Llorenç Soler i de los Mártires (València, 19 d'agost de 1936 - Barcelona, 8 de novembre de 2022), també conegut com a Lorenzo Soler, fou un director i guionista de cinema valencià, especialitzat en documentals i considerat un dels precursors del cinema documental social i independent durant el franquisme i la Transició."El documental" homenatja el documentalista Llorenç Soler amb l'emissió de "Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat", ccma.cat,
Biografia De la mà de Pere Portabella de l'Escola de Barcelona i amb l'objectiu d'iniciar-se en el món de la didàctica del cinema, junts faran a finals del 1972 un curs de cinema a l'Institut del Teatre, on va conèixer a qui serà el seu alumne durant aquells dies però company i amic per la resta de la seva vida: Martí Rom. De 1984 a 1986 va treballar a Televisió de Catalunya col·laborant en programes culturals com Galeria oberta o Trosssos.
Soler feu docència relacionada amb la seva especialitat i fou autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. La seva tasca audiovisual comprèn les facetes de director cinematogràfic, director de fotografia en cinema i vídeo i realitzador de vídeo i televisió. Llorenç Soler va assistir el maig de 2022 en una sessió d'homenatge al Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona. Morí el 8 de novembre de 2022 a Barcelona, als 86 anys.
Filmografia 52 domingos (1966) D'un temps, d'un país (1968) El largo viaje hacia la ira (1969) Carnet de identidad (1969) El autoparlante (1970) Filme sin nombre (1970) Seamos obreros (1970) Noticiario RNA (1970) Sobrevivir en Mauthausen (1975) Cantata de Santa Maria Iquique (1975) Gitanos sin romancero (1976) I Seminario de Arquitectura en Compostela (1976) Votad, votad, malditos (1977) Antisalmo (1977) Gitanos sin romancero (1976, documental sobre l'assentament gitano a O Vao, Pontevedra) Autopista, unha navallada a nossa terra (1977) O Monte e noso (1978) Com un adéu (com a director de fotografia, 1982) El viatge a l'última estació (director de fotografia, 1983) Xaus en acción (1988) Cada tarde a las cinco (1989) Gitanos de San Fernando de Henares (1991) Cuba 1991 (1991) Santiago en el camino (1992) El hombre que sonreía a la muerte (1993) L'oblit del passat (1994-1996, sèrie documental que mostra el deteriorament del patrimoni artístic als pobles mediterranis) Saïd (1999) Els Joglars según Dalí (1999) Francesc Boix, un fotògraf a l'infern (2000, biografia del fotògraf Francesc Boix) Lola vende cá (2002) La família de Kenia (2005) Del roig al blau (2005) Vida de família (2007) Ser Joan Fuster (2008) Monólogos de un hombre incierto (2010) Los náufragos de la casa quebrada (2011) Memento (2019)
Obra publicada Historia crítica y documentada del cine independiente en España (1955-1975, però publicat el 2003, escrit amb Joaquim Romaguera) La televisión, una metodología para su aprendizaje, Barcelona, Gustavo Gili, 1984, . Los hilos secretos de mis documentales, Barcelona, CIMS 97, 2002,
Premis Premi Nacional de Turisme amb Els Pirineos de Lérida (1965) Palmera de Bronze a la XIX edició de la Mostra de València per Saïd
Referències
Bibliografia Chema Castiello; LLORENÇ SOLER, la cámara, una arma de denuncia , Revista Mugak, n. 34 La obra documental de Llorenç Soler como precursora de las nuevas subjetividades del cine de lo real, per Carlos Bria Lahoz, Universitat Ramon Llull
Enllaços externs Llorenç Soler en Galicia a Flocos.tv
Categoria:Guionistes de València Categoria:Directors de cinema de València Categoria:Directors de fotografia dels Països Catalans Categoria:Morts el 2022 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Directors de fotografia espanyols Categoria:Escriptors valencians morts al segle XXI Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1936