fou un tennista català de la dècada de 1920.
Trajectòria Va pertànyer a la Reial Societat de Tennis Pompeia, un club amb molta puixança a començament de . Començà a destacar de ben jove, essent considerat una promesa futura. Fou campió de Catalunya de Tennis individual en dues ocasions, els anys 1925 i 1927, i de dobles una vegada, amb Francesc Sindreu com a parella (1927). També fou campió d'Espanya de dobles en dues ocasions amb Ricardo Saprissa (1923, 1924) i en una tercera amb J. Durall (1933). Fou finalista en individuals l'any 1932, derrotat per Enrique Maier. Formà part de l'equip espanyol de Copa Davis entre els anys 1926 i 1932.
També foren destacats esportistes els seus germans Claudi Juanico i Torres i Víctor Juanico i Torres, ambdós jugadors de l'Espanyol.
Palmarès Campionat de Catalunya de Tennis masculí: 1925, 1927 Campionat de Catalunya de Tennis masculí (dobles): 1927 Campionat d'Espanya de Tennis masculí (dobles): 1923, 1924, 1933
Referències
Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Tennistes barcelonins Categoria:Nascuts el 1905