Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català. Llicenciat en Història, rebé el premi Sant Jordi de novel·la l'any 1996 per l'obra El misteri de Berlín. És un dels autors més joves que va rebre aquest guardó. S'ha dedicat sobretot a la novel·la, però també ha conreat la poesia, el teatre, el relat curt i l'assaig. Ha desenvolupat una faceta de divulgador d'aspectes curiosos o poc coneguts de la història en publicacions com Serra d'Or, Sàpiens i El Triangle. Va ser l'assessor històric de la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714.
Trajectòria El 1985 va guanyar el seu primer premi literari, el Mecanoscrit, amb un conte, La biblioteca dels Gimó, conte fantàstic sobre el poder de fer animar les històries dels llibres.
A les acaballes del 1996 guanya el premi Sant Jordi de novel·la amb El misteri de Berlín. En aquesta obra utilitza els seus dots d'historiador per barrejar una realitat passada, construïda rigorosament, amb una ficció hereva dels films dels anys 30 i 40 pel que fa a ritme. Sobre un fons de comèdia, el relat del suposat intent de segrest de Marlene Dietrich organitzat pels nazis i en el que Hitler, Roosevelt i Hitchcock entre altres figurants il·lustres treuen el nas, recorda l'afany del poder per controlar qualsevol manifestació artística —en aquest cas el cinema— que li permeti difondre la seva propaganda entre les masses. Contra això, el factor atzar, encarnat en la trama per la intervenció d'un humil personatge, un extra cinematogràfic, s'alçarà com el que permet a la humanitat una esperança, una vida lliure d'un control absolut.
En resposta a algunes reaccions irades ocasionades pel fet que el premi Sant Jordi anés a mans d'algú sense cap fama ni rellevància mediàtica, Mata escriu La compassió del dimoni, amb voluntat de sàtira, envers aquells que s'erigeixen en capdavanters de la veritat i àrbitres del gust. Els falsos intel·lectuals, que defensen poders que els mantenen a canvi del seu paper de pregoners, i els tertulians maniqueus i els autoproclamats gurus culturals, que distribueixen llagots o insults segons el grup editorial o el partit polític que els marca fílies i fòbies, són retratats en una trama de trets policíacs. L'obra va guanyar el premi Joanot Martorell el 1998.
L'obra següent, La segona mort de Shakespeare, va aconseguir una unanimitat crítica positiva i un altre guardó, el premi Nèstor Luján de novel·la històrica, el 1999.
Al voltant del Tricentenari
El 2008 va publicar Emmordassats i complaguts. La guerra de Successió que no ens contem, i Un cadàver exquisit, assaig i novel·la centrats en un mateix tema: la guerra de Successió espanyola. L'assaig denuncia la tradicional visió pessimista que els catalans tenen de la seva pròpia història, tot exposant episodis poc divulgats esdevinguts els segles i que mostren el poble català amb actituds més positives i allunyades del derrotisme. Un cadàver exquisit és la primera part d'una trilogia que descriu els fets de la guerra de Successió des de la perspectiva de personatges anònims que no poden conceptuar-se com a herois, sinó com a supervivents. Obra de caràcter coral, parla dels successos previs a les hostilitats, datats entre el 1698 i el 1703. La segona part de la trilogia, 1714. Entre dos focs, va seguir el 2014.
Obra Novel·la 1714 Entre dos focs. (març 2014) Un cadàver exquisit. (març 2008) En algun punt de les muntanyes d'Ararat. (setembre 2004) Una altra guerra per a Ney. (març 2002) La segona mort de Shakespeare. (octubre 1999). Premi Nèstor Luján 1999. La compassió del dimoni. (febrer 1999). Premi Joanot Martorell de narrativa, 1998. El misteri de Berlín. (setembre 1997), traduït al castellà com El misterio de Berlín el 1998. Amors maleïts. (març 1997) El misteri de Berlín. (febrer 1997). Premi Sant Jordi 1996. Reines i peons. (març 1996). Premi Ciutat d'Alzira 1995. Reines i peons. (març 1996) Madame Guignol. (abril 1995) El capvespre de l'heroi. (març 1995) El comprador. (octubre 1994) Amors maleïts. (març 1992) Nemrod (conte, 1991), premi de narrativa Antoni de Bofarull«reafirma I'excel.lencia de Mata en la creació de mons closos i versemblants». L'espòs infernal. (setembre 1990)
Narrativa breu Històries fora de manual. (novembre 1995) El cor dels enemics. (juny 1995). Premi Encobert i Premi Baltasar Porcell. 1994 Johannes Anglicus. (juny 1994) Jardí de marbre. Obra col·lectiva. (abril 1992) Narracions Biennal 91. Obra col·lectiva. (1991)
Poesia Episodis de la construcció d'un castell de cartes. (abril 1999)
Teatre La picada de l'abella reina. L'orgia de Marsella. (octubre 1997)
Assaig Emmordassats i complaguts: La guerra de successió que no ens contem. (setembre 2008). Premi Francesc Ferrer i Gironès 2008. El wagnerisme a Barcelona: instrumentalització i façana. (març 1995)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Literatura LGBT Categoria:Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Premi Nèstor Luján de novel·la històrica Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Certamen Literari de Narrativa Vila de Puçol