El problema final (anglès: The Final Problem) és una de les històries de Sherlock Holmes escrita per Arthur Conan Doyle. Es va publicar originalment al Regne Unit a The Strand Magazine i a McClure's als Estats Units, sota el títol The Adventure of the Final Problem el desembre de 1893.
La història, ambientada l'any 1891, presenta el cervell criminal professor Moriarty. Es pretenia que fos la història final de Holmes, que acabés amb la mort del personatge, però Conan Doyle es va convèncer més tard per reviure Holmes per a històries i novel·les addicionals.
Es publicà en llibre com a part de Les memòries de Sherlock Holmes. Conan Doyle posteriorment va situar "El problema final" com a quarta en la seva llista personal de les dotze millors històries de Holmes.
Trama Un Holmes ferit arriba a la residència de Watson una nit, després d'haver escapat de tres intents d'assassinat aquell dia. Holmes revela a Watson que fa mesos que segueix a Moriarty i la seva organització, responsables de la majoria dels crims orquestrats a Londres. Com Holmes està a punt d'enganxar-los a tots i lliurar-los a la policia, Moriarty visita Holmes al 221B de Baker Street aquest dia i l'adverteix que es retiri de la seva recerca de justícia contra ell. Holmes admet que Moriarty podria frustrar els seus plans donada la seva gran ment que podria rivalitzar amb la seva, i planeja fugir a Europa mentre la policia captura Moriarty i la seva banda.
Watson decideix unir-se a Holmes al viatge. Aleshores, Holmes li dona instruccions inusuals amb la intenció d'amagar les seves pistes fins al tren-vaixell a l'estació Victòria abans de sortir de la casa de Watson enfilant-se per la paret del darrere del jardí, paranoic que podria ser seguit. L'endemà, Watson segueix les instruccions de Holmes i es troba esperant al cotxe reservat de primera classe el seu amic, disfressat d'ancià sacerdot italià. Quan el tren del vaixell surt de Victoria, Holmes veu Moriarty a l'andana intentant aturar el tren. Holmes dedueix que Moriarty ha rastrejat Watson malgrat les precaucions extraordinàries. Canviant la seva ruta planificada, Holmes i Watson baixen a Canterbury, amagats darrere de l'equipatge mentre Moriarty (que havia llogat un tren especial d'un cotxe) els persegueix. miniatura|upright=.9| Holmes i Moriarty, il·lustració de 1893 de Harry C. Edwards a McClure's Després d'haver fet el seu camí cap a Estrasburg a través de Brussel·les, Holmes rep un missatge de la policia de Londres que la majoria de la banda de Moriarty ha estat arrestada a Anglaterra, però Moriarty s'ha escapat i està perseguint Holmes a Europa. Insta a Watson a tornar a Anglaterra ja que es considera un company molt perillós per a Watson. Watson, però, decideix quedar-se amb el seu amic. Holmes i Watson continuen cap a Meiringen, Suïssa i visiten les cascades de Reichenbach. Allà, un nen lliura una carta a Watson dient que hi ha una anglesa moribunda a l'hotel que busca un metge anglès. Mentre Holmes s'adona que és un engany, permet que Watson vegi el pacient.
Watson aviat s'adona del truc quan torna a l'hotel i es precipita cap a les cascades. Només troba dos conjunts de petjades que porten al final del camí, on descobreix altres signes d'una lluita violenta i una nota de Holmes explicant que sabia de l'engany, però que va optar per lluitar contra Moriarty. Holmes i Moriarty han caigut a la seva mort pel congost i els seus cossos no es poden recuperar. El doctor Watson, entristit, torna a Anglaterra. La banda de Moriarty està condemnada per la força de les proves obtingudes per Holmes. Watson acaba la seva narració dient que Sherlock Holmes era l'home millor i més savi que havia conegut mai.
Fons miniatura|upright=.9| Les cascades de Reichenbach, prop de Meiringen, Suïssa "The Final Problem" pretenia ser exactament el que diu el seu nom. Conan Doyle va voler deixar d'escriure sobre el seu famós detectiu després d'aquest relat breu; va sentir que les històries de Sherlock Holmes l'estaven distraient d'esforços literaris més seriosos i que "matar" Holmes era l'única manera de recuperar la seva carrera. "He de guardar la meva ment per a coses millors", va escriure a la seva mare, "encara que això signifiqui que he d'enterrar la meva butxaca amb ell".
En Conan Doyle va intentar endolcir la píndola deixant que Holmes marxés en una flamada de glòria, fent-lo lliurar del món d'un criminal tan poderós i perillós que qualsevol altra tasca seria trivial en comparació; de fet, Holmes ho diu a la història.
El 1893, Conan Doyle i la seva dona van fer una gira per Suïssa i van descobrir el poble de Meiringen als Alps bernesos. Aquesta experiència va disparar la imaginació de Conan Doyle.
Història de la publicació La història es va publicar al Regne Unit a The Strand Magazine el desembre de 1893, i als Estats Units a McClure's el mateix mes. També es va publicar a l'edició nord-americana de The Strand Magazine el gener de 1894.Smith (2014), p. 100. Va ser publicat amb nou il·lustracions de Sidney Paget al Strand,Cawthorne (2011), p. 94. i amb onze il·lustracions de Harry C. Edwards al McClure's.Klinger, Leslie (ed.). The New Annotated Sherlock Holmes, Volume I (New York: W. W. Norton, 2005). p. 716, 745. Va ser inclòs a The Memoirs of Sherlock Holmes, que es va publicar el desembre de 1893 al Regne Unit i el febrer de 1894 als Estats Units.Cawthorne (2011), p. 75.
Reacció En un article publicat per la BBC, Jennifer Keishin Armstrong va assenyalar que "La reacció del públic a la mort va ser diferent a qualsevol cosa que s'havia vist anteriorment per a esdeveniments de ficció". The Strand Magazine "amb prou feines va sobreviure" a la consegüent precipitació de cancel·lacions de subscripcions. Hi va haver algunes històries que "homes joves de tot Londres portaven crespons negres de dol al barret o al braç durant el mes de la mort d'Holmes", encara que aquestes podrien haver estat exageracions proposades pel fill de Doyle. Armstrong continua: "Els lectors normalment acceptaven el que passava en els seus llibres preferits, i després seguien endavant. Ara començaven a prendre la seva cultura popular personalment i esperaven que les seves obres preferides s'ajustessin a certes expectatives."
La pressió dels fans finalment va persuadir a Doyle de tornar a Holmes, escrivint El gos dels Baskerville (ambientat abans de "The Final Problem") i ressuscitant-lo a "L'aventura de la casa deshabitada". Hi havia prou forats en els testimonis oculars per permetre a Doyle ressuscitar de manera plausible a Holmes; només els pocs membres supervivents lliures de l'organització de Moriarty i el germà d'Holmes Mycroft (que apareix breument en aquesta història) saben que Sherlock Holmes encara és viu, després d'haver guanyat la lluita a les cascades de Reichenbach i enviat a Moriarty a la seva perdició, tot i que gairebé es troba amb el seu a mans d'un dels secuaços de Moriarty.Baring-Gould, William S., The Annotated Sherlock Holmes. New York: Clarkson N. Potter, Inc., 1967, p. 320-328.
Influència i llegat miniatura|Estàtua de Holmes fora de l'església anglesa, Meiringen Els habitants de Meiringen encara estan agraïts a Doyle i la seva creació Holmes per assegurar la fama mundial de les seves caigudes i promoure considerablement el turisme a la ciutat.
Un museu dedicat a Holmes es troba al soterrani de l'església anglesa, situat al que ara s'ha anomenat Conan Doyle Place. esquerra|miniatura|150px| Placa de carrer d'estil londinenc a l'exterior del Museu Sherlock Holmes A l' estació del funicular prop de les cascades, hi ha una placa commemorativa a "el detectiu més famós del món".
La cornisa real de la qual va caure Moriarty es troba a l'altre costat de les cascades. S'hi accedeix pujant pel camí fins al cim de les cascades, travessant el pont i seguint la pista que baixa pel turó. La cornisa està marcada per una placa escrita en anglès, alemany i francès. La inscripció anglesa diu "En aquest lloc temible, Sherlock Holmes va vèncer el professor Moriarty, el 4 de maig de 1891". També està marcat per una gran estrella blanca per poder ser visible des de la plataforma d'observació.
Els aficionats que es diuen "pelegrins" viatgen a Meiringen vestits de personatges, tant majors com menors, de les històries de Holmes. Allà, participen en una recreació dels esdeveniments de "The Final Problem" organitzat per la Sherlock Holmes Society de Londres.
Adaptacions Cinema "The Final Problem" va ser adaptat com a curtmetratge mut de 1923 com a part de la sèrie de pel·lícules Stoll, protagonitzada per Eille Norwood com Holmes i Hubert Willis com Watson, amb Percy Standing com Moriarty.
La pel·lícula de 1931 The Sleeping Cardinal, la primera pel·lícula de la sèrie de pel·lícules de 1931-1937 protagonitzada per Arthur Wontner com a Holmes, es basa en part en "L'aventura de la casa deshabitada" i "El problema final". L'escena de "El problema final" en què Moriarty s'enfronta a Holmes a Baker Street i intenta persuadir Holmes perquè aturi les seves investigacions s'utilitza a The Triumph of Sherlock Holmes (1935), una altra pel·lícula de la sèrie.
A la sèrie de pel·lícules de 1939-1946 protagonitzada per Basil Rathbone com Holmes i Nigel Bruce com Watson, diverses pel·lícules prenen en préstec elements de "The Final Problem". El més notable d'aquests elements són els mètodes per matar Moriarty; a The Adventures of Sherlock Holmes (1939), Sherlock Holmes and the Secret Weapon (1942) i The Woman in Green (1945), Moriarty es veu a les tres pel·lícules caient des d'una gran alçada fins a la seva mort. The woman in green conté una variació de la conversa entre Holmes i Moriarty a Baker Street, així com la idea de Moriarty manipulant Watson enganxant una anglesa ferida que requereix tractament.
La pel·lícula de 2011 Sherlock Holmes: A Game of Shadows es basa en part en "The Final Problem". Igual que la història, acaba amb Holmes i Moriarty caient en picat a les cascades, i es mostra a Watson escrivint les frases finals de "El problema final" a la seva màquina d'escriure. No obstant això, a la pel·lícula, els personatges assisteixen a una conferència de pau europea celebrada a prop de les cascades que Moriarty pretén sabotejar, i els dos s'enfonsen des d'un balcó amb vistes a les cascades en lloc de des de la cornisa de la història original. També es mostra a Holmes caient per sobre de la vora amb Moriarty en lloc de suposar-se simplement que ha caigut, sent massa ferit per derrotar a Moriarty en una lluita directa, però sabent que Moriarty anirà darrere de Watson si viu. Si bé es demostra que Holmes ha sobreviscut, després d'haver utilitzat l'inhalador d'oxigen del seu germà per sobreviure a l'aigua del fons de les cascades, el destí de Moriarty és menys segur.
Televisió La sèrie de pel·lícules de televisió soviètica Les aventures de Sherlock Holmes i el Dr. Watson (1979–1986) va adaptar "The Final Problem" com "La lluita mortal " (i "L'aventura de la casa deshabitada" com "Caceu el tigre").
A la sèrie de televisió Sherlock Holmes protagonitzada per Jeremy Brett, l'episodi de 1985 basat en la història comença amb el robatori de la Mona Lisa, ideat per Moriarty per tal de vendre falsificacions preparades als col·leccionistes. Holmes recupera la pintura original just abans que Moriarty faci una venda a un "Mr. Morgan". La interferència de Holmes amb els seus plans convenç a Moriarty que el detectiu ha de ser eliminat i, posteriorment, se suposa que Holmes va morir en una caiguda per les cascades Reichenbach. Aquest va ser l'últim episodi protagonitzat per David Burke com el Dr. Watson. Burke va ser substituït per Edward Hardwicke fins al final de la sèrie, començant amb l'adaptació de "La casa deshabitada " que va ser el primer episodi de El retorn de Sherlock Holmes.