Lantic Hotel Europa, també conegut com a Pensió Dalí o Casa Francesc Martí Puig, és un edifici situat als carrers de la Boqueria, 12 i d'en Quintana, 2 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història El 1734, el candeler de cera Francesc Elias va adquirir a Maria Teresa Fornaguera (representada pel seu marit Manuel Soler) una casa als carrers de la Boqueria i d'en Quintana.AHPB, notari Bonaventura Galí, 10-04-1734. El 1739, va adquirir la casa de la cantonada al boter Pere Vergés i la seva dona Rosa Valldejuli,AHPB, notari Francesc Casals, 20-03-1739. i el 1749 les va fer reedificar en una sola casa. El 1778, el seu fill Marià Elias i Llobet, comerciant, va demanar permís per a tornar a col·locar un guardarrodes a la cantonada, i novament el 1780 per a reformar-ne les façanes, amb l'obertura d'un òcul a la del carrer de la Boqueria. El 1799, una part de la finca, que incloïa «el primer piso, entrada, cochera, habitación contigua para el cochero, cuadra y de un cuarto y alcoba del tercer piso con balcón al jardin», va ser venuda a carta de gràcia a Joan d'Escofet.AHPB, notari Joaquim Òdena, 11-03-1873. Confessió de domini.

El 1824, Joan Elias i Fortuny, fill de Marià, va demanar permís per a convertir dos balcons en finestres, i el 1834 va establir un conveni amb el seu veí Honorat de Puig per a fer arribar l'aigua a la seva finca des del jardí d'aquest.AHPB, notari Joan Janer i Pascual, manual 1.242/9 (1a part), f. 13-14v, 07-02-1834. Durant aquest període es van dur a terme importants obres a l'interior, amb la generació d'un nou pati. Joan Elias va morir el 1863 sense haver fet testament, la qual cosa va originar un litigi entre els seus hereus i la Casa de la Caritat, que es va resoldre el 1866 amb una sentència a favor dels primers, els germans Josep, Cristina i Teresa Badrena i Pruna.AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, 21-07-1870. Inventari post mortem de Joan Elias i Fortuny. El 1870, aquests hi van encarregar unes obres a l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, que incloïen l'obertura d'una porta de botiga al carrer d'en Quintana.AMCB, Q127 Foment 2158 C, 16-02-1870.

El 1872, els germans Badrena van vendre la finca a Pere Martí i Palmerola i Pere Martí i Puig, pare i fill respectivament, per 165.000 pessetes.AHPB, notari Joaquim Òdena, 31-01-1872. Aquell mateix any, els nous propietaris van demanar permís per a fer-hi reformes, segons el projecte d'Antoni MaymóAMCB, Q127 Foment 2458 bis C, 27-08-1872. i van llogar la finca a Pere Martí i Cot per un termini de 10 anys, a raó de 15.000 pessetes anuals.AHPB, notari Joaquim Òdena, 23-07-1872. Aquest es reservà un pis de la tercera planta com a habitatge propi, i la resta la va subarrendar el mateix any a Josep Serra i Joan Bombardó per tal d'instal·lar-hi una fonda,AHPB, notari Joaquim Òdena, 05-10-1872. sucursal de la que regentaven al Pla de Palau amb el nom d'El Universo. El contracte de lloguer expirava el 1882, la qual cosa fou aprofitada per Pere Martí i Puig per a encarregar-hi una reforma al mestre d'obres Alexandre Perich i Roger, que inclogué la remunta d'un quart pis a la banda del carrer d'en Quintana, i la desaparició de l'antic jardí.AHPB, notari Joaquim Nicolau, 22-10-1883. Carta de pagament de les obres. Tanmateix, només s'ha trobat l'expedient corresponent a la instal·lació d'uns aparadors de fusta a la botiga llogada per Lluís Ramoneda, obra del mateix Perich.AMCB, Q127 Foment 466 L, 27-11-1882.

Pere Martí i Puig va morir sense descendència el 1894, i els seus béns foren heretats pel seu germà petit Francesc, que el 1898 hi va encarregar una nova reforma a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, la qual no seria aprovada fins a l'any següent.AMCB, Q127 Foment 1959 AB, 24-05-1898. Les obres van ser realitzades pel contractista Francesc Riera, i a banda de la intervenció a la façana, el projecte incloïa també un arranjament interior que no s'ha conservat: ni el vestíbul, ni el rebedor, ni encara menys les habitacions. Un cop acabada l'obra, el Gran Hotel Restaurant Europa (obert el 1892 com a Hotel y Restaurante de Europa per Cacciani i Cia en lloc de l'antiga Fonda d'Europa) va reobrir sota la regència de Joan Fabrès.

Al llarg del , l'edifici va patir diverses reformes que en van alterar substancialment els interiors. La més important es dugué a terme el 1962, de la mà de l'arquitecte Tomàs Estrada Nubiola per al nou propietari de la finca, Josep Palou Tressera. El projecte va consistir en la partició del gran pis principal i la creació d'una planta intermèdia que havia de servir com a habitatge del propietari de l'hotel, el que va significar l'obertura de dos balcons (primer es va considerar que fossin finestres) per al nou pis i la ubicació d'una escala interior que comunicava ambdós nivells. Malgrat l'impacte a façana, el projecte va obtenir el vistiplau del cap de l'agrupació d'edificis artístics de l'Ajuntament, l'arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis. L'hotel caigué en una etapa de certa decadència, que el 1974 dugué al nou propietari Francesc de Puig i de Càrcer a tancar l'establiment i projectar la seva conversió en un edifici d'habitatges. Aquest projecte, signat pels arquitectes Joan i Josep Manuel Masriera, no es va arribar a dur a terme per problemes financers, i l'establiment hoteler va ser reobert (amb algunes reformes) sota el nom de Pensión Dalí.

Entre 2009 i 2011, l'edifici va ser reformat per a l'ampliació de l'hotel del núm. 10 segons el projecte de l'arquitecte Jordi Garcés, que ha recuperat l'aspecte original de la façana dissenyada per Puig i Cadafalch, eliminant les obertures realitzades el 1962.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 115 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció La finca presenta una planta irregular i consta de planta baixa, principal i dos pisos al cos de façana del carrer de la Boqueria, i planta baixa i quatre pisos a la banda del carrer d'en Quintana. Als baixos del carrer de la Boqueria, hi ha tres portals: el de més a la dreta era l'antic accés principal, que conserva encara la seva estructura barroca amb un arc escarser i brancals amb cassetons en relleu; el central, fruit de la reforma de Puig i Cadafalch, és d'estil neogòtic i presenta un perfil interior lobulat amb pinacle, envoltada de fullam i amb capitells que representen els bustos d'un hombre amb monòcul i xistera (a la dreta) i d'una dona (a l'esquerra), emmarcat per una motllura esglaonada que conté un relleu ceràmic que reprodueix flors. A sobre hi havia un rètol mòbil de ferro forjat, rematat amb un drac alat, actualment desaparegut.

Als pisos, la façana presenta uns esgrafiats amb motius florals i geomètrics, restaurats durant la darrera reforma. Els balcons són de llosana de pedra en voladís i barana de ferro forjat de barrots de secció rectangular combinats amb altres helicoïdals, que té afegits alguns motius florals (fulles de roure) fruit de la reforma de Puig i Cadafalch. Corona la façana una cornisa contínua amb volada, formada per diverses filades d'obra vista on es combinen els maons i les teules. Damunt la cornisa es desenvolupa la barana del terrat, feta d'obra vista de maó i rematada per una mena de merlets que el mateix Puig i Cadafalch va emprar en altres obres seves, com ara la Casa Martí o la Casa Sastre i Marquès.

La distribució d'obertures de la façana que dona al carrer d'en Quintana és força irregular, fruit de les nombroses intervencions de què ha estat objecte. A nivell dels baixos i de la primera planta (principal) encara es conserven diverses obertures de la primitiva construcció de finals del . En els nivells superiors es disposen diversos balcons, alguns ampitats, amb baranes de ferro on es combinen els barrots de secció circular i helicoidals. El darrer nivell és el resultat d'una remunta del 1883.

Els actuals espais interiors són el resultat de les múltiples reformes produïdes al llarg del temps. Algunes d'aquestes reformes han variat, per exemple, l'estructura d'alguns murs de càrrega amb la incorporació de jàsseres, amb l'objectiu de crear nous espais i alliberar-los de murs de tancament. En aquest sentit destaca, també, la desaparició del primitiu jardí interior.

Com a elements singulars de l'edifici destaca el portal central d'accés a la finca realitzat per Josep Puig i Cadafalch a partir d'un projecte del 1898. Al costat de l'antiga porta barroca va construir una altra d'estètica modernista amb elements decoratius de pedra, amb un clar llenguatge neomedieval. L'arquitecte hi va projectar un arc conopial lobulat amb decoracions florals, rematat per un floró. Tota la peça es troba emmarcada per un guardapols de pedra motllurada que sobresurt de la línia de revestiment de la façana, dins del qual es disposen unes rajoles de ceràmica vidrada amb relleus representant flors. Destaquen també en aquest sentit els capitells amb motius florals i sengles escultures de busts representant personatges d'època; a la part més oriental hi ha la representació del bust d'una dona, mentre que l'occidental es representa un personatge masculí abillat amb barret fort i un monocle.

Galeria d'imatges

Referències

Vegeu també Casa-fàbrica Sarriera Passatge del Patriarca Castell de Samalús

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Europa Categoria:Carrer Boqueria