va ser l'autoproclamat califa del grup armat Estat Islàmic.
El seu nom secular és Ibrahim Awwad Ibrahim Ali al-Badri al-Samarrai (). El líder terrorista s'autoproclamà nou califa de tots els musulmans, exigint obediència als musulmans de tot el món. Va triar el nom de guerra Abu Bakr, en referència al primer califa de l'islam, sogre de Mahoma, i al seu torn el iniciador de l'anomenada sèrie dels califes ortodoxos.
La revista estatunidenca Time el considerà l'home més perillós del món, i el diari francès Le Monde com a successor d'Ossama bin Laden. El diari britànic The Guardian el va comparar amb el pastor Jim Jones, que va conduir a gairebé mil dels seus seguidors a un suïcidi col·lectiu a Guyana el 1978. El Departament d'Estat dels Estats Units ofereria una recompensa de 10 milions de dòlars per informació viable que portés a la seva captura o mort. En el moment de la seva mort, superava en la llista dels terroristes més buscats al líder d'Al-Qaida, Aymán al-Zawahirí.
El novembre de 2014 la revista Forbes el va incloure per primera vegada en el llistat de les persones més poderoses del món, ocupant el lloc 54.
El 31 d'octubre de 2019 Estat Islàmic va confirmar que Abu Bakr al-Baghdadi estava mort, i va nomenar Abu Ibrahim al Hashimi al-Qurayshi, del què se sap molt poc, com el seu reemplaçament.
Biografia Formació Al-Baghdadi tenia un doctorat en estudis islàmics per la Universitat de Bagdad i va començar a interessar-se pel gihad després de l'ocupació nord-americana de l'Iraq el 2003. Bagdadí, que va néixer a Samarra el 1971, es va unir a la insurrecció contra la invasió nord-americana el 2003 que va enderrocar al dictador Saddam Hussein. Líder Islámico pide obediencia.
El 2004, va estar detingut onze mesos per les forces nord-americanes al centre de detenció Camp Bucca. Allí va establir relacions amb exgenerals del règim de Saddam Hussein, que dirigeixen les milícies d'Estat Islàmic. El desembre de 2004, va ser alliberat per una Junta de Revisió i Publicació.
De 2010 a 2013, Estat Islàmic va formar part d'Al-Qaida, sent el seu líder Abu Bakr al-Baghdadi des de 2010. L'aliança es va trencar després del qüestionament a l'autoritat de l'egipci Ayman al-Zawahirí, el successor d'Ossama bin Laden.
Líder d'Estat Islàmic Tan sols un any després del seu ingrés, Ibrahim va esdevenir el líder de l'organització després que el seu antecessor fos assassinat. El líder de ISIS, Abu Bakr al Baghdadi. Durant un any més va passar inadvertit per als serveis d'intel·ligència nord-americanes.
Segons es va revelar el gener del 2015, Abu Bakr al-Baghdadi va sofrir un atac aeri de la Força Aèria dels Estats Units que el va ferir greument mentre es traslladava amb el seu comboi per una ruta de l'autoproclamat califat, el vast territori que la seva milícia va arrabassar a l'Iraq i Síria, i es va retirar a Síria.
Califa Abu Bakr al-Baghdadi, reunit amb un grup d'homes dividits del Qaeda, van establir una sort de colònies als territoris d'entre l'Iraq i Síria. En 2013, al Baghdadi va desafiar obertament el lideratge de Aymán al-Zawahirí, lider del Qaeda, i l'Estat Islàmic es va separar d'aquest grup que va fundar el difunt Bin Laden, acció que va fer créixer encara més la seva fama entre els yihadistes. Alguns assenyalen que sota el govern de Saddam Hussein ja era un radical, però uns altres afirmen que després de la invasió de l'Iraq de 2003, al-Baghdadi va assumir postures pròpies del yihadismo. http://www.latercera.com/noticia/mundo/2015/11/678-656315-9-el-lider-del-estado-islamico-se-autoproclamo-califa-y-se-hace-llamar-principe-de.shtml
El 29 de juny de 2014, Al-Baghdadi va ser proclamat califa (cap d'Estat i monarca absolut) d'Estat Islàmic (ISIS).
La seva primera aparició pública la va realitzar durant les oracions del divendres 4 de juliol de 2014 en la Gran Mesquita de Mossul segons un vídeo penjat en Internet en el qual apareix Al-Baghdadi pujat a un púlpit.
El seu califat seria el primer del segle XXI, gairebé cent anys després de l'Imperi otomà. Qué es un califato y cuánto respaldo puede tener.
L'estructura de poder està dividida en tres. Abu Bakr al-Baghdadi, califa d'Estat Islàmic i comandant en cap. Al seu torn, li reporten dos lloctinents, Abu Muslim al Turkmani (va ser abatut a Mossul, a l'agost de 2015, durant un bombardeig dron nord-americà) i Abu Ali al-Anbari, que van ser antics generals del règim de Saddam Hussein.
Abu Muslim al Turkmani té a càrrec el territori d'Estat Islàmic en el nord de l'Iraq i set governadors sota les seves ordres. Abu Ali al-Anbari maneja els territoris ocupats a Síria i té cinc governadors al seu càrrec. En total aquest triumvirat governa a 8 milions de persones i compta amb nou consells que funcionen en caràcter de ministeris.
El consell superior islàmic, el de la Sharia (compost per nou especialistes en la Llei Islàmica), el militar, el legal (disputes familiars i infraccions religioses), el de seguretat, el d'intel·ligència, el financer, el d'assistència als yihadistes i el de mitjans de comunicació.
El 20 de gener de 2015, el primer ministre iraquià, Haider al Abadi, va expressar que Al Baghdadi hauria estat ferit de gravetat a la ciutat d'Al Qaim, com a resultat d'un bombardeig.
El maig de 2016 va començar la batalla de Sirte entre Estat Islàmic i les forces lleialistes del Govern d'Acord Nacional (GNA) recolzades pels Estats Units durant la Guerra Civil de Líbia que va provocar la seva retirada a les zones desèrtiques al sud de la ciutat, des d'on va començar atacs de baix nivell contra les forces líbies i la infraestructura local.
En agost, l'Exèrcit Lliure de Síria recolzat per Turquia llençava l'Operació Escut de l'Eufrates al nord de Síria. L'operació va començar amb la captura de la ciutat de Jarablus, i va finalitzar oficialment el 29 de març de 2017 després que els rebels sirians recolzats per Turquia van capturar 2.055 quilòmetres quadrats, incloent tot el territori que havia controlat Estat Islàmic a la frontera turco-síria completament.
La batalla de Mossul contra Estat Islàmic a l'Iraq va començar el 16 d'octubre de 2016 amb ràpids avenços de les tropes kurdes que van aconseguir arribar a la ciutat de Mossul juntament amb les tropes iraquianes en només 10 dies des de les seves posicions inicials. Durant el mes d'octubre, les tropes iraquianes i kurdes van avançar ràpidament sobre diferents barris de la ciutat. Cap al 12 de novembre gran part de la ciutat havia estat reeixidament capturada per les tropes aliades i a partir de llavors, la batalla es va estancar amb avenços poc importants. Després de 8 mesos de combats, la ciutat de Mossul va ser completament reconquerida per les Forces Armades Iraquianes el 9 de juliol de 2017.
El 6 de novembre de 2016, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) van llençar l'Ofensiva de Raqqa. El 6 de juny de 2017 les FDS van entrar a la ciutat i la capturen totalment el 17 d'octubre de 2017, havent capturat més de 236 pobles, aldees i muntanyes estratègiques, dues centrals d'energia, la base aèria de Tabqa, la ciutat de Tabqa, la presa de Tabqa i la presa de Baath.
El 23 de març de 2019, Estat Islàmic va ser derrotat territorialment a Síria després de perdre la batalla de Baghuz Fawqani, després de la qual cosa el grup es va veure obligat a la insurgència. 5.600 militants foren seguits pel Centre Soufan Center i la Global Strategy Network: la majoria tornaven a Turquia (900); a Europa tornaren 1.200; 800 a Tunísia i 200 al Marroc; i 7 als Estats Units d'Amèrica.
Mort d'Al-Baghdadi El 9 de novembre de 2014, l'aviació nord-americana va bombardejar la cúpula on mantenien una reunió membres de la cúpula del EI, entre els quals possiblement hi havia al-Baghdadi. D'altra banda, el Govern iraquià assegura que la seva aviació havia bombardejat el dia anterior aquesta regió, i que va ser aquest atac el que va aconseguir tocar a Al-Baghdadi. A part, «van destrossar» un comboi de deu vehicles armats als voltants de la ciutat de Mossul en el que EUA va considerar una “trobada” de líders de la milícia yihadista wahabita. Amb la ciutat d'Al Qaim, 290 km a l'oest, al costat de la frontera amb Síria com a següent objectiu aconseguit.
El 20 de gener de 2015, el Primer Ministre iraquià, Haider al Abadi, va expressar que Al Baghdadi hauria estat ferit de gravetat a la ciutat d'Al Qaim, com a resultat d'un bombardeig, afegint, que es va salvar «per casualitat i de miracle».
El 23 d'abril de 2015, l'EI aparentment va confirmar que al-Baghdadi havia mort a causa de les seves greus ferides, infligides per un bombardeig el 18 de març, segons l'agència de notícies iraquiana Waradana, citada per RIA Novosti. Segons l'agència, els terroristes immediatament van jurar lleialtat al seu nou cap, Abu Ala al-Afri, a la ciutat de Tal Afar.
Sembla que la mort real d'Al-Baghdadi fou el 27 d'octubre de 2019, quan el president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump anuncià que s'havia immolat amb un jupetí d'explosius durant una operació executada per les forces especials de l'exèrcit nord-americà a la localitat siriana de Barisha, a la Governació d'Idlib.
Política social Com a adherent a una branca radical de l'islam sunnita, Abu Bakr al-Baghdadi ha establert tots els seus decrets d'acord amb aquesta ideologia no reconeixent la validesa d'altres escoles islàmiques. En general la seva política no dista molt de la d'altres líders islamistes al voltant del món, solament distingint-se en l'ús més radical de la força i una major interacció amb els mitjans d'informació i comunicació pels seus seguidors.
Al principi el grup terrorista va estar finançat pels regnes de la península aràbiga en el seu enfrontament al règim de Bashar al-Rostiu a Síria. No obstant això, a mesura que els militants d'Abu Bakr al-Baghdadi conquistaven territoris a Síria i l'Iraq, van començar a tenir una major autonomia amb altes possibilitats d'autofinançament, gràcies als dividends obtinguts per mitjà del tràfic de combustible en controlar de forma directa zones geogràfiques riques en petroli, el tràfic d'antiguitats, així com els diners en efectiu obtingut dels bancs assaltats a les ciutats i pobles que cauen sota el seu control. A més dels seus recursos econòmics, Estat Islàmic posseeix un considerable arsenal bèl·lic arrabassat a les forces armades sirianes i iraquianes.
Al-Baghdadi va imposar immediatament la llei xaria com a línia general d'acció. En conseqüència amb això, una de les seves primeres decisions va ser ordenar que les dones anessin obligades a cobrir els seus rostres, fins i tot els maniquís en les tendes, per no temptar als homes amb idees pecaminoses.
Es va informar que una de les seves primeres decisions va ser ordenar la mutilació genital femenina per a totes les dones del califat.«Estado Islámico ordena practicar la ablación a las mujeres», article del 18 d'agost de 2014 a La Vanguardia.
Alguns bloguers van suggerir que aquesta informació podria ser falsa i un intent de desacreditar a Estat Islàmic. Jenan Moussa, un corresponsal de l'emissora Al AAan TV amb seu en Dubái, va publicar un tuit en el qual assegurava que els seus contactes a Mossul no havien sentit parlar d'un edicte que imposés aquesta pràctica.