Bruno Zumino (28 d'abril de 1923 − 21 de juny de 2014) fou un físic teòric italià i professor emèrit a la facultat de física de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Roma el 1945.
Zumino és famós per la seva prova rigorosa del teorema de CPT amb Gerhart Lüders; per la seva sistematització pionera de lagrangians quirals efectius; per les descobertes, amb Julius Wess, del model Wess-Zumino, de la primera teoria quàntica de camps supersimètrica 4-dimensional, i del camp de restriccions radiatives supersimètriques; i pel seu estudi d'anomalies estructurals quirals de sabor, codificades en el model Wess-Zumino-Witten de teoria de camps conforme.
Premis 1985 Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències (EUA) 1987 Medalla Dirac de l'ICTP 1988 Premi Dannie Heineman de Física Matemàtica 1989 Medalla Max Planck 1992 Medalla Wigner 1992 Premi de Recerca Humboldt 1999 Medalla d'Or Commemorativa Gian Carlo Wick 2005 Premi Enrico Fermi de la Societat Italiana de Física
Referències
Categoria:Morts el 2014 Categoria:Físics italians Categoria:Físics teòrics Categoria:Professors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Morts a Berkeley Categoria:Científics de Roma Categoria:Físics estatunidencs Categoria:Nascuts el 1923