El Mas Cànoves és una masia de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Els primers documents daten del 947, quan era una vila rural dependent del monestir de Sant Llorenç de Centelles. El 1482, Galceran Cànoves s'emancipà de Ramon de Centelles, senyor del casal de Bellpuig del terme del castell de Meda, i a partir d'aquesta data, la propietat prosperà com a casal fortificat.
El 1615, el nunci papal havia atorgat permís per a celebrar culte a l'oratori del casal, i el 1618, Felip III concedí a Joan Francesc Cànoves el privilegi de cavaller. Aquell mateix any, va fer donació dels seus béns, incloent-hi el mas Cànoves, al seu fill Joan Pau Cànoves i Pradell en els capítols matrimonials amb Maria Anna Bonet, filla de Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Descripció És un edifici orientat a ponent, amb una torre de defensa separada de l'edificació i que es comunica amb aquesta amb un pont penjant, per sota del qual s'accedeix a l'entrada principal formada per un gros portal adovellat. Annexionades a la torre hi ha àmplies galeries rodejades per un jardí i un parc amb columnates romàntiques.
Adossada a la masia hi ha la capella advocada a la mare de Déu de Núria. També té una masoveria annexa i una gran era. Al costat de restes medievals hi ha molts elements moderns que han convertit la casa gairebé en un palau.
Referències
Vegeu també Palau Finestres
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Julià de Vilatorta Categoria:Masies de Sant Julià de Vilatorta Categoria:Masies fortificades d'Osona Categoria:Masies neoclàssiques d'Osona