miniatura|Escena de festeig pederasta. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot,Heròdot, Històries d'Heròdot, 1.135. Plató,Plató, Fedre, 227a. Xenofont,Xenofont. Records de Sòcrates, Memorables, 2.6.28; El convit , 8. AteneuAteneu, Banquet dels erudits,13:601-606. i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia. La més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre homes adults i nois adolescents, coneguda com a pederàstia. No és clar com es veien les relacions entre dones en la societat, però existeixen exemples tan antics com el de Safo de Lesbos.(en anglès) Entrada homosexual a l'Oxford Classical Dictionary,

Context miniatura|Kylix àtic () que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'art grec. A l'Antiga Grècia no es concebia l'orientació sexual com a identificador social, cosa que sí que s'ha fet en les societats occidentals a l'últim segle. La societat grega no distingia el desig o comportament sexual pel sexe biològic dels qui participessin, sinó per quant s'adaptava aquest desig o comportament a les normes socials. Aquestes normes es basaven en el gènere, l'edat i l'estatus social. Existeix poc material original sobre com consideraven les dones l'activitat sexual.

Principalment, hi ha dos punts de vista sobre l'activitat sexual masculina en l'antiga societat grega. Alguns erudits, com Kenneth Dover i David Halperin, afirmen que existia una marcada polarització entre companys "actius" i "passius", penetrador i penetrat, i aquesta polarització actiu/passiu estaria associada amb rols socials dominants i submissos: el rol actiu s'associaria amb la masculinitat, amb un estatus social alt i amb l'edat adulta, mentre que el paper passiu s'associaria amb la feminitat, amb un estatus social baix i amb la joventut. Segons aquesta visió, qualsevol activitat sexual en la qual un home penetrés a algú socialment inferior es considerava normal; es considerava «socialment inferior» a dones, joves, estrangers, prostitutes i esclaus. Igualment, ser penetrat, especialment per algú socialment inferior, podia ser considerat vergonyós.

Altres estudiosos, no obstant això, argumenten que les relacions entre homes normalment incloïen a un home adult i a un jove: l'home adult prendria el rol actiu.(en anglès) T.K. Hubbard, How to Do the History of Homosexuality a Bryn Mawr Classical Review del 22-09-2003.(en anglès) D.H. Mader, The Greek Mirror: The Uranians and their Usi of Greece, a Same-Sex desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, pàgines 411-2. The Haworth Press, 2005. També les descriuen com a «afectuoses», «amoroses» i «afectives»,(en anglès) Keith DeVries a Queer Representations: Reading Lives, Reading Cultures. New York University Press, 1997. i argumenten que la tradició grega de les relacions homosexuals era central «en la història grega i la guerra, la política, l'art, la literatura i l'educació, resumint, en el miracle grec».(en anglès) W.A. Percy III, Reconsiderations about Greek Homosexualities a Same-Sex Desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, pàgines 47-8. The Haworth Press, 2005.

Pederàstia

miniatura|Un jove nu toca laulos per al comensal d'un banquet. Copa vermella àtica, pintor d'Eveó, 460 aC - 450 aC La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenys, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant'). Va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. Els grecs la consideraven per això un element essencial de la seva cultura ja des dels temps d'Homer.Nick Fisher, Aeschines: Against Timarchos, "Introduction," p.27; Oxford University Press, 2001 És important assenyalar que la diferència d'edat entre erōmenys i erastēs és paral·lela a la qual es donava entre els membres del matrimoni a l'antiga Grècia: un home en la trentena i una joveneta d'entre quinze i divuit anys. També cal remarcar que lerōmenys era un adolescent ja entrat en la pubertat i no un nen, com s'entén en el concepte actual de pederàstia.

El terme deriva de la combinació de dos vocables grecs: παιδ- (arrel de παῖς, παιδός, 'nen' o 'noi') i ἐραστής (erastēs, 'amant'; cf. erotisme). En un sentit més ampli, la paraula es refereix a l'amor eròtic entre adolescents i homes adults. Els grecs consideraven normal que un home se sentís atret per la bellesa d'un jove, tant o més que per la d'una dona.Nick Fisher, Aeschines: Against Timarchos, "Introduction," p.26; Oxford University Press, 2001 Només hi havia controvèrsia sobre la forma en què havia d'expressar-se aquest desig.

miniatura|Escena d'un festeig pederasta. Detall d'una àmfora atenesa pintada amb figures negres del segle V aC

L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff

La pederàstia estava molt relacionada amb la tradició atlètica i artística de la nuesa en la gimnàstica, amb el costum de matrimonis tardans per als homes, amb els banquets i amb el fet que les dones estiguessin recloses a les seves llars.William Armstrong Percy III, "Reconsiderations about Greek Homosexualities," in Same–Sex Desire and Love in Greco-Roman Antiquity and in the Classical Tradition of the West, Binghamton, 2005; pp47 També era una cosa fonamental per a l'entrenament militar grec i un factor important en la formació de les seves tropes.

La forma més comuna de relacions sexuals entre homes a Grècia era la paiderastia, combinació de dos vocables grecs: παιδ- (arrel de παῖς, παιδός, 'nen' o 'noi') i ἐραστής (erastēs, 'amant'; cf. erotisme). D'aquest terme, que significava 'amor de nen', prové la paraula pederàstia. La pederàstia, tal com s'entenia a l'antiga Grècia, era una relació entre un home adult i un jove adolescent. A Atenes l'home adult era anomenat erastés i s'encarregava d'educar, protegir, estimar i donar exemple al seu estimat. El jove era anomenat eròmen i la seva retribució a l'amant era la seva bellesa, joventut i compromís.

Existien elaborats protocols socials per protegir els joves del deshonor associat a ser penetrat. S'esperava que l'eròmen respectés i honrés a l'erastés, però no que el desitgés sexualment. Encara que ser cortejat per un home adult era pràcticament una prova d'homenia per als joves, un jove amb desig sexual recíproc envers el seu erastés havia d'afrontar un estigma social considerable.

Els antics grecs, en el context de les ciutats estat pederastes, van ser els primers a descriure, estudiar, sistematitzar i establir la pederàstia com a institució social i educacional. Era un element important de la vida civil, militar, filosòfica i artística.(en anglès) Golden M., Slavery and homosexuality in Athens, a Phoenix 1984 XXXVIII:308-324. Existeix cert debat entre els experts sobre si la pederàstia es donava en totes les classes socials o si estava majoritàriament limitada a l'aristocràcia.

La moralitat de la pederàstia va ser exhaustivament analitzada a l'antiga Grècia, sent considerats alguns dels seus aspectes com a infames i uns altres com el millor que la vida podia oferir. En el diàleg platònic de les Lleis, la pederàstia carnal és descrita com a "contrària a la naturalesa"; no obstant això, els interlocutors d'aquest diàleg reconeixen que una iniciativa per l'abolició de la pederàstia seria impopular en la majoria de les ciutats estat gregues.Plató, Lleis 636, 838-841.

Homosexualitat entre militars

miniatura|Guerrers grecs en una àmfora de figures negres. Museu del Louvre. Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment al Batalló Sagrat de Tebes, però aquest no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs. Eren freqüentment utilitzades tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar, com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra.

El Batalló Sagrat de Tebes, una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'antiga Grècia s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els tebans atribuïen al Batalló Sagrat el poder de Tebes durant la generació anterior a la seva caiguda davant Filip II de Macedònia, que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un momument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu Plutarc en la seva obra Pelòpides: Morin els que hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.<ref>Plutarc, Pelòpides 18. És possible trobar online el text traduït al castellà .</ref>

En la mateixa obra, Plutarc cita també l'opinió de Pammenes de Tebes: El Nèstor d'Homer no va ser molt hàbil capitanejant un exèrcit quan va ordenar que els grecs formessin per tribus (...), doncs havia d'haver unit els amants amb els seus estimats. Perquè els homes de la mateixa tribu es valoren molt poc els uns als altres quan el perill aguaita; però un grup cimentat en l'amistat basada en l'amor mai serà separat doncs, tement l'afront, els amants pels estimats, i aquests per aquells, així perseveren en els perills els uns pels altres.

Aquestes unions estan reflectides en episodis de la mitologia grega, com l'heroica relació entre Aquil·les i Pàtrocle en lIlíada, on pel que sembla la seva unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions a l'exèrcit prenien la forma típica de pederàstia, sent escasses les relacions més igualitàries. Aquestes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos filosòfics, així com en descortesos esments com la de Filip II de Macedònia, recollida per Plutarc:

Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més addictes a l'amor, com els beocis, els lacedemonis i els cretencs. I entre els més antics herois cap va ser tan amorós com Meleagre, Aquil·les, Aristòmenes, Cimó o Epaminondes; l'últim dels quals va tenir com concubins a Asòpic i a Cafisodor, que va ser assassinat al costat d'ell en la Batalla de Mantinea i jeu enterrat molt proper a ell.<ref>Plutarc, Obres morals i de costums (Moràlia). Volum IV: De l'amor, a "Flavià i Autòbol, fills de Plutarc, 17". És possible trobar online el text traduït a l'anglès .</ref>

Durant la Guerra Lelantina entre Eretria i Calcis, abans d'una decisiva batalla els calcidians van demanar ajuda a un guerrer anomenat Cleòmac. Ell va respondre a la seva petició, portant al seu amant perquè observés. Liderant la càrrega contra els eretris, va portar a Calcis a la victòria pagant com a preu la seva pròpia vida. Els calcidians li van erigir una tomba al mercat en gratitud i van adoptar la pederàstia.

Amor entre homes adults