Concepción Piquer López (València, 8 de desembre del 1908 - Madrid, 12 de desembre del 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer, va ser una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions clau de la cançó espanyola, de caràcter sentimental i sovint amb elements folklòrics andalusos, quasi totes obra de Salvador Valverde, Quintero, León i Quiroga, com ara Ojos verdes, Tatuaje, Y sin embargo te quiero, Suspiros de España i moltes més.
Vida i obra Va nàixer el 8 de desembre del 1908 al si d'una família humil que havia tingut anteriorment quatre fills, tots els quals havien mort de manera prematura. Quan tenia 11 anys va fer el seu debut al teatre Segueros de València. Va estudiar cant amb el mestre Laguna. Va actuar en El Grau de Gandia i en els teatres valencians Apolo i Kursaal.
L'aventura americana Va ser descoberta pel mestre Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato montés a Nova York. El 13 de setembre del 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó El florero, de Penella. Va passar cinc anys als Estats Units, cantant a Broadway i en molts teatres.Article diari El País 17-12-2006 L'any 1927 va participar en el primer llargmetratge sonor, El cantant de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), amb Al Jolson. En 1923 ja havia participat en una pel·lícula més curta on interpretava diverses cançons i que seria, doncs, la primera pel·lícula sonora.La 2 rescata la primera película sonora en castellano, con Concha Piquer, este jueves en "Imprescindibles" notícia al web de RTVE del 3 de novembre de 2010 La primera película sonora era española Concha Piquer la protagonizó en 1923, cuatro años antes de 'El cantante de jazz', considerada oficialmente la primera - notícia a El País del 3 de novembre de 2010
Retorn Va retornar a l'Estat espanyol, on va actuar al teatre Romea de Madrid i al Coliseum barceloní, i va rodar a París El negro que tenía el alma blanca, de Benito Perojo. Va continuar amb La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). El 1933 es va casar amb el torero Antonio Márquez. Va conéixer el poeta i lletrista Rafael de León i juntament amb Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miguel, va crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla La Parrala. Altres cançons seues són Tatuaje, Cinco Farolas, Ojos verdes, No te mires en el río, Los piconeros, La Lirio, Romance de la reina Mercedes, A la lima y al limón, Antonio Vargas Heredia, Cárcel de oro, La niña de la estación, No me quieras tanto, Yo soy ésa, Y sin embargo te quiero o La Maredeueta.
Al teatre Victoria d'Isla Cristina va tenir lloc, el 1958, la seua darrera actuació, interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. València li va dedicar un carrer i li va fer un museu al centre de la ciutat. Va morir a Madrid el 12 de desembre del 1990.
Curiositats La Maredeueta és l'única cançó en què Concha Piquer utilitza el valencià, només en algunes frases.
Fonts Stephanie Sieburth, Survival Songs: Conchita Piquer's 'Coplas' and Franco's Regime of Terror, Índex , Toronto: University of Toronto Press, 2014,
Referències
Enllaços externs Casa Museu de l'artista depenent de l'Ajuntament de València
Categoria:Cantants de València Categoria:Cantants de copla andalusa Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts d'aturada cardiorespiratòria Categoria:Cantants valencians del segle XX Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX