Gilles Leroy (28 de desembre de 1958 - Bagneaux (Hauts-de-Seine), França.) es un escriptor francès, Premi Goncourt de 2007.

Biografia Nascut el 28 de desembre de 1958 a Bagneaux. Fill d'Eliane Mesny i André Leroy (morts l'any 1988).

Va estudiar a l'Institut Lakane de Sceaux,En aquest institut també hi va estudiar Marie NDiaye, premi Goncourt de 2009 on va fer el batxillerat de ciències experimentals (1975). El 1977 va obtenir la titulació DEUG de lletres i arts, (Diploma d'Estudis Universitaris Generals) que s'obté després de dos anys, que va finalitzar amb un treball sobre el poeta Henri Michaux.

És molt afeccionat a la jardineria, temàtica a la que ha dedicat diversos escrits a "Carnets de Courson" i també a "L'Observatoire des tendances du jardin" entre altres publicacions.

Viatges i estades a l'estranger Gilles Leroy ha fet nombrosos viatges, estades i gires promocionals:

1975: Viatge a l'URSS.

1979: Primera estada als Estats Units.

1986: Primera estada al Japó.

2007: Estada a Montgomery i Atlanta on acaba la redacció de “Alabama Song”

2009: gira per diversos països (Espanya, Eslovàquia, Croàcia, Serbia, Ukraïna, Liban) per promocionar "Alabama Song"

2010: gira promocional per itàlia

2011: gira per Bèlgica, Països Baixos, Quèbec, Alemanya i Suïssa per promocionar “”Zola Jackson”

Carrera literària Abans de dedicar-se a escriure, bàsicament novel·les, entre 1984 i 1991 va treballar com a periodista en mitjans escrits i audiovisuals.

Va publicar la seva primera novela “Habibi” l'any 1987.

L'any 1990 Simone Gallimard el convida a unirse a l'editorial “Mercure de France”.

En molts casos les seves obre tenen contingut de caràcter autobiogràfic com en L'Amant russe, Les Maîtres du monde, Les Jardins publics, etc.

Premis i distincions 1992: Premi Nanterre per “Les Derniers seront les premiers” (1991)«Gilles Leroy» (en francès). Elle, març 2016.

1999: Premi Valery-Larbaud per “Machines a sous”«Gilles Leroy. Pàgina oficial» (en francès), 8 de gener de 2016. [Consulta: març 2016].

2004: Premis Millepages, Cabourg i Folio per “Grandir”«Gilles Leroy Ecrivain français » (en francès). [Consulta: març 2016].

2014 : Premi ciutat de Deauville, per “Nina Simone” (Ed. Mercure de France 2013) (biografia novelada de la cantant americana)

2015: Premi Marcel Pagnol per “Le Monde selon Billy Boy” (novel·la on evoca els records de la seva infantesa)

2007: Premi Goncourt 2007 per “Alabama Song” (traduïda al català)Edicions de 1984. Traducció d'Anna Casassas.

2010: Cavaller de l'Ordre Nacional del Merit

2010: Premi "Eté du Livre"«Gilles Leroy» (en francès). Maison des écrivains et de la littérature. [Consulta: març 2016]. per "Zola Jackson"

Obra Novel·les i relats 1987: “Habibi”

1990; “Maman est morte” -una modalitat de diari íntim on reviu els darrers moments de la seva mare

1991: “Les derniers seront les premiers”

1992: "Madam X"

1994: "France-Loisirs" i "Les Jardins publics"

1996: “Les Maîtres du Monde” - història d'amor homosexual

1998: “Machines a sous”

2000: "Soleil noir"

2002: "L'Amant russe"

2004: “Grandir”

2005: “Champsecret”, una autoficció on ell es fusiona amb el protagonista amb el nom de Gilles

2007: “Alabama Song”, on explica el paper de Zelda Fitzgeral, l'esposa de Francis Scott Fitzgerald.

2010: “Zola Jackson”

2012: “Dormir avec ceux qu’on aime”

2013: “Nina Simone” (biografia novel·lada de la cantant americana).

2014: "Le Monde selon Billy Boy"

2017: "Dans les westerns"

2019: "Le diable emporte les fils rebelle"

Teatre 2011: “Angel Soleil” adaptació de la novela “Notre-Dame-des-Fleurs” de Jean Genet.

2005 : "Le Jour des fleurs", un acte, dins l'obra "Mères et fils", espectacle col·lectiu (escrit conjuntament amb Colette Fellous, Chantal Thomas, i René de Ceccatty), al Teatre de Niça, amb la posada en escena d'Alfredo Arias.

Altres escrits 1992 : "Dévoyée !", relat a partir de La Traviata, col·lecció « Opéra », (Hachette Filipacchi Medias) ;

1993 : "André Gide voyage", pròleg pel recull « André Gide », coll. Biblos, (Gallimard) ;

1996-1997 :"Mon héros préféré", 5 guions per "La Cinquième", (Amb els herois: Julien Sorel, Anna Karénine, Nana, Rastignac, Charlus) ;

1999 : "Tristan Corbière, hommage", « Une bibliothèque d'écrivains » (Rocher) ;

2002 : "À Propos de l'Amant russe" notes sobre l'autobiografia, Nouvelle Revue Française, (Gallimard).

2008 : Eddy Wiggins, Le Noir et le Blanc, (Naïve)

2016: Le Château solitude (Grasset)

Referències

Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Novel·listes francesos Categoria:Alumnes del Lycée Lakanal Categoria:Assagistes francesos del segle XXI Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Escriptors dels Alts del Sena Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX