Gran banyista (Grande baigneuse) és un oli sobre tela de 182 × 101,5 cm pintat per Pablo Picasso l'any 1921 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París. Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". . Pàg. 238-239.

Context històric i artístic En paral·lel amb els moviments d'avantguarda (com l'abstracció i el constructivisme, els quals es desenvoluparen durant la segona dècada del segle XX i principis dels anys vint) i al costat dels muntatges dadaistes, va sorgir un estil de pintura basat en el respecte als vells mestres i en un tractament més representatiu de l'ésser humà i de la natura. Museu de l'Orangerie i Picasso, igual que altres artites (com ara, André Derain), va participar en aquest moviment, el qual fou anomenat el retorn a l'ordre per l'aspecte clàssic de les seues composicions.

El cicle de les Banyistes monumentals, inaugurat al principi dels anys vint, pertany al període neoclàssic de l'obra de Picasso i coincideix amb l'època de les primeres estades de l'artista a Sant Rafèu i a Antíbol. En aquestes "dones-colós", immòbils i esculturals, el retorn a l'antiguitat es conjuga amb el culte arcaic de la feminitat generosa. Demostren que "l'antiguitat per a Picasso no és un exemple ni una disciplina, sinó una nova manera d'anar més enllà de les aparences, del present, de la realitat immediata, una manera de remuntar fins a les fonts, fins al món de les formes primitives."André Fermigier, Picasso, París, Le Livre de Poche, 1969, pàg. 159-160.

Paul Guillaume va adquirir aquesta obra mestra després del 1930 i fou conservada curosament per la seua vídua Domenica, ja que s'avenia a la perfecció amb les seues preferències pictòriques.

Descripció La Gran Banyista, monumental i asseguda damunt d'una butaca recoberta amb una draperia, té el cap lleugerament girat cap a la dreta, la mirada absent. Figura massiva, de contorns i modelat precisos, ocupa tota la superfície pictòrica i gairebé toca els límits del quadre. La proporció del cap contrasta amb la del cos, d'amples espatlles i de cuixes i panxells robusts.

Segons André Fermigier, "Ens quedem astorats davant d'aquests canells i turmells enormes, aquests peus elefantescs, aquests rostres bovins, aquests pits que apunten com obusos."André Fermigier, Picasso, París, Le Livre de Poche, 1969, pàg. 147.

Recorda els cànons de l'antiguitat per la seua exageració i suggereix múltiples fonts d'inspiració: a més de l'antiguitat grega i romana, sembla tindre influències també d'Ingres i de Renoir. Seguint l'exemple dels mestres del passat, Picasso va voler també experimentar amb un estil estrany del classicisme que també incloïa cossos distorsionats i cares sòlides i pesades. De fet, amb l'aparició d'aquestes grans banyistes de Picasso, hom assisteix a la reconstrucció d'una antiguitat clàssica transcendent i idealitzada.

Referències

Enllaços externs Flickr

Categoria:Quadres al Museu de l'Orangerie Categoria:Obres pictòriques del 1921 Categoria:Quadres de Pablo Picasso