Camps de concentració per als japonesos americans

miniatura|La zona d'exclusió i els camps de concentració per a japonesos. Els camps de concentració per als japonesos americans foren establerts a l'oest dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per a la reclusió forçosa d'unes 110.000 a 120.000Hi ha diversos recomptes possibles segons quina sigui la font. persones d'origen japonès que vivien a la costa oest. El 62% dels internats eren ciutadans estatunidencs.Semiannual Report of the War Relocation Authority, for the period January 1 to June 30, 1946, sense data. Papers de Dillon S. Myer. Scanned image at trumanlibrary.org. Consultat: 18/9/2006."The War Relocation Authority and The Incarceration of Japanese Americans During World War II: 1948 Chronology," Pàgina web www.trumanlibrary.org. Consultat: 11/9/2006. L'ordre de reclusió fou dictada pel president Franklin D. Roosevelt poc després de l'atac a Pearl Harbor per part de l'Imperi Japonès.National Park Service. Lloc Històric Nacional de Manzanar

Aquestes mesures repressives es van aplicar de maneres molt diferents segons si hi havia més o menys població afectada i, encara més important, depenent de criteris polítics a cada estat o ciutat: més de 110.000 japonesos americans, gairebé tots residents a la costa oest, foren desplaçats i reclosos als camps de l'interior, mentre que a Hawaii, on hi havia més de 150.000 japonesos que representaven més d'un terç de la població total, només foren internades en camps de concentració entre 1.200 i 1.800 persones.Ogawa, Dennis M. i Fox, Jr., Evarts C. Japanese Americans, from Relocation to Redress, 1991, pàg. 135. L'internament va estar més condicionat pel racisme que imperava a la costa oest que per un hipotètic perill militar que poguessin suposar els japonesos americans. https://artifactsjournal.missouri.edu/2012/03/wwii-propaganda-the-influence-of-racism/

El president Roosevelt ordenà la deportació i l'empresonament amb l'Ordre Executiva 9066, del 19 de febrer del 1942, que autoritzava els comandaments militars regionals a designar "àrees militars" de les quals "poden ser excloses algunes o totes les persones". L'autoritat militar va utilitzar aquest poder per declarar totes les persones d'origen japonès excloses de tota la costa oest: la totalitat de d'Alaska i Califòrnia, l'oest d'Oregon i de Washington, i el sud d'Arizona, amb l'excepció dels camps de concentració que hi va establir el govern.Korematsu v. United States dissent by Justice Owen Josephus Roberts, reproduït a findlaw.com. Consultat: 12/9/2006. Aproximadament uns 5.000 japonesos van emigrar voluntàriament fora de la zona d'exclusió abans del març de 1942,Brian Niiya. "Voluntary evacuation," Densho Encyclopedia. Consultat: 12/3/2014. i uns 5.500 prohoms de la comunitat japonesa ja es trobaven a la presó des de l'atac a Pearl Harbor.Densho, "About the Incarceration." Però la majoria dels prop de 130.000 japonesos americans de la costa oest foren trets a la força de casa seva durant la primavera del 1942.

L'Oficina del Cens col·laborà en la persecució dels japonesos americans facilitant les dades personals d'aquests ciutadans. Durant més de mig segle es va estar negant el fet, però finalment el 2007 va sortir a la llum la documentació. El 1944, el Tribunal Suprem sentencià la constitucionalitat dels desplaçaments forçosos,Korematsu v. United States opinió majoritària del Jutge Hugo Black, reproduïda a findlaw.com. Consultat: 11/9/2006 però evità pronunciar-se sobre la detenció de ciutadans americans sense judici.

El 1980, pressionat per la reivindicació popular,Sharon Yamato. "Civil Liberties Act of 1988," Densho Encyclopedia. Consultat: 11/3/2014. el president Jimmy Carter obrí una investigació per determinar si el govern havia fet bé de tancar els nikkei als camps de concentració. L'informe que va fer la Comissió, amb el títol de Personal Justice Denied, inclou poques proves de sedició per part dels japonesos i conclou que l'empresonament es va fer per racisme, recomanant que el govern pagués una reparació als supervivents. El 1988, el president Ronald Reagan feu aprovar una llei per demanar perdó i concedir a cada persona supervivent dels camps una reparació de 20.000 dòlars. Aquesta llei també reconeix que les accions governamentals s'havien basat en "prejudicis racials, histèria de guerra i caiguda del liderat polític".100th Congress, S. 1009, reproduït a internmentarchives.com. Consultat: 19/9/2006. En total, el govern federal va pagar més d'1.600.000 dòlars en reparacions a 82.219 nikkei que havien estat internats o als seus hereus.

Dels 127.000 japonesos que vivien al territori continental dels Estats Units a l'època de l'atac a Pearl Harbor, 112.000 eren a la costa oest.Okihiro, Gary Y. The Columbia Guide to Asian American History. 2005, p. 104 Aproximadament 80.000 eren nisei (segona generació de japonesos nascuts a Amèrica i amb nacionalitat americana) i sansei (tercera generació: els fills dels nisei). La resta, gairebé 50.000, eren issei (primera generació, immigrants nascuts al Japó que no podien obtenir la nacionalitat, segons la llei).Nash, Gary B., Julie Roy Jeffrey, John R. Howe, Peter J. Frederick, Allen F. Davis, Allan M. Winkler, Charlene Mires, i Carla Gardina Pestana. The American People, Concise Edition Creating a Nation and a Society, Combined Volume (6th Edition). New York: Longman, 2007En japonès, 'un, dos, tres' és itxi, ni, san.

Abans de la Segona Guerra Mundial A causa principalment dels canvis sociopolítics iniciats amb la Restauració Meiji i de la recessió causada per la brusca obertura de l'economia japonesa al mercat mundial, la gent va començar a emigrar del Japó el 1868 a la recerca de feina per poder sobreviure.Anderson, Emily. "Immigration," Densho Encyclopedia. Consultat: 14/8/2014.</ref> Entre 1869 i 1924, aproximadament, 200.000 persones emigraren a Hawaii, la majoria per treballar a les plantacions de canya de sucre. Uns 180.000 van passar a la Costa Oest dels Estats Units, on es van establir com a grangers o comerciants. Molts hi van arribar abans que el Pacte de Cavallers de 1907 entre el Japó i els Estats Units tanqués la possibilitat d'immigrar als treballadors no qualificats. Com que es permetia el reagrupament familiar, es va estendre la pràctica d'immigrar primer homes solters i després, amb l'ajut de tota una xarxa d'intermediaris, casar-se per poders i fer venir les dones.Nakamura, Kelli Y. "," Densho Encyclopedia. Consultat: 14/8/2014.

Com que la població japoamericana no parava de créixer, els blancs hi van oposar resistència perquè en temien la competència, i exageraven la idea que les "hordes asiàtiques" pretenien prendre'ls les terres i els negocis. L'anomenat perill groc portà a la creació de diverses organitzacions xenòfobes que pressionaren amb èxit per restringir els drets de propietat i de ciutadania als immigrants japonesos, tal com abans ja s'havia fet contra els immigrants xinesos.Anderson, Emily. "Anti-Japanese exclusion movement," Densho Encyclopedia. Consultat: 14/8/2014. Des de finals del es van anar introduint diverses lleis destinades a frenar la immigració asiàtica. Així, la llei del 1924 que prohibia la immigració dels japonesos seguia l'exemple de la del 1882 dictada contra els xinesos.

La prohibició de la immigració l'any 1924 produí curiosament un tall generacional molt ben definit dins de la comunitat japonesa dels Estats Units. Els issei eren exclusivament els que havien arribat abans del 1924, i alguns conservaven l'anhel del retorn al seu país d'origen. Com que no es va permetre més la immigració japonesa, tots els nisei nascuts després del 1924 eren, per definició, nascuts als Estats Units i, per tant, automàticament ciutadans americans. Però la llei prohibia els immigrants japonesos obtenir la nacionalitat, de manera que esdevenien dependents dels seus fills per, per exemple, llogar o comprar qualsevol propietat.

Tot i la prohibició als issei d'esdevenir ciutadans americans, adquirir propietats, votar o presentar-se a les eleccions, sí que van contribuir al desenvolupament del país: per exemple, van introduir sistemes de rec per al conreu de fruites, verdures i flors en terres que abans eren ermes. Tant a les ciutats com a les àrees rurals, els kenjinkai, comunitats d'immigrants que procedien de la mateixa prefectura, i els fujinkai, associacions de dones budistes, organitzaven esdeveniments públics i obres de caritat, donaven préstecs financers, i construïen escoles per ensenyar la llengua japonesa als infants. En no ser permesos als barris dels blancs, els petits comerços dels japonesos prosperaren als seus propis barris (Nihonmachi o Japantown) de ciutats com Los Angeles, San Francisco o Seattle.

Els anys 1930, la Intel·ligència Naval (ONI) es va preocupar pel creixement del poder militar japonès a l'Extrem Orient i al Pacífic, de manera que van començar a vigilar la comunitat japonesa de les illes Hawaii. Des del 1936, per ordre del president Roosevelt, van començar a confeccionar una "llista especial dels que podrien ser els primers a ser portats a un camp de concentració en cas de conflicte" entre el Japó i els Estats Units. El 1939, també per ordre del president, l'ONI i l'FBI van col·laborar per compilar un "Índex de detenció en custòdia", molt més extens.Kashima, Tetsuden. "Custodial detention / A-B-C list," Densho Encyclopedia. Consultat: 14/8/2014. Roosevelt encarregà a Charles Munson una investigació sobre els japonesos que vivien a la Costa Oest dels Estats Units i a Hawaii. Després de treballar amb els agents de l'FBI i de l'ONI, i d'entrevistar moltes famílies d'origen japonès, Munson conclogué que el "problema japonès" simplement era inexistent. El seu informe al president, del 7 de novembre del 1941, "certificà un notable, i fins i tot extraordinari grau de lleialtat entre aquest grup ètnic generalment sospitós".Weglyn, Michi Nishiura. Years of Infamy (Nova York: William Morrow & Company, 1976) pàg. 34. Un informe posterior de Kenneth Ringle, lliurat al president el gener del 1942, també va trobar poques proves de deslleialtat dels japonesos americans i desaconsellà l'empresonament massiu.Niiya, Brian. "Kenneth Ringle," Densho Encyclopedia. Consultat: 14/8/2014.

Després de Pearl Harbor miniatura|Un comerciant penjà aquest cartell l'endemà de l'atac a Pearl Harbor. Poc després fou internat. miniatura|El diari San Francisco Examiner, 27 de febrer de 1942: "Ben aviat l'expulsió de tots els japos de Califòrnia". miniatura|Un grup de deportats fent onejar la bandera americana per la finestreta del tren al sortir de Seattle, 30 de març de 1942. miniatura|Nens fent la salutació a la bandera a l'escola, a San Francisco, l'abril de 1942, poc abans de l'internament. miniatura|Un nen etiquetat per a l'evacuació, el maig de 1942. L'atac a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941 va fer pensar els caps militars i polítics nord-americans que l'Imperi Japonès preparava un atac a gran escala al territori continental dels Estats Units. Vista la ràpida conquesta japonesa de l'Extrem Orient i de moltes illes del Pacífic entre 1936 i 1942, alguns americans es temien que l'exèrcit japonès fos imparable.

L'opinió pública americana al principi tolerava la gran població japoamericana que es concentrava a la Costa Oest, i el diari Los Angeles Times els va definir com "bons americans, nascuts i educats com a tals". Molta gent considerava que la lleialtat dels nikkei envers els Estats Units era inqüestionable.