Eduardo Vicente de Vera (Saragossa, 1952) és un escriptor i novel·lista aragonès llicenciat en història i membre fundador del Consello d'a Fabla Aragonesa. És un dels primers autors en aragonès contemporani. http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12804
Trajectòria professional Començà a estudiar Filosofia i lletres després d'haver iniciat els estudis en Física, obtenint la llicenciatura en l'especialitat d'Història l'any 1976. http://www.garadedizions.com/index.php?mod=autores&mem=detalle&id=102 http://www.calatayud.org/enciclopedia/evicente_vera.htm Després dels seus estudis es dedicà a l'ensenyament de la Història i de la Literatura, compaginant-la amb la seva vocació d'escriptor, treballant en l'actualitat per a la Diputació General d'Aragó com a funcionari. Com a escriptor va guanyar el Premi Altoaragón de narració breu en aragonès en els anys 1973 i 1974, i el premi Ana Abarca de Bolea en 1975. Ha escrit diversos articles, entre ells «Opinions sobre l'estat del parla aragonesa des de l'edat mitjana (notícies historiogràfiques)» (1987) i «El Romanç de Marichuana: possible transmissió i importància etnològica» (1993).
Obra Ha realitzat recopilacions d'obres d'altres i també ha escrit les seues pròpies, destacant entr els dos tipus: 1976: Garba y augua. 1977: Do se amorta l'alba. 1981: Chardín d'ausenzias. 1985: A l'aire. 1986: Calibos de fogaril. 1986: Textos en grausino. 1989: As fuellas de París, novela histórica. 1992: El aragonés. Historiografía y Literatura (ensayo historiográfico).
Referències
Bibliografia Nagore, F.: «Algunas notas sobre la temática y el estilo en un libro de poesía en aragonés actual: Garba y augua, de Eduardo Vicente de Vera»; en Homenatge a José Manuel Blecua, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1986, p. 121-140.
Categoria:Escriptors aragonesos en aragonès Categoria:Escriptors saragossans Categoria:Escriptors espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX