La Constitució de Guinea Equatorial de 1973 va ser la segona del país. Va ser sotmesa, sense la participació d'observadors internacionals, a referèndum popular el 29 de juliol de 1973, obtenint un 99% de vots a favorAfrican Elections Database - Elections in Equatorial Guinea i posteriorment publicat en el Boletín Oficial a l'agost del mateix any, sota el govern de Francisco Macías Nguema.
Elaboració En la seva elaboració va participar, a petició del president Macías, un assessor expert en Dret constitucional enviat pel Govern cubà, que es va integrar en la Comissió equatoguineana encarregada de confeccionar el text constitucional. Si bé s'atribueix un paper destacat en la seva redacció a Antonio García-Trevijano, en 1979 el que fou Ministre d'Interior, Angel Másié Ntutumu va negar tal intervenció.Ministro de Macías, en defensa de Trevijano, El País, 06/09/1979
Contingut La nova carta magna concedia poders absoluts al presidentAmnistía Internacional acusa a Guinea Ecuatorial de violación de los derechos humanos, La Vanguardia, 11/10/1978 i anul·lava les administracions provincials; l'illa de Fernando Poo (actual illa de Bioko), va ser rebatejada com a "Illa de Macías Nguema Biyogo".
El país es va constituir segons el text en una República Democràtica i Popular, trobant-se entre els objectius de l'Estat "afermar els principis ideològics proclamats pel Partit Únic Nacional dels Treballadors". Es garanteixen els drets de llibertat de paraula i de pensament, però la premsa i altres mitjans de comunicació queden sota control directe de l'Estat.Constituciones y leyes políticas de América Latina, Filipinas y Guinea Ecuatorial, Juan Maestre Alfonso, Tomo 1, 1987, páginas 406-408, Si bé s'estableix que els càrrecs polítics són elegits per sufragi universal cada cinc anys, "en reconeixement de les altes virtuts i excelses realitzacions en benefici de la Pàtria es proclama President Vitalici a l'Honorable i Gran Camarada Francisco Macías", en la línia del ja establert per Llei Constitucional al juliol de 1972.Ley Constitucional Número 1 - 14 de julio de 1972, en Wikisource Igualment, gràcies a l'Article 56 ("L'Assemblea Nacional Popular estarà integrada per seixanta diputats proposats pel Partit") i l'Article 60 ("El Partit té potestat per revocar el mandat dels seus diputats, a qualsevol moment, per desviar-se de la línia política d'aquell o una altra causa greu") i uns altres semblants, el Partit Únic Nacional dels Treballadors passava a tenir tot el poder.Guinea Ecuatorial: de colonia a sultanato , Paula García Ascanio, 2010, páginas 42-45.
Pel que fa a l'idioma, si bé estava redactada íntegrament en castellà, la Constitució ometia referències a la llengua oficial.El español en Guinea Ecuatorial , ponència de Trinidad Morgades Besari al III Congrés Internacional de la Llengua Espanyola.Hacia una redefinición de las historiografías literarias nacionales africanas: los ejemplos de Sudáfrica y Guinea Ecuatorial , Juan Miguel Zarandona Fernández.
Va estar vigent fins al cop d'estat d'agost de 1979 dut a terme per Teodoro Obiang, l'anomenat Cop de la Llibertat que va instaurar el Consell Militar Suprem de Guinea Equatorial, si bé fins a agost de 1982 no es va aprovar una nova Constitució.
Prefaci El Prefaci del document mostrava una marcada atenció al conflicte amb l'ex-potència colonial, Espanya, fent reincidents esments a la Constitució de Guinea Equatorial de 1968, producte de la Conferència Constitucional de Guinea Equatorial de 1967:
Referències
Vegeu també Constitució de Guinea Equatorial de 1968 Crisi diplomàtica entre Espanya i Guinea Equatorial de 1969 Història de Guinea Equatorial Categoria:Política de Guinea Equatorial Categoria:1973