Ciutadella, antigament Menorca i erròniament Ciutadella de Menorca,Gran Enciclopèdia Catalana és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.
Al llarg dels segles, els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Però va ser a partir del 17 de gener de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'imposà el nom actual —topònim que, etimològicament, prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Tot i això, aquest nom ja prevalia entre la població romanitzada i els mossàrabs menorquins anteriors a la conquesta cristiana per part de la Corona d'Aragó.
miniatura|Carrer de Ciutadella de Menorca Història Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l'illa de Menorca. A prop del nucli actual trobem assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. En aquest sentit, hi ha una presència abundant de restes arqueològiques de la cultura talaiòtica dins del terme municipal de Ciutadella. La construcció més coneguda és la Naveta des Tudons, situada a la carretera entre Ciutadella i Maó. Les navetes funeràries són un tipus de monument funerari exclusiu de Menorca. Es tracta de sepulcres col·lectius, que van estar en ús a la fi de l'edat del bronze.
De l'època talaiòtica cal destacar també les restes del poblat de Son Catlar —amb una muralla ciclòpia de vora un quilòmetre de longitud—, i els poblats de Torretrencada i Torrellafuda. Tots aquests poblats conserven les seues taules, construccions religioses també exclusives de Menorca, però només a Torretrencada es conserva de manera íntegra. Tots aquests poblats també conserven talaiots, les grans torres que donen nom a la cultura talaiòtica. Així mateix, a la cala Morell es pot visitar una necròpoli de coves de l'època talaiòtica i un poblat de navetes d'habitació o naviformes, d'època pretalaiòtica: el poblat de Cala Morell.
La història de Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca, ha estat impregnada per les diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans —que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo)— fins als vàndals, passant per l'Imperi Romà d'Orient (534) fins a arribar a la dominació islàmica (durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època (segles IX i XI), es va acabar de configurar una gran part de l'actual traçat dels carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment, repoblada per habitants del nord de Catalunya
El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 dels quals a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut com l'Any de sa Desgràcia.
El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla, fins a finals del , l'origen de la qual cal buscar-lo a l'època romana i àrab; i va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el . Actualment només se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els segles i es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior de les muralles.
Clima El clima de Ciutadella és de tipus mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Com que l'illa de Menorca és la més septentrional de les Illes Balears, les precipitacions són una mica superiors a la mitjana de l'arxipèlag però, tot i així, són pràcticament inexistents a l'estiu. Ciutadella té una mitjana d'aproximadament 600 mm anuals. Atès que Ciutadella es troba en la part occidental de l'illa, sovint apareixen vents que a l'hivern poden arribar als 110km/hora. Ciutadella té una temperatura mitjana d'uns 16-18 °C; les temperatures màximes oscil·len entre els 35 °C i les temperatures mínimes, entre els 4 °C a l'hivern. En algunes ocasions poden arribar a temperatures inferiors als 2 °C.
Geografia Llista de topònims de Ciutadella de Menorca (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitats de població
Demografia
Política i govern LegislaturaPeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticGovernOI1979 - 1983Joan Sintes Angladacenter|40x40pxII1983 - 1987Antoni Orell Calafatcenter|40x40pxIII1987 - 1991Antoni Salvador Caulescenter|40x40pxIV1991 - 1995Josep Carretero Febrercenter|40x40pxV1995 - 1999Gabriel Allés Vázquez (1995 - 1996)center|40x40px1Assumpta Vinent Barceló (1996 - 1999)VI1999 - 2003Pau Lluís Lluch MesquidaINMEGovern INME, PSOE i PSMVII2003 - 2007Llorenç Brondo Jovercenter|40x40pxVIII2007 - 2011Llorenç Brondo Jover (2007 - 2009)center|40x40pxGovern PP i UPCM2Pilar Carbonero Sánchez (2009 - 2011)center|40x40pxGovern PSOE, PSM i UPCMIX2011 - 2015José María de Sintas Zaforteza (2011 - 2014)center|40x40pxGovern en minoria3Ramón Sampol Antich (2014 - 2015)X2015 - 2019Joana Maria Gomila Lluch center|sense marc|55x55pxGovern PSM, PSOE i GxCXI2019 - 2023Joana Maria Gomila Lluch center|sense marc|55x55pxGovern PSM, PSOE i GxCXII2023 - actualitatJuana Mari Pons Torres (2023 - 2024)center|40x40pxGovern en minoria4Llorenç Ferrer Monjo (2024 - 2026)center|40x40pxGovern PSOE, PSM i CE5Maria Jesús Bagur Benejam (2026 - actualitat)center|sense marc|55x55pxGovern PSOE, PSM i CEObservacionsEl 3 d'abril, Gabriel allès dimiteix com a batle i regidor de Ciutadella. Dia 29 del mateix mes, Assumpta Vinent fou elegida batlessa amb el suport dels crítics, que acceptaren a canvi de quedar-se les àrees de gestió d'abans de la crisi interna de l'equip de govern. 1El 16 de març de 2009 sortí endavant la moció de censura presentada pel PSOE, PSM i UPCM amb 11 vots a favor i 10 en contra. En conseqüència, fou nomenada nova batlessa de Ciutadella, la socialista Pilar Carbonero Sánchez.2El 2 de juliol de 2014 es produeix la renúncia del batle electe, el Sr. José María de Sintas Zaforteza per motius personals. Dimití arran de la mort d'una turista després de l'accident ocorregut durant els Jocs des Pla de les festes de Sant Joan del mateix any. Fou substituït pel regidor d'Urbanisme, el Sr. Ramón Sampol Antich, el qual prengué possessió del càrrec el 31 de juliol de 2014.3Les eleccions del 28 de maig del 2023 deixaren un consistori de majoria progressista: 11 regidors d'esquerres (5 del PSOE, 5 del PSM i 1 de Ciutadella Endavant) i 10 regidors de dretes (9 del PP i 1 de VOX). Després de les desavinences per arribar un acord els partits d'esquerres, el 17 de juny de 2023 és investida batlessa de l'Ajuntament de Ciutadella la Sra. Juana Mari Pons Torres del Partit Popular, com a candidata de la llista més votada, i, per tant, conformà un govern en minoria.4El 19 de juliol de 2024, en sessió extraordinària, prospera la moció de censura presentada conjuntament pel PSOE, PSM i Ciutadella Endavant amb 11 vots a favor i 10 en contra. D'aquesta forma, queda investit nou alcalde de l'Ajuntament de Ciutadella el regidor socialista Sr. Llorenç Ferrer Monjo, qui ocupà el númmero 3 de la candidatura municipal. L'acord subscrit entre les tres formacions progressistes ratifica que els tres anys de mandat restants, es dividirà l'alcaldia entre el PSOE i el PSM. Així, el Sr. Llorenç Ferrer Monjo serà l'alcalde fins al 31 de gener de 2026, quan serà investida alcaldessa la candidata i portaveu del PSM, la Sra. Maria Jesús Bagur Benejam. Al ple del 31 de gener de 2026 es produeix el relleu en la batlia de l'Ajuntament de Ciutadella, tal com havien acordat els tres partits que conformen l'equip de govern (PSOE, PSM i Ciutadella Endavant), essent escollida alcaldessa la Sra. Maria Jesús Bagur Benejam.5
Membres corporacions municipals (2023-2027) Corporació municipal XII Legislatura (2023-2027) Regidor o regidoraCàrrecPartit políticOEquip de governLlorenç Ferrer MonjoAlcalde i regidor de Serveis econòmics, Serveis jurídics, Comunicació, Protocol i Edificis d'Administració General.center|26x26pxEsther Mascaró PuntíPrimera tinent d'alcalde i regidora d'Ús de la via pública, Disciplina governativa, Salubritat pública, Turisme i Festes.center|26x26pxM. Jesús Bagur BenejamSegona tinent d'alcalde i regidora de Zones verdes i Jardins, Medi Ambient, Cementeris i Cultura. center|sense marc|39x39pxCarla Gener MarquèsTercera tinent d'alcalde i regidora del Servei d'atenció a al ciutadania, Neteja de la via pública, Educació, Igualtat, Cooperació, Formació i Ocupació.center|46x46pxPere Fiol BenejamQuart tinent d'alcalde i regidor de Transparència i tecnologies de la informació i comunicació center|sense marc|39x39pxSandra Moll TaltavullRegidora de Recursos Humans, Escorxador, Urbanisme i Activitatscenter|26x26pxRegina Muntaner FernándezRegidoracenter|26x26pxPilar Seguí MascaróRegidoracenter|26x26px4Pepe Capella PonsRegidor de Seguretat ciutadana, Mobilitat, Projecte de ciutat, Dinamització i Participació ciutadana center|sense marc|39x39pxNúria Pons PonsRegidora d'Atenció Social i Joventut. center|sense marc|39x39pxMiquel Ametller GomilaRegidor de Manteniment i millora via pública, Servei d'aigües i clavegueram i Esports center|sense marc|39x39px1OposicióJuana Mari Pons TorresRegidora a l'oposició i portaveu del PPcenter|25x25pxJoan Benejam EscanellasRegidor a l'opoisiciócenter|25x25pxEsperanza Juaneda SalordRegidora a l'opoisiciócenter|25x25pxRaquel Pericás NegreteRegidora a l'opoisiciócenter|25x25pxMiquel Fullana LeónRegidor a l'opoisiciócenter|25x25pxM. Àngels Torres RibotRegidora a l'opoisiciócenter|25x25pxDaniel Marqués PapurelloRegidor a l'opoisiciócenter|25x25pxEstefania Quintana MartínezRegidora a l'opoisiciócenter|25x25pxAntònia Arguimbau GonyalonsRegidora a l'opoisiciócenter|25x25px3Maite de Medrano de OlivesRegidora a l'oposició i portaveu de VOXcenter|35x35pxObservacions1L'1 d'agost de 2024, en sessió extraordinària, es dona compte de la renúncia de la regidora Sra. Estefania Moll Cardona (PSM) per motius personals i profesionals. Fou substituïda pel número 6 de la candidatura municipal, el Sr. Miquel Ametller Gomila. Prengué possessió del càrrec el 5 de setembre de 2024 en sessió extraordinària.2El 17 de juliol de 2025, en sessió ordinària, es dona compte de la renúncia del regidor Sr. Nicolás Antonio Blanco Anglada (PP), per motius laborals. Després de la renúncia del número 11 el Sr. Óscar Alfredo Benejam Suárez, fou substituït per la número 12 de la candidatura municipal, la Sra. Antònia Arguimbau Gonyalons. Prengué possessió del càrrec el 18 de setembre de 2025 en sessió ordinària. 3El 27 de juny de 2025, en sessió extraordinària, es dona compte de la renúncia del regidor Sr. Bernardo Mercadal (PSOE) per motius laborals. Després de les renúncies dels números 8, 9 i 10, Sr. Miquel Mercadal Lluch, Pilar Simón García i Guillem Bosch Llufriu, respectivament, fou substituït per la número 11 de la candidatura municipal, la Sra. Pilar Seguí Mascaró. Prengué possessió del càrrec el 17 de juliol de 2025 en sessió ordinària.4El 31 de gener de 2026, es produeix la renúncia de l'alcalde Sr. Llorenç Ferrer Monjo (PSOE) en favor de la Sra. Maria Jesús Bagur Benejam (PSM), fruit de l'acord de governabilitat subscrit pel PSOE, PSM i Ciutadella Endavant el 19 de setembre de 2024. El relleu en l'alcaldia ha suposat una remodelació de l'equip de govern.5
(Fins a la moció de censura del 19/07/2024)