La Torre de Santa Llúcia o Bassols és un edifici de Martorell (Baix Llobregat), catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història Antiga torre dels Crossos, la primera referència documental és del 1208, en el document de concessió de la franquesa de la vila de Martorell, atorgada per Guilleuma de Castellvell, quan era eropietat de Ramon de Croses.

Des de finals del era habitada pels Calders, procuradors dels Requesens, senyors de la vila de Martorell i la baronia de Castellvell des del 1474, quan Joan II, després de la capitulació de Barcelona, la vengué a carta de gràcia a Lluís de Requesens i de Soler per 15.000 florins d'or d'Aragó. Es creu que el febrer del 1519 hi va fer estada l'emperador Carles V, i el 31 de juliol del 1551, també hi va pernoctar el seu fill i hereu Felip II, que era company d'infantesa de Lluís de Requesens i de Zúñiga, patge reial i lloctinent de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant. El 1549 va prendre possessió de la baronia a la mort de la seva mare Estefania de Requesens i Roís de Liori i faria reconstruir la torre. A finals del , Francesc d'Agullana i de Calders era procurador general de Mencia de Requesens-Zuñiga i de Gralla i de Zúñiga, comtessa de Bevanente i filla de Lluís.

El 1641, durant la Guerra dels Segadors, els pagesos de la vila hi van calar foc, revoltats contra el senyor Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel, marquès de los Vélez, que havia entrat al poble a sang i foc.

A finals del , la torre i les terres van passar a mans dels Bassols. De Jaume de Bassols i de Maranyosa (†1840) va passar al seu fill Ignasi de Bassols i de Foixà (†1884), que va llegar la casa i la major part de les terres a la seva filla Mercè de Bassols i de Cabanes, casada amb el seu cosí Lluís de Miquel i de Bassols, baró de Púbol i marquès de Blondel de l'Estany, que no van tenir descendència; i la resta a la seva altra filla Pilar, casada amb Lluís de Barnola i Verdaguer.AHPB, notari Ezequiel de Cortada i Lafont, manual 1.379/89, f. 67-100v, 09-01-1885. Continuació de l'inventari post mortem d'Ignasi de Bassols i de Foixà.

El 1963, la finca va ser expropiada per a construir-hi un polígon industrial, i el 2004, les obres de la LAV Madrid-Barcelona van fer enderrocar diverses construccions annexes (corrals, cavallerisses, cellers, safareig, etc.). El 2007, l'Ajuntament de Martorell va adquirir la casa a la família Barnola, i des d'aleshores es troba en estat d'abandonament.

Descripció La torre consta de planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha l'antic celler i la cavallerissa, construïts amb pilars i voltes de pedra del , i un pati renaixentista rectangular, porticat en dos dels seus costats i amb escala recta exterior. Als baixos hi ha arcs escarsers sobre columnes de fust vuitavat, i la galeria superior, de factura més acurada, disposa d'arcs carpanells sobre columnes quadrilobulades rematades per capitells amb tres motllures octogonals. A l'arc del costat al pas de l'escala, a la segona galeria, es conserva l'escut d'armes dels Calders i Requesens (tot i que alguns historiadors atribueixen aquest darrer als Agullana, emparentats amb els Calders).

Al primer pis hi ha la cuina, menjador, habitacions i dues sales que estan decorades en estil neoclàssic. El segon pis, actualment bastant malmès, era destinat a les golfes.

A la façana principal hi ha el portal d'entrada d'arc de mig punt amb grans dovelles i cinc finestres gòtiques biforades tapiades, així com d'altres, també tapiades, a la façana lateral.

Adossada a la casa hi ha una capella neoromànica, feta construir el 1871 de Ignasi de Bassols i de Foixà, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Robert i Morera, on es venerava la imatge de Santa Llúcia, patrona de les modistes, que fins al 1836 hi reunia un aplec cada 13 de desembre. Els plànols del projecte van ser presenta a l'Exposició Artísticoindustrial de Barcelona del 1876.

Referències

Vegeu també

Palau Requesens (Molins de Rei) Palau Reial Menor Palau Caçador-Cortada Palau Bassols Casa Bassols-Pignatelli Can Rigalt (Sant Adrià de Besòs) Can Rigalt (l'Hospitalet de Llobregat)

Categoria:Patrimoni monumental de Martorell Categoria:Edificis gòtics de Martorell Categoria:Torres del Baix Llobregat Categoria:Patrimoni en perill del Baix Llobregat