fou un periodista espanyol. Va ser director de premsa de la presidència del govern d'Adolfo Suárez i és autor del discurs «Puedo prometer y prometo» icònic de la Transició Espanyola. És fill predilecte de Pol (Lugo), la seva localitat natal; i adoptiu de Lalín (Pontevedra).«El 15-J lo ganó Curro Jiménez».

Premsa escrita En la dècada de 1970 va ser sotsdirector de la publicació falangista Arriba.El País, ed. (8 de junio de 1978). Posteriorment va treballar en diferents mitjans escrits i va dirigir el diari Ya (1985-1986).El País, ed. (29 de noviembre de 1985). També va col·laborar habitualment a La Vanguardia i esporàdicament en el diari de Lugo El Progreso. Tenia una columna diària a La Voz de Galicia.

Ràdio El 1979 ingressa a la Cadena SER, on feia comentaris polítics al programa Hora 25. El 10 de febrer de 1981 va ser nomenat director dels informatius de la cadena, en substitució d'Iñaki Gabilondo, coincidint a més amb l'intent de cop d'Estat del 23-F.El País, ed. (10 de febrero de 1981). Més endavant va exercir la mateixa responsabilitat a la Cadena COPE (1986-1990).El País, ed. (21 de junio de 1990).

El 1992 i 1993 va assumir el càrrec de director d'Onda Cero i de nou entre juliol de 2000 i gener de 2002; des de 2004 fins a 2015 va col·laborar amb Carlos Herrera al programa Herrera en la onda, i des d'abril del mateix any ho fa a Más de Uno, així com en La Brújula de Carlos Alsina, tots dos d'aquesta emissora.El País, ed. (4 de junio de 1993).El País, ed. (24 de enero de 2002).El Mundo, ed. (3 de septiembre de 2004).

Televisió Va començar la seva trajectòria a televisió en la cadena pública TVE on a finals de la dècada de 1960 va dirigir el programa informatiu Siete días (1978-1979) i Revista de Prensa (1980). Aquest mateix any va ser nomenat director de relacions externes de la cadena (1980-1981).

El juny de 1993 va començar a col·laborar en els serveis informatius de Telecinco, on va fer anàlisi política a l'espai Entre hoy y mañana de Luis Mariñas. Un any després va passar a presentar l'informatiu nocturn i el 1994, el del migdia.

El 1997 va fitxar per Antena 3El País, ed. (30 de enero de 1997). i fins a 1999 va ser el presentador d'Antena 3 Noticias en l'edició de les 21 hores.El País, ed. (23 de febrero de 1999).

Va intervenir com a comentarista d'actualitat en les tertúlies dels espais 59 segundos (2005-2012), El debate de La 1 (2012-), El programa de Ana Rosa (2005-2008) i Las mañanas de Cuatro (2007-2009).El Mundo, ed. (23 de diciembre de 2004). Des de 2002 fins a 2009 va col·laborar al programa Saber vivir de Manuel Torreiglesias a TVE. A més, també va oferir la seva opinió al programa Galicia per diante, dirigit pel periodista Kiko Novoa, en la Radio Galega. L'agost de 2009 va començar a dirigir la secció «Saber mirar» en el magazín de TVE La mañana de La 1.

El 2012 va plantar i va apadrinar un arbre amb el seu nom al Parc de la Comunicació de Boiro (la Corunya), l'únic d'Espanya creat per periodistes. El mateix any va rebre el títol de Soci d'Honor i la Insígnia de Plata del Club Exxpopress de Periodistes de Galícia.

Les periodistes Sonsoles i Cristina Ónega són filles seves.

Llibres Juan Carlos I. El hombre que pudo reinar (2015). Biografia de Joan Carles I. Puedo prometer y prometo (2013). Biografia d'Adolfo Suárez. Terremoto de la vida (2004).

Premis i reconeixements Premi Ondas 1970 i 1979. Nacionals de Ràdio. Antena de Oro 1995 per Las noticias de Telecinco. Micròfon d'or (2007). Premi Exxpopress Honorífic (2011) en el cinquantè aniversari de la seva trajectòria professional. Premi Diego Bernal a una trajectòria, atorgat per l'Associació de Periodistes de Galícia, en l'edició 2016

Referències

Categoria:Presentadors de televisió gallecs Categoria:Locutors de ràdio espanyols Categoria:Guanyadors del Premi Antena de Oro Categoria:Persones de la província de Lugo Categoria:Comentaristes polítics espanyols Categoria:Morts a Madrid Categoria:Periodistes gallecs Categoria:Periodistes morts al segle XXI