Batea és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Geografia Llista de topònims de Batea (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). Situat en la Depressió Central catalana, el municipi de Batea es troba en un turó de 384 m. aproximadament al punt més alt. El seu terme municipal es compon de valls, muntanyes i la ribera del riu Algars. Els punts més alts són al Tossal de les Forques 436 m., Punta del Mosquit 429 m. i Punta Rodona 417 m.
El riu Algars és el riu que travessa el terme municipal de Batea. Aquest ho fa majoritàriament recorrent el límit municipal amb Aragó. En el terme de Batea ocupa unes 1.135,05 ha, sent el 53,33% del total del riu. Té un cabal regular i un recorregut amb nombrosos meandres; els quals gaudeixen els locals i turistes durant l'estiu. Neix als ports de Tortosa-Beseit, entre els termes municipals de Beseit i Arnes, i s'uneix al riu Matarranya poc abans que aquest arribi al riu Ebre. El riu Algars està declarat com a Reserva Natural Parcial (Xarxa Natura 2000). També la ribera del riu Algars està protegida com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
El clima de Batea és mediterrani amb tendència continental.
La fauna que podem trobar a Batea és la típica fauna muntanyenca ibèrica. Hi ha amfibis, aus, invertebrats, mamíferes, peixos continentals i rèptils. En mamífers podem destacar la presència de conills, eriçons comuns, senglars, guineus... En aus hi ha una gran varietat d'espècies, per exemple, botxí ibèric, abellerol, puputs, àguila cuabarrada, torlit comú, capsigrany, cotoliu, gaig, oreneta cuablanca, duc, voltor comú... Les aus estan protegides en ser zona ZEPA. A causa del volum d'espècies que es poden observar i la tranquil·litat amb què es poden moure, han sorgit nombrosos observatoris d'ocells privats.
La flora de Batea es combina entre cultius i zones boscoses. Generalment els fons de les valls estan cultivades amb vinya, oliveres (algunes centenàries), ametlles, fruiters... Els alts de les muntanyes, per ser de difícil accés, es conserven les pinedes de pi blanc. Encara que també podem veure barreges de coníferes i frondoses.
Demografia
Política Des de 1991 és alcalde Joaquim Josep Paladella Curto, per la llista Unió per la Terra Alta, diputat pel Partit Socialista de Catalunya.
Eleccions municipals Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit Partit197919831987199119951999200320072011201520192023Junts - - - - - - - - - - 3 3PSC - 3 2 1 1 1 2 8 7 5 6 6PP - 5 - 3 2 2 - - - - - -ERC - - - - - - 0 - - - - -CiU - 3 7 3 2 1 3 3 1 1 - -Altres 6a; 5b - 2c 4d 6e 5e 6d - 3f 3f - - Total 11 11 11 11 11 9 11 11 11 9 9 9<div style="float:center;">
a UCD; b Agrupación de Demócratas de Batea; c Unió de progrés municipal; d Unió per la Terra Alta; e Unió per la Terra Alta - FIC; f Cent per cent Batea
Economia El sector més important a Batea és el primari, sent el cultiu de la vinya el més destacat. Però també es cultiven fruiters, oliverars, guarets, cereals, horts de consum privat... Així mateix hi ha granges de porcs i aus (pollastres i galls dindi).
Al sector secundari trobem un dels pilars de l'economia del municipi de Batea, la fabricació de vi. La majoria de la producció es troba amb el segell de Denominació d'Origen Terra Alta. A continuació hi ha la llista de cellers de Batea:
ALTAVINS VITICULTORS BATEVINS CELLER BATEA CELLER VILANOVA CELLER MARIOL CELLER ARRUFÍ CELLER ALIMARA CELLER RIALLA CELLER LA BOTERA CELLER PINYOL CELLERS TARRONÉ LA BRUIXA DEL MUDEFER LAFOU CELLER, SL LES VINYES D'ANDREU - VALL DE VINYES MIGUEL TORRES VINS MAIJÓ VITICULTORS BATEANS VINS ALGARS
A part dels cellers hi ha una indústria de fabricació de mobles, tallers mecànics,...
Al sector terciari hi ha activitats extraescolars, activitats turístiques, supermercats i botigues de proximitat, botigues de roba, sabates i complements, una floristeria, fleques, carnisseries, serveis informàtics...
Història Prehistòria Paleolític Lo Paleolític és una franja històrica de la qual és molt difícil trobar assentaments; se creu que un d'estos se podria trobar en un abric de roca del tossal del Moro del Borrasquer, a la partida de Ben-hufets, on se va trobar una destral feta per l'art de la picada, però no es pot concretar ben bé si és una mostra d'un assentament pertanyent al Paleolític o tan sols una eina abandonada per alguns habitants de l'època.
A la il·lustració, es mostra una destral de pedra tosca picada com la trobada a l'abric del tossal del Moro del Borrasquer.
També es va trobar una pedra picada que es creu que era per a separar la carn de la pell dels animals, ja que no és prou grossa per a ser un estri de caça.
En esta època, es construeix la bassa del tossal del Moro del Borrasquer, d'impressionants dimensions i profunditat -per al temps en què es va construir-; val dir que està picada a la roca viva.
Neolític Lo poblat més clar és lo del tossal del Moro del Borrasquer; s'hi ha descobert una petita zona que podria correspondre a dues cabanes i que presenta tots los trets dels poblats del Paleolític. La construcció dels murs que feien la funció de fonaments és la següent:
La pedra no es colla a terra com se fa avui dia, sinó que es construïa amb grans lloses de pedra posicionades de manera circular; este tipus de construcció encaixa dins lo perfil d'arquitectura neolítica.
Seguien una dieta basada en la caça, tant del porc senglar, com de la llebre o la perdiu. També practicaven la recol·lecció de fruita silvestre, per exemple: cireres de pastor, móres, figues, lledons, espàrrecs, etc. Practicaven una mica d'agricultura, principalment blat, per a crear una pasta que es fornejava i era el substitut del pa actual. També eren ramaders: tenien porcs, gallines i alguna cabra. Les muralles, les formaven les mateixes cabanes i els espais que es deixava entre cabana i cabana s'omplien amb tàpia i, així, es formava la muralla.
Edat dels metalls De l'edat dels metalls, en segons quins poblats, podem trobar restes d'escòria, que és lo material sobrant de la fosa del ferro; hi apareixen nous poblats, com ara el tossal del Moro de Pinyeres, lo poblat d'Algars (on, actualment, se troba el castell i la capella) i el poblat de Pinyeres; mos estem referint als segles VII, VI i V aC. L'única diferència notable, quant a arquitectura, és que es canvia el model de construcció de les cabanes: ara passen a ser de planta rectangular, les pedres de la base es collen horitzontalment, perquè així té una millor estabilitat; les parts exteriors de les cases formen la muralla, que continua sent de tàpia.
Un altre canvi que cal esmentar és que comencen a cultivar l'olivera i augmenten los camps de conreu i els ramats. La novetat imposada és que, com que tenen los metalls, poden produir millors eines i armes; això millora els cultius i la cacera.
Ibers No se sap ben bé la data exacta en què els pobladors del nostre poble passen a ser ibers, però es creu que va ser, aproximadament, cap al V aC. Los ibers van introduir-hi nous estris, van desenvolupar armes molt temudes, com pot ser la famosa falcata ibera; van començar a produir ceràmica i a coure-la en forns, cosa que no s'havia fet fins al moment; això va millorar-ne la resistència.
En àmbits arquitectònics, se desenvolupen millores notables: Los fonaments continuen sent los mateixos, però la paret que dona a l'exterior del poblat és més gruixuda i està entrellaçada amb les cabanes del costat, cosa que fa millorar-ne la resistència. En alguns poblats, com lo tossal del Moro del Borrasquer, la muralla és tota de pedra; en canvi, al tossal del Moro de Pinyeres, n'era de tàpia cremada, que és una nova millora; després de posar la tàpia, es cremava, i això feia que s'endurís i es conservin fins avui en dia uns cinc centímetres de tàpia per damunt dels fonaments.
Se creu que estaven molt arrelats a la religió; creien en lo culte solar, lunar i en les forces de la natura.
Una altra innovació és la mescla de calç en la ceràmica; això hi donava més duresa. També se sap que mantenien comerç amb altres civilitzacions; se creu que els comerciants podien pujar pel riu Algars, ja que al poblat del tossal del Moro de Pinyeres se va trobar un escarbot i ceràmica d'origen cartaginès.
Havien ampliat los camps de conreu i hi havien sorgit grans poblats, com lo del tossal del Moro del Borrasquer, de 5.000 metres quadrats de superfície habitada. També s'hi havia alçat un poblat a la zona del castell d'Algars, del qual no queden restes, perquè posteriorment va ser derruït pels romans. Sabem que era important per la gran quantitat de restes de ceràmica trobades.
Un altre aspecte de les restes iberes de Batea són los enterraments tubulars del camí de Caseres. Lo complex està format per tres túmuls funeraris.
Un túmul funerari té l'estructura següent: núm. 1: Representa les urnes funeràries dins de la seua cambra núm. 2: Representa quatre lloses de pedra situades verticalment o "dretes"; resguarden les urnes de lladres, animals i condicions atmosfèriques, cal afegir-hi que, a sobre, es posava una gran llosa de pedra. núm. 3: Representa rocs que s'amunteguen a sobre de la cambra núm. 4: Representa l'arena que es posava a sobre del túmul i aïllava la zona de l'interior.
Es calcula que hi ha diversos túmuls a part dels del camí de Caseres. Los més famosos són la necròpolis del coll del Moro a Gandesa, però no menys importants són los del camí de Caseres; simplement, són desconeguts per la població.
L'època dels romans La romanització Los romans van arribar a Batea per la via de l'Ebre que, en aquells temps, era navegable. Respecte al comerç interior, van exportar blat, oli i vi gran comerç molt pas de persones. Primer Tarraco d'aquí comença la colonització. La República Romana va ser establerta el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Los més importants eren los dos consols, que exercien l'autoritat executiva el comandament militar. Tanmateix, los cònsols havien de contendre amb lo Senat, originalment un consell de la noblesa (els patricis), que creixeria en grandària i poder amb lo temps. Originàriament, només los patricis podien ser magistrats però, després es va permetre l'entrada del poble comú, o els plebeus. Los romans van sotmetre gradualment los altres pobles de la península italiana, incloent-hi els etruscs. Los romans van assegurar les seues conquestes fundant colònies en àrees estratègiques i establint un control estable de les regions. Durant la segona meitat del , Roma es va enfrontar amb Cartago en la primera de les Guerres Púniques. Estes guerres van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península italiana, Sicília i Ibèria, consolidant Roma com a potència imperial. Després de la derrota del Regne de Macedònia i de l'imperi Selèucida al , los romans se van convertir en lo poble dominant del mar Mediterrani. Tanmateix, lo poder a l'exterior va dur a les disputes interiors. Los senadors se van enriquir a costa de les províncies, però, els soldats, majoritàriament pagesos, se trobaven lluny de llurs llars i no podien treballar la terra; va augmentar el nombre d'esclaus estrangers. Les despulles de la guerra, el mercantilisme amb les noves províncies, i els impostos sobre l'agricultura van produir una nova oportunitat de riquesa per a les classes baixes, formant una nova classe de comerciants: l'orde eqüestre. Encara que els eqüestres tenien molts recursos, encara eren considerats membres de la classe baixa, els plebeus, i per tant, no podien accedir al poder polític.
La prosperitat Les restes