Leconomia de Rússia és una economia mixta, amb enormes recursos naturals, especialment petroli i gas natural.Excerpted from És la cinquena economia més gran d'Europa, l'onzena economia més gran del món per PIB nominal i la sisena per PPA.
La vasta geografia de Rússia és un determinant important de la seva activitat econòmica, amb algunes fonts que estimen que la nació conté més del 30% dels recursos naturals del món.Kevin M. Korabik, Russia's Natural Resources and their Economic Effects , Penn State College of Earth and Mineral Sciences, 1 December 1997 El 2016, el sector del petroli i el gas va representar el 36% dels ingressos del pressupost federal. Rússia ha estat àmpliament descrita com una superpotència energètica; ja que té les reserves de gas natural més grans del món, les segones de carbó i les vuitenes de petroli. És el segon principal productor i principal exportador de gas natural del món, i el segon productor i exportador de petroli. Les reserves de divises de Rússia són les cinquenes més grans del món. Té una força de treball d'aproximadament 70 milions de persones, que és la sisena més gran del món. La indústria de l'automòbil de Rússia és la desena del món. Té una gran i sofisticada indústria d'armes, capaç de dissenyar i fabricar equipament militar d'alta tecnologia, i és el segon exportador d'armes del món.
Rússia també té el cinquè nombre de multimilionaris del món. En els darrers anys ha augmentat la desigualtat d'ingressos i riquesa familiar al país.
L'economia de Rússia ha passat per importants transformacions des de la fi de la Unió Soviètica. Ha passat d'una economia aïllada i planificada centralitzadament a una economia de mercat globalment integrada. Les reformes econòmiques dels anys 1990 van privatitzar gran part de la indústria, amb la notable excepció dels sectors energètic i militar.
No obstant això, el ràpid procés de privatització, incloent un sistema de préstecs per a la compra d'accions, va permetre la formació d'oligarquies econòmiques amb fortes relacions polítiques, que van deixar la propietat de les empreses privatitzades fortament concentrada en poques mans. La protecció als drets de propietat és petita i el sector privat està subjecte a intervencions de l'Estat. Rússia segueix depenent fortament de les exportacions de matèries primeres, en particular del petroli, gas natural, metalls, i fusta, que suposen més del 80% de les exportacions, deixant el país vulnerable a les oscil·lacions dels preus mundials.
La indústria del país es divideix en dos blocs: un amb grans productors de matèries primeres, que tenen competitivitat global -el 2009 Rússia es va transformar en el principal exportador de petroli i gas natural del món, així com el tercer exportador mundial d'acer i alumini primari- i un altre amb altres indústries pesants menys eficients, altament dependents dels compradors i consumidors locals.
Història econòmica
L'economia russa és volàtil. Des de 1989, el seu entorn institucional es va transformar d'una economia de socialista centralitzada a un sistema de mercat capitalista. La seva estructura industrial es va desplaçar dràsticament de la gran inversió en la fabricació i l'agricultura cap als serveis de mercat, petroli, gas i mineria. Richard Connolly argumenta que durant els darrers quatre segles, hi ha quatre característiques principals de l'economia russa que han donat forma al sistema i han perdurat malgrat els trastorns polítics. En primer lloc, la feblesa de l'ordenament jurídic fa que els tribunals siguin imparcials i els contractes siguin problemàtics. El segon és el subdesenvolupament de les activitats econòmiques modernes, amb una agricultura camperola molt bàsica dominant als anys trenta. En tercer lloc, el subdesenvolupament tecnològic, que es va alleugerir una mica gràcies als préstecs d'Occident als anys vint. I el quart, el nivell de vida més baix en comparació amb Europa occidental i Amèrica del Nord.Richard Connolly, ''The Russian economy: a very short introduction' (2020) pp 2–11.
Economia soviètica Industrialització sota Stalin miniatura|Treballadors de la planta d'automòbils Likhachev de Moscou, 1963 A partir de 1928, el curs de l'economia de la Unió Soviètica es va guiar per una sèrie de plans quinquennals. A la dècada de 1950, la Unió Soviètica havia evolucionat ràpidament d'una societat principalment agrària a una gran potència industrial. A la dècada de 1970, la Unió Soviètica estava en una era d'estancament. Les demandes complexes de l'economia moderna i l'administració inflexible van desbordar i limitar els planificadors centrals. El volum de decisions a què s'enfrontaven els planificadors a Moscou es va convertir en aclaparador. Els tràmits complicats per a l'administració burocràtica van excloure la comunicació lliure i la resposta flexible requerides a nivell empresarial per fer front a l'alienació dels treballadors, la innovació, els clients i els proveïdors.
Des de 1975 fins a 1985, la corrupció i la manipulació de dades es van convertir en una pràctica habitual entre la burocràcia per informar dels objectius i les quotes satisfetes, consolidant així la crisi. A partir de 1986, Mikhaïl Gorbatxov va intentar abordar els problemes econòmics avançant cap a una economia socialista orientada al mercat. Les polítiques de Gorbatxov de la Perestroika no van aconseguir rejovenir l'economia soviètica; en canvi, un procés de desintegració política i econòmica va culminar amb la ruptura de la Unió Soviètica el 1991.
Transició a l'economia de mercat (1991–98) miniatura|PIB de Rússia per paritat de poder adquisitiu (PPA) el 1991-2019 (en dòlars internacionals) Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Rússia va experimentar una transformació radical, passant d'una economia de planificació central a una economia de mercat globalment integrada. Els processos de privatització corruptes i casuals van passar a les grans empreses estatals a "oligarques" políticament connectats, la qual cosa ha deixat la propietat del capital molt concentrada.
El programa de Ieltsin de reforma radical i orientada al mercat va passar a ser conegut com una "teràpia de xoc". Es va basar en les polítiques associades al Consens de Washington, les recomanacions del FMI i un grup d'economistes nord-americans, inclòs Larry Summers. Amb una profunda corrupció que va afectar el procés, el resultat va ser desastrós, amb una caiguda del PIB real en més d'un 40% el 1999, la hiperinflació que va eliminar els estalvis personals, la delinqüència i la miseria es va estendre ràpidament. Això va anar acompanyat d'una caiguda del nivell de vida, inclosa l'augment de la desigualtat econòmica i la pobresa, juntament amb un augment de l'excés de mortalitatPrivatisation 'raised death rate'. BBC, 15 January 2009. Retrieved 24 November 2018. i una disminució de l'esperança de vida. Així mateix, el consum de carn va disminuir: l'any 1990, un ciutadà mitjà consumia 63 kg de carn a l'any; el 1999, havia disminuït a 45 kg.
La majoria de les empreses estatals van ser privatitzades enmig d'una gran controvèrsia i, posteriorment, van passar a ser propietat de persones privilegiades per molt menys del que valien. Per exemple, el director d'una fàbrica durant el règim soviètic sovint esdevindria propietari de la mateixa empresa. Sota la cobertura del govern, es van dur a terme manipulacions financeres escandaloses que van enriquir un grup reduït d'individus en llocs clau de negocis i govern. Molts d'ells van invertir ràpidament la seva nova riquesa a l'estranger, produint una enorme fugida de capitals.
Les dificultats per recaptar els ingressos del govern enmig de l'economia en col·lapse i la dependència dels préstecs a curt termini per finançar els dèficits pressupostaris van provocar la crisi financera russa de 1998.
A la dècada de 1990, Rússia va ser "el major prestatari" del Fons Monetari Internacional, amb préstecs per un total de 20.000 milions de dòlars. L'FMI va ser criticat per haver donat tants préstecs, ja que Rússia va introduir poc de les reformes promeses pels diners i una gran part d'aquests fons es podrien haver "desviat de la finalitat prevista i inclosos en els fluxos de capital que van sortir il·legalment del país".
Recuperació i creixement (1999–2008) miniatura|El preu del petroli als anys 2000 Rússia es va recuperar ràpidament de la caiguda financera de l'agost de 1998, en part a causa d'una devaluació del ruble, que va fer que els productors nacionals fossin més competitius a nivell nacional i internacional.
Entre el 2000 i el 2002, importants reformes econòmiques a favor del creixement van incloure una reforma fiscal integral, que va introduir un impost sobre la renda fixa del 13%; i un ampli esforç de desregulació que va beneficiar les petites i mitjanes empreses.An Assessment of Putin's Economic Policy , by Anders Aslund, Peterson Institute for International Economics, July 2008
Entre el 2000 i el 2008, l'economia russa va rebre un gran impuls de l'augment dels preus de les matèries primeres. El PIB va créixer de mitjana un 7% anual. Els ingressos disponibles es van duplicar i en termes denominats en dòlars es van multiplicar per vuit. El volum de crèdit al consum entre 2000 i 2006 va augmentar 45 vegades, alimentant un auge del consum privat. El nombre de persones que viuen per sota del llindar de pobresa va disminuir del 30% el 2000 al 14% el 2008.
No obstant això, la inflació va continuar sent un problema, ja que el banc central va ampliar agressivament l'oferta monetària per combatre l'apreciació del ruble. No obstant això, el 2007 el Banc Mundial va declarar que l'economia russa va aconseguir "una estabilitat macroeconòmica sense precedents".Russia attracts investors despite its image BBC News Retrieved on March 2008 Fins a l'octubre de 2007, Rússia va mantenir una disciplina fiscal impressionant amb superàvits pressupostaris cada any a partir de l'any 2000. Durant gairebé seixanta-nou anys, l'economia russa i de tota la Unió Soviètica, dirigida en base d'una planificació centralitzada de l'economia, tenia el control sobre tots el mitjans de producció i d'inversió de l'economia. La política econòmica es feia segons directives del Partit Comunista, que controlava tots els aspectes de l'activitat econòmica.
2009–14 miniatura|Canvis en la qualificació creditícia (estrangera) de Rússia, Standard & Poor's miniatura|Producte interior brut (PPA) per càpita el 2014 miniatura|Taxa d'atur de Rússia des de la caiguda de la Unió Soviètica Els bancs russos es van veure afectats per la crisi creditícia mundial el 2008, encara que no es va produir cap dany a llarg termini gràcies a la resposta proactiva i oportuna del govern i el banc central, que va protegir el sistema bancari dels efectes de la crisi financera mundial. Una forta però breu recessió a Rússia va ser seguida d'una forta recuperació que va començar a finals de 2009.