Hendrick Bloemaert (Utrecht, circa de 1601-1602 - Utrecht, desembre de 1672) fou un poeta, pintor i gravador neerlandès, que va pertànyer a l'Edat d'Or holandesa. És el més famós de la família d'artistes Bloemaert.
Biografia Nascut a Utrecht, fill d'Abraham Bloemaert, impulsor de l'escola d'Utrecht, amb qui es va formar, i germà gran de Cornelis Bloemaert. Al febrer de 1627 junt amb Paulus Moreelse i Thomas Knyf va signar un document a Roma, que és l'únic testimoni de la seva presència a la Ciutat Eterna, a la qual va poder arribar un any abans. El 1630 es trobava novament a Utrecht, on el 1631 va contreure matrimoni amb Margaretha van der Eem, filla d'un advocat. Entre 1630 i 1632 va ingressar en el gremi de Sant Lluc del que va ser escollit degà algunes vegades, la primera d'elles el 1643.
Pintor de retrats i retrats de grup -Repartiment als pobres per Maria van Pallaes fundadora de l'hospici nomenat de les XII Cambres, retratada amb els seus fills -, d'escenes de gènere -molt sovint amb una única figura de mig cos o de tres quarts, com el Cuiner del Centraal Museum -, i de motius historiats, incloent els assumptes evangèlics i mitològics, Hendrick Bloemaert va cultivar també la poesia i el 1650 -o 1656- va sortir publicada a Utrecht la seva traducció en vers del drama pastoral de Giovanni Battista Guarini, Il pastor Fido, seguida el 1670 de la traducció de L'Annibale in Càpua de Nicolò Berengan.
Galeria miniatura|Diana i Cal·listo (1635/1640).miniatura|Retrat d'un home (1650).miniatura|Johannes Puttkammer (1671). Referències
Bibliografia
Categoria:Pintors neerlandesos del Barroc Categoria:Morts a Utrecht Categoria:Pintors d'Utrecht Categoria:Retratistes Categoria:Pintors nascuts al segle XVII Categoria:Pintors morts al segle XVII