrey, 6 de novembre de 1817) va ser l'única filla de Jordi August de Hannover, llavors príncep de Gal·les (i futur rei Jordi IV del Regne Unit), i de Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Els pares de Carlota s'odiaven fins i tot abans del seu casament i es van separar poc després. El príncep Jordi va deixar Carlota a càrrec de diverses tutores i criades, però no va permetre que tingués molt de contacte amb la seva mare, qui acabaria per deixar el país. A mesura que Carlota arribava a l'edat adulta, el seu pare la va pressionar perquè es casés amb el príncep hereu Guillem dels Països Baixos, que més tard n'esdevindria rei, però després d'haver acceptat el matrimoni, se'n va desdir i va trencar el compromís. Aquesta decisió va comportar una sèrie de disputes amb el seu pare, fins que aquest li va permetre casar-se amb el duc Leopold, que posteriorment esdevindria rei de Bèlgica. Després d'un matrimoni feliç, que va durar un any i mig, Carlota va donar a llum un nadó mort.
La prematura mort de Carlota, quan només tenia 21 anys, va provocar una gran onada de dol per tota Gran Bretanya, que havia considerat la princesa com un símbol d'esperança, com a contrapès del seu pare, que era poc popular, i del seu avi, que era considerat boig. Com a única neta legítima del rei Jordi III, la seva mort va fer caure una pressió encara més gran sobre els fills solters del rei perquè es casessin i tinguessin hereus legítims. El quart fill del rei, Eduard, fou el pare de la reina Victòria, que va néixer 18 mesos després de la mort de Carlota.
Biografia Context miniatura|esquerra|Jordi de Gal·les, pare de Carlota L'any 1794, Jordi, príncep de Gal·les, estava cercant una esposa adequada, tot i que no buscava assegurar la successió al tron, sinó que ho feia perquè el primer ministre William Pitt li havia promès un augment de la seva renda si es casava. Malgrat rebre un generós sou per ser príncep de Gal·les i duc de Cornualla, Jordi vivia molt per sobre de les seves possibilitats i, l'any 1794, els diners que rebia van deixar de ser suficients per a pagar els interessos dels seus deutes.
Jordi ja havia intentat casar-se una vegada amb la seva amant, Maria Anna Fitzherbert, però aquest matrimoni fou considerat nul als ulls de la llei perquè el príncep no tenia el consentiment del seu pare, el rei Jordi III, un requisit obligatori i consagrat a l'Acta de Matrimonis Reials de l'any 1772. Malgrat tot, Jordi va mantenir Maria com a amant, així com altres dones que també rebien moltes atencions, com Frances Villiers, la comtessa de Jersey.
Entre les candidates, Jordi va seleccionar dues princeses alemanyes, cosines directes. La primera, Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, era filla del seu oncle matern i la segona, Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel, era filla de la seva tia paterna. La mare de Jordi, la reina Carlota, havia sentit rumors preocupants sobre el comportament de Carolina i, per això, preferia la princesa Lluïsa, en considerar-la més maca i per ser neboda de sang seva i no per matrimoni. Es deia que la princesa Carolina s'havia comportat de forma poc correcta amb un oficial irlandès de l'exèrcit del seu pare i, a més, les negociacions per a concertar el matrimoni s'havien interromput moltes vegades sense cap raó aparent. Jordi, influït per la comtessa de Jersey (que considerava Carolina una rival menor que Lluïsa), va escollir la princesa de Brunsvick sense haver-la conegut i va enviar un diplomàtic, James Harris, comte de Malmesbury, perquè l'acompanyés de Brunsvic a Gran Bretanya.
Quan Harris es va reunir amb la princesa, aquesta es trobava sense arreglar i li va semblar obvi que feia uns quants dies que no es rentava. Va trobar que la seva conversa era grollera i massa familiar. Harris va passar prop de quatre mesos amb ella amb l'objectiu de fer que ella millorés la seva conducta i els seus hàbits abans de tornar a Anglaterra; el viatge havia estat endarrerit pel difícil hivern i per les Guerres de la Revolució Francesa. El diplomàtic va portar Carolina al Palau de Saint James i, en veure la seva futura esposa per primera vegada, el príncep de Gal·les va exclamar: "Harris, no em trobo bé. Si us plau, porti'm una copa de brandy". Quan el príncep va sortir, Carolina va dir: "És gras i no sembla tan maco com als retrats". Durant el sopar d'aquella nit, la primera en què estaven junts, Carolina, irritada, va fer algunes referències grolleres cap a la relació del seu promès amb la comtessa de Jersey. Segons Harris, aquest comportament va fer que al príncep li agradés encara menys. Poc abans de la celebració del casament, el dia 8 d'abril de 1795, Jordi va enviar el seu germà Guillem a dir-li a Maria Fitzherbert que ella era l'única dona que estimaria en la seva vida, i va anar borratxo a la cerimònia.
Jordi va afirmar més tard que només va tenir relacions amb la seva dona tres vegades i que, durant una d'aquestes ocasions, la princesa havia fet un comentari sobre la grandària del seu penis. Això li va fer pensar que la seva esposa tenia una base per comparar i que, per tant, era prou probable que no fos verge. Carolina, per la seva banda, deia de manera indirecta que Jordi era impotent. El matrimoni es va separar poques setmanes després, però van seguir vivint al mateix palau. Un dia abans que passessin nou mesos de les noces, Carolina va donar a llum a una nena.
Infantesa miniatura|Carlota, de petita, amb la seva mare, per Thomas Lawrence. Carlota va néixer a Carlton House, la residència oficial del príncep de Gal·les a Londres, el 7 de gener de 1796. Encara que Jordi es va desil·lusionar per no tenir un fill, l'avi de la princesa, el rei, que s'estimava més tenir una neta, va quedar molt content amb el naixement del seu primer net legítim, ja que esperava que el nadó aconseguís reconciliar Jordi i Carolina. No obstant, això no va passar: tres dies després del naixement de Carlota, Jordi va redactar un testament en el qual estipulava que, en cas que ell morís, la seva esposa no tindria cap paper en l'educació de la seva filla i que donava tots els seus béns a Maria Fitzherbert. Tot i que en aquella època la gran majoria dels membres de la família real no eren gaire populars per al poble britànic, el naixement de Carlota fou molt celebrat. L'11 de febrer de 1796, la princesa fou batejada al Gran Saló del Palau de St. James i allà va rebre el nom de Carlota Augusta, en honor de les seves àvies, la reina Carlota i l'duquessa Augusta. Els padrins van ser el rei i la duquessa Augusta, representada per la princesa Carlota.
Tot i que Carolina va exigir que la tractessin millor, en haver donat a llum la segona en la línia de successió, Jordi va restringir-li el contacte amb la seva filla i li va prohibir que la veiés si no estava acompanyada de la seva tutora i criades. Carolina tenia permís per veure la seva filla diàriament, com era costum en aquella època entre els pares de l'alta societat, però no tenia dret a intervenir en les decisions en relació amb Carlota. Els criats sentien aflicció per Carolina i, per això, desobeïen el príncep de Gal·les i li deixaven passar temps sola amb la seva filla. Jordi no sabia que això passava, ja que ell tampoc no hi tenia gaire contacte. Carolina va tenir fins i tot el valor d'anar en carruatge sola amb la seva filla pels carrers de Londres, mentre rebien els aplaudiments de les multituds que s'arremolinaven al voltant per veure-les.
Carlota era una nena sana i, segons la seva biògrafa, Thea Holme: "Feia l'efecte, en veure les primeres històries registrades de Carlota, que aquesta tenia un cor càlid i valent".Holme, p. 45 A mesura que Carlota creixia, els seus pares seguien lluitant i emprant la seva filla com a escut en els seus conflictes. L'agost de l'any 1797, Carolina va deixar Carlton House i es va instal·lar en una casa llogada a prop de Blackheath, pel que va abandonar la seva filla. En aquella època, la llei anglesa considerava que el pare tenia tots els drets sobre els fills. No obstant això, el príncep no va prendre més mesures per restringir l'accés de Carolina a la seva filla. El desembre del 1792, el príncep va convidar la seva esposa a passar l'hivern a Carlton House, a la qual cosa ella es va negar. Aquest va ser l'últim esforç per aconseguir una reconciliació i va suposar que Jordi no tingués cap fill mascle legítim que avancés Carlota en la línia de successió.Holme, p. 46–47 Carolina visitava la seva filla a Carlton House i, de vegades, Carlota era portada a visitar a la seva mare, però no s'hi podia quedar. Durant els estius, el príncep llogava Shrewsbury Lodge per a la seva filla, la qual cosa feia que les visites fossin més fàcils i, segons Alison Plowden (que va escriure sobre la relació de Jordi amb la seva esposa i filla), Carolina veia a la seva filla quan volia.
Quan Carlota tenia vuit anys, el seu pare, que continuava la seva relació amb Maria Fitzherbert, va decidir que volia Carlton House només per a ell. Es va apoderar de les estances de la seva esposa (Carolina es va veure obligada a traslladar-se al Palau de Kensington), i la seva filla va ser traslladada a Montague House, que quedava al costat de Carlton House. James Chambers, un altre biògraf de Carlota, va escriure: "la petita princesa vivia en una casa només per a ella, en companyia de persones a les quals pagaven perquè hi estiguessin". La mudança es va produir sense la presència de la tutora de Carlota, Lady Elgin, que tenia una relació molt estreta amb la princesa. Lady Elgin va ser obligada a jubilar-se, suposadament per la seva edat avançada, però principalment perquè havia portat a Carlota a visitar al rei sense el permís del seu pare. Jordi també va acomiadar a la seva altra tutora, la Senyora Hayman, per tenir una relació molt amistosa amb Carolina. De fet, la seva esposa no va trigar a contractar-la per a dirigir la seva casa. La seva substituta, la baronessa de Clifford, estimava a Carlota però era massa simpàtica per aconseguir fer creure a la princesa, que començava a ser una mica xicotot. Lady Clifford li portava sovint un dels seus nets, en George Keppek, tres anys més jove que Carlota, perquè jugués amb ella. Quaranta anys després, Keppel va recordar Carlota a les seves memòries, explicant diverses aventures de quan eren petits, així com el seu gust pels cavalls i per les baralles. Va recordar, també, una ocasió en què una multitud s'havia reunit al voltant de casa seva a Earl's Court per veure la Charlotte i els nens van sortir i es van ajuntar amb la gentada sense ser reconeguts.
L'any 1805, el rei va començar a planificar l'educació de Carlota i va contractar un gran nombre de professors per a la seva única neta legítima. Igualment, va contractar al bisbe d'Exeter perquè la instruís en la religió anglicana, amb l'esperança que Carlota, quan fos reina, la defensés. El rei esperava que aquests professors li donessin "honor i tranquil·litat en les seves relacions, i fossin una benedicció pels dominis que, d'ara endavant, podria arribar a representar".Holme, p. 53 Segons Holmes, tot això va tenir poc efecte sobre Carlota, ja que ella aprenia només el que volia. la seva professora de piano era la compositora Jane Mary Guest,Raessler, Daniel M. (2004). i la princesa va esdevenir una pianista de mèrit.Holme, p. 69