miniatura|Rètol de la plaça de Catalunya. Des de finals del és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona són regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament. Els noms de carrers i vies públiques hi han canviat sovint amb el temps, i han estat el reflex dels diversos esdeveniments tant històrics com socials, polítics, econòmics i culturals esdevinguts a la ciutat. L'evolució en va ser marcada igualment per diversos factors, com l'urbanisme i els canvis físics i territorials, en conseqüència de l'expansió geogràfica al llarg del pla de Barcelona, amb dues fites principals: el Pla d'Eixample elaborat per Ildefons Cerdà i l'agregació de municipis limítrofs, entre els segles i .
Els noms de carrers més antics són d'origen medieval. No obstant això, la seva regulació no es va iniciar fins a mitjan quan es va començar a retolar els carrers. D'altra banda, si bé fins a aquest segle els hodònims provenien primordialment de la tradició, des de llavors es comença a donar noms als carrers per motius polítics, amb diversos fets transcendentals: el Trienni Liberal de 1820-1823, els períodes liberals de 1840 i 1854, el Sexenni Democràtic (1868-1874), la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), la Segona República (1931-1939), la dictadura franquista (1939-1975) i la restauració democràtica.
A Barcelona hi ha diversos tipus de vies públiques, les més comunes de les quals són: carrer, carreró, pla, plaça, placeta, passeig, avinguda, rambla, via, ronda, pas, passatge, baixada, escales, travessera, mirador, camí i carretera, a més a més de molls, espigons, platges, parcs i jardins. El 2016 hi havia 4518 carrers, d'un total de 1300 quilòmetres lineals.
Geografia i localització miniatura|Plànol de Barcelona. Barcelona, capital de Catalunya, es troba al sud-oest d'Europa, en la costa mediterrània. La seva situació geogràfica se situa entre els 41° 16' i 41° 30' Nord de latitud i entre els 1° 54' i 2° 18' Est de longitud. Amb una superfície de 102,16 km², està situada en una plana d'uns 11 km de llarg i 6 d'ample, limitada en els seus costats pel mar i per la serra de Collserola —amb el cim del Tibidabo (516,2 m) com a punt més alt—, així com pels deltes dels rius Besòs i Llobregat. Per sobre de la línia de la costa i separant la ciutat del delta del Llobregat es troba la muntanya de Montjuïc (184,8 m).
Barcelona és també capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i és el nucli urbà més important de Catalunya en l'àmbit demogràfic, polític, econòmic i cultural. És la seu del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya, així com de la Diputació provincial i de l'arquebisbat, i compta amb un port, un aeroport i una important xarxa de ferrocarrils i carreteres. Amb una població d'1.604.555 habitants el 2015, és la segona ciutat més poblada d'Espanya després de Madrid, i l'onzena de la Unió Europea.
Divisions administratives
miniatura|Districtes de Barcelona.
Barcelona està dividida en 10 districtes i 73 barris:
Ciutat Vella (4,49 km², 100.685 habitants): es correspon amb el nucli antic de la ciutat, el derivat dels períodes romà i medieval, més el barri de la Barceloneta, creat al .
Eixample (7,46 km², 263.565 habitants): aquest districte va sorgir de l'ampliació de la ciutat antiga després de l'enderrocament de les muralles, gràcies al pla elaborat per Ildefons Cerdà.
Sants-Montjuïc (21,35 km², 180.824 habitants): aglutina l'antiga població de Sants, annexionada a Barcelona el 1897, a més dels terrenys de la muntanya de Montjuïc, fet que ho converteix en el districte més gran de la ciutat; inclou també la Zona Franca. L'antic topònim procedeix de l'església de Santa Maria dels Sants, i està present al carrer i la plaça de Sants, mentre que Montjuïc («muntanya jueva») té un parc, un passeig i una carretera amb aquest nom.
Les Corts (6,08 km², 81.200 habitants): prové de l'antiga població de Les Corts de Sarrià, agregada a la ciutat el 1897, amb un probable origen en una masia medieval, d'aquí el nom (del llatí cohors, casa de camp). Era una zona eminentment agrària, que a mitjan va experimentar un notable augment urbanístic amb la construcció de la zona anomenada Corts Noves. Es troba en el nomenclàtor en un carrer, una plaça i una travessera que porten el nom de les Corts. Inclou la zona de Pedralbes, anteriorment pertanyent a Sarrià; hi ha una plaça i una avinguda amb aquest nom, provinent del monestir de Santa Maria de Pedralbes, del vocable llatí petras albas («pedres blanques»).
Sarrià-Sant Gervasi (20,09 km², 145.761 habitants): procedeix de la unió de dos antics municipis, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles. És un dels districtes més extensos, sobretot perquè comprèn bona part de la serra de Collserola. El topònim Sarrià procedeix del llatí Serrianum, probablement derivat del patronímic Serrius; ha romàs a la plaça i l'avinguda homònimes, així com als carrers Major i Menor de Sarrià, el camí Vell de Sarrià i la carretera de Sarrià a Vallvidrera. Per la seva banda, Sant Gervasi de Cassoles (una cassola és un pas estret entre barrancs) es troba al carrer de Sant Gervasi de Cassoles i el passeig de Sant Gervasi. Inclou el que va ser també antic municipi de Vallvidrera (del llatí Vallis Vitrariae), incorporat a la vila de Sarrià el 1892; aquest topònim consta amb una avinguda, una plaça, un camí i una drecera amb aquest nom, a més del camí de Vallvidrera al Tibidabo i les carreteres de Vallvidrera a Barcelona, les Planes i el Tibidabo.
miniatura|Carrer de Sant Gervasi de Cassoles. Gràcia (4,19 km², 120.273 habitants): té el seu origen en l'antiga vila de Gràcia, incorporada a la ciutat el 1897. Era una zona agrícola, que a començaments del va començar a forjar un entramat urbà i industrial. Té el seu origen en l'església de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep, fundada al . El seu nom ha perdurat al carrer, el passeig i la travessera de Gràcia, així com al carrer Gran de Gràcia i la plaça de la Vila de Gràcia.
Horta-Guinardó (11,96 km², 166.950 habitants): prové de l'antiga localitat d'Horta, agregada el 1904, a la qual es va afegir administrativament el barri del Guinardó, abans pertanyent a Sant Martí de Provençals. L'antic municipi figura en el nomenclàtor al carrer d'Horta i la carretera d'Horta a Cerdanyola. Per la seva banda, el Guinardó té dedicat un carrer, una plaça, una ronda i un parc.
Nou Barris (8,04 km², 164.516 habitants): és el districte de més recent creació, en uns terrenys segregats de Sant Andreu de Palomar. El seu nom prové del fet que en origen eren «nou barris», encara que actualment són 13. Va entrar en la llista de carrers el 1982 amb el carrer de Nou Barris i el 2001 amb la plaça homònima, a més de la plaça Major de Nou Barris el 2008. El seu barri més antic és el de Vilapicina, un antic poblet sorgit al voltant del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, del ; el terme procedeix de vila i la pega de pi negre anomenada en llatí pix, el lloc de producció del qual era una pixina o picina, i es recorda al carrer de Vilapicina.
Sant Andreu (6,56 km², 145.983 habitants): correspon a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, annexionat el 1897. Va ser una zona agrícola i molinera fins a mitjan , en què van començar a assentar-se nombroses indústries. La seva memòria es recorda en la riera de Sant Andreu, el carrer Gran de Sant Andreu i al carrer de Palomar.
Sant Martí (10,80 km², 232.629 habitants): prové de l'antiga població de Sant Martí de Provençals, agregada el 1897. Té dedicats el carrer, la ronda i el parc de Sant Martí, així com el carrer de Provençals. L'antic municipi tenia quatre barris: Sagrera, Muntanya, Clot i Taulat, recordats amb sengles carrers.
La divisió administrativa ha anat variant amb el temps. La primera delimitació es va establir el 1389, data en què es va dividir la ciutat en quatre quarters: Framenors, Pi, Mar i Sant Pere. Aquesta divisió es va efectuar establint una quadrícula amb la plaça del Blat com a centre geomètric, amb una separació dels quarters del nord i del sud fixada en l'antic cardo maximus romà. Al es va afegir un altre quarter, el del Raval, amb el que es va establir una divisió que va arribar fins al .
miniatura|esquerra|Placa de quarter procedent del , carrer del Call. El 1769 es va fer una reforma per la qual es van crear cinc quarters subdividits cadascun en vuit barris: I-Palau comprenia el port i el nou barri de la Barceloneta; II-Sant Pere era una zona eminentment industrial; III-Audiència es corresponia amb el centre de la ciutat; IV-Casa de la Ciutat era una zona sobretot residencial; i V-Raval acollia el terreny a l'oest de la Rambla.
Al es van realitzar nombroses divisions, la majoria efectuades per motius polítics, ja que els districtes marcaven també les circumscripcions electorals. Les més destacades van ser les de 1837, en què la ciutat va quedar dividida en quatre districtes (Llotja, Sant Pere, Universitat i Sant Pau); i la de 1878, després de l'enderrocament de les muralles, en què es van establir 10 districtes: I-Barceloneta, II-Parc de la Ciutadella, III-Llotja, IV-Drassanes, V-Hospital, VI-Audiència, VII-Institut, VIII-Universitat, IX-Hostafrancs i X-Concepció.
Entre finals del i començaments del es van agregar a la Ciutat Comtal diversos municipis limítrofs (Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sant Joan d'Horta, Sarrià); es va realitzar llavors una nova reordenació administrativa, novament amb 10 districtes: I-Barceloneta i Poblenou, II-Sant Pere, III-Llotja i Audiència, IV-Concepció, V-Drassanes i Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts i Hostafrancs, VIII-Gràcia i Sant Gervasi, IX-Horta i Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí de Provençals.
El 1933 es va fer una nova reformulació, igualment amb deu districtes: I-Barceloneta, II-Poble Sec i Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera i Sant Gervasi, IV- Sant Pere i Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts i Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera i Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot i Poblenou. Aquests districtes van ser ampliats el 1949 amb dos més: XI-Les Corts i Pedralbes; XII-Sagrada Família i Vall d'Hebron.
El 1984 es va aprovar la divisió actual en deu districtes, establerta amb l'objectiu de descentralitzar l'Ajuntament, transferint competències als nous consistoris. Els nous districtes van ser establerts buscant el màxim respecte a la seva identitat històrica i morfològica, però procurant també una delimitació pràctica i funcional, que garantís als veïns una àmplia cobertura assistencial. En general, es va procurar respectar les antigues demarcacions procedents de la ciutat antiga, el seu eixample i els municipis agregats, encara que algunes zones van variar respecte a la seva pertinença històrica: Pedralbes, anteriorment pertanyent a Sarrià, va passar a Les Corts; Vallcarca, abans d'Horta, es va incorporar a Gràcia; el Guinardó, originari de Sant Martí, va ser agregat a Horta; i el nou districte de Nou Barris va ser segregat de Sant Andreu.
Història Toponímia miniatura|Estela romana de marbre amb el nom de Bàrcino (), Museu d'Història de Barcelona.
L'origen i significat del topònim Barcelona és incert. Sembla provenir d'un poblat ibèric denominat Barkeno, que s'esmenta en unes dracmes ibèriques del . Aquesta forma va evolucionar al llatí Barcino quan la ciutat va ser fundada com a colònia romana al . Algunes llegendes apunten a un possible origen cartaginès, derivat d'Amílcar Barca, però sembla poc probable, com la llegenda que atribueix la fundació de la ciutat a Hèrcules, que hauria recalat en ella en el novè d'una flota de vaixells, pel qual l'hauria anomenat Barca-nona.
miniatura|esquerra|Barkeno en alfabet ibèric.