Una dissolució estàndard és aquella que conté una concentració coneguda d'un element al que li diem patró primari que, degut a la seva estabilitat, s'utilitza per valorar concentracions d'altres dissolucions.
A la naturalesa, la matèria no es troba constituïda, en general, per un sol element o compost químic, sinó per una barreja de diferents substàncies. Dins d'aquestes substàncies s'ha de distingir entre barreges ordinàries i dissolucions. Les dissolucions són una barreja de substàncies a nivell molecular, a diferència de les barreges ordinàries, en les que les substàncies es mantenen en partícules de mida més gran, apreciables a simple vista. En la formació d'una dissolució es desprèn o s'absorbeix calor (calor de dissolució) com en les reaccions químiques.
Característiques de les solucions i compostos Característica Mescla Dissolució Compost Sistema Heterogeni Homogeni Homogeni Proporció dels constituents Variable Variable Constant Propietats individuals dels constituents Es conserven Es conserven No es conserven Despreniment de calor durant la formació No Si Si Separació dels constituents Fàcil Relativament fàcil Difícil
Estat físic de les dissolucions En les dissolucions s'ha de distingir entre dos constituents: el dissolvent, que en general és el component que intervé en més quantitat, i el solut (o soluts), que són els components que intervenen en menor proporció. Segons l'estat físic en el que es troben les solucions, es classifiquen en sòlides, liquides i gasosa. L'estat físic d'una dissolució és el mateix que té el disolvent, mentre que el solut pot estar en un estat diferent. Les dissolucions més comunes són les dissolucions líquides i, dins d'aquestes, les més importants són les aquoses.
Estat físic de la solució Disolvent Solut Exemple Sòlid SòlidGas El gel, que conté aire dissolt Sòlid SòlidSòlid Coure i zinc Líquid Líquid Gas CO2 en aigua Líquid Líquid Líquid Begudes alcohòliques, gasolina Líquid Líquid Sòlid Sucre en aigua, sal en aigua Gasós GasósGasAireGasósGasós Líquid Aire humitGasósGasós Sòlid Pols
Patró primari Un patró primari, també anomenat estàndard primari és una substància utilitzada en química com referència al moment de fer una valoració o estandardització. Usualment són sòlids que compleixen amb les següents característiques:
Tenen composició coneguda. Han de tenir elevada puresa. Ha de ser estable a temperatura ambient. Ha de ser possible el seu assecat en estufa. No ha d'absorbir gasos. Ha de reaccionar ràpid i estequiomètricament. Ha de tenir un pes equivalent gran.
Patró secundari El patró secundari, també anomenat dissolució valorant o estàndard secundari. El seu nom es deu al fet que, en la majoria dels casos, es necessita un patró primari per conèixer la seva concentració exacta.
El patró secundari ha de tenir les següents característiques: Ha de ser estable mentre s'efectuï el període d'anàlisi Ha de reaccionar ràpidament amb l'analit La reacció entre la dissolució valorant i el patró primari ha de ser complerta, i també la reacció entre la dissolució valorant i l'analit. Ha d'existir un mètode per a eliminar altres substàncies de la mostra que també poguessin reaccionar amb la dissolució valorant. Ha d'existir una reacció ajustada que descrigui la reacció.
Referències
Categoria:Química de les dissolucions