miniatura Àsine (en ) fou una població costanera de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.
En l'actualitat, es poden veure les restes de la ciutat vora la localitat costanera de Toló, a l'antic municipi d'Àsine (en grec modern , Asini), que, de resultes del programa Cal·lícrates de 2011, forma part del municipi de Nàuplia, del qual és una entitat local.Kallikratis law Ministeri Grec de l'Interior (en grec) Segons les dades del cens de població de 2001 tenia 6.177 habitants. La capital de l'entitat local i antic municipi, anomenada fins a 1906 Tzafèraga (), també rep el nom d'Àsine o Asini.
Història miniatura|Ruïnes d'Àsine Àsine apareix esmentada en el Catàleg de les naus de la Ilíada com una de les poblacions d'origen del contingent liderat per Diomedes, rei d'Argos., Ilíada II 560. Traducció de Montserrat Ros, pàgina 78, nota 97. Segons el mite, originàriament fou una ciutat dels dríops., Històries, VIII 73.2.
A la dècada del 740 aC, els argius i el seu rei Erat emprengueren una expedició contra Àsine, n'establiren el setge i, després d'una curta resistència dels assetjats, varen destruir la ciutat fins als seus fonaments, atès que els seus habitants havien ajudat els espartans, comanats pel seu rei Nicandre, en la seva guerra contra Argos, després de devastar el seu territori. Després de la destrucció, els argius s'annexionaren el territori d'Àsine, i els seus pobladors l'abandonaren i s'establiren a la ciutat d'Àsine a Messènia, en la terra que els concediren els espartans;, Descripció de Grècia, II 36.5. la ciutat fou reduïda a la categoria de vila o llogaret ().
Arqueologia L'arqueologia ha confirmat que va estar habitada des de l'Hel·làdic antic (mil·lenni III aC) fins al final del període geomètric (). En època històrica fou abandonada, però tornà a ser un lloc habitat en el període hel·lenístic., Geografia, VIII-X. Traducció de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), p. 135, nota 445. La seva localització fou descoberta pels arqueòlegs suecs Otto Frödin i Axel W. Persson, a la costa, prop de l'actual Toló. Les excavacions arqueològiques dutes a terme de 1922, amb la participació del llavors príncep hereu Gustau Adolf de Suècia, han tret a la llum l'acròpolis envoltada de murs ciclopis i una necròpolis micènica. Les excavacions han continuat de la dècada de 1920 ençà gairebé ininterrompudament per part de l'Institut Suec d'Atenes. L'enclavament fou utilitzat per darrera vegada com a posició fortificada per les tropes italianes durant la Segona Guerra Mundial.
Referències literàries La referència, totalment puntual i isolada, que es fa al Catàleg de les naus de la Ilíada a la ciutat d'Àsine va donar peu a un dels poemes més destacats de la poesia neogrega, El rei d'Àsine, de Iorgos Seferis.Publicat el 1940, va romandre integrat més tard en el recull Diari de Bord I ( 2008: 137). A partir del passatge iliàdic «aquells qui posseïen Argos i Tirint ben murada, Hermíona i Àsine, davant del golf profund», Seferis fa una evocació del rei d'Àsine i del seu reialme, tots dos oblidats i enfonsats.El poema de Seferis fa ( 2008: 137): «[…] i el rei dÀsine, que feia dos anys que cercàvem, desconegut i oblidat de tothom, fins i tot d'Homer —una sola paraula en la Ilíada, i aquesta encara incerta, aquí llançada, com una fúnebre màscara d'or […]».
Personatges notables Teodor Asineu, filòsof neoplatònic del
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Indrets de l'Argòlida de l'antiguitat Categoria:Llocs de la Ilíada Categoria:Jaciments arqueològics micènics