Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaix o lluert, i sargantana o serenalla,DIEC (sanglantana/singlantana a Catalunya del Nord, singratalla/sarnalla al Pallars).
miniatura|esquerra|Terminologia i escales dels lacèrtids. miniatura|esquerra|Nucras caesicaudata fotografiat al sud de Zimbàbue.
Hàbitat i distribució Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.
Morfologia L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic.Zug et al. 2001 Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9 cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).
Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud). Cap ben diferenciat. Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable. Ulls amb parpelles mòbils. El timpà és molt destacat. La llengua és bífida i evaginable. Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules. Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles. El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 68. Desembre del 1988, Barcelona.
Identificació Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.
Alimentació Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.
Reproducció Almenys quatre espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques, i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.
Classificació miniatura|Mesalina guttulata fotografiat al sud del desert del Nègueb (sud d'Israel). miniatura|Lacerta armeniaca Família Lacertidae Subfamília Gallotiinae Gènere Gallotia Gènere Psammodromus Subfamília Lacertinae Gènere Acanthodactylus Gènere Adolfus Gènere Algyroides Gènere Australolacerta Gènere Darevskia Gènere Eremias Gènere Gastropholis Gènere Holaspis Gènere Heliobolus Gènere Iberolacerta Gènere Ichnotropis Gènere Lacerta Gènere Latastia Gènere Meroles Gènere Mesalina Gènere Nucras Gènere Ophisops Gènere Pedioplanis Gènere Philochortus Gènere Podarcis Gènere Poromera Gènere Pseuderemias Gènere Takydromus Gènere Timon Gènere Tropidosaura Gènere Zootoca
Referències
Bibliografia
Vegeu també Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) Llangardaix ocel·lat (Timon lepida) Llangardaix verd oriental' (Lacerta viridis'')
Enllaços externs
Taxonomia dels lacèrtids