Maximilian Emanuel Ainmiller, també Max Ainmiller o Max Emanuel Ainmüller, (14 de febrer de 1807, Múnic -8 de desembre de 1870, Múnic) fou un pintor i vitraller bavarès. Practicava igualment l'escultura i la rellotgeria, com passa-temps.
Ainmiller estudia arquitectura i la ornamentació a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic sota la direcció de Friedrich von Gärtner. N'esdevindrà més tard membre d'honor i director. Comença la seva carrera a la fabrica de porcellana de Nymphenburg, en tant que decorador, a continuació descobreix la pintura sobre vidriera cap a la qual es gira i arriba a així una fama internacional, gràcies a la perfecció del seu treball, del seu art i de les noves tècniques que posa en obra. És l'autor de vidrieres a Alemanya, però també a Anglaterra, a Madrid, a Roma i a Sant Petersburg (a la col·legiata de Sant Isaac).
Un carrer fou batejat amb el seu nom a Múnic des de 1888. És enterrat al cementiri del Sud de la seva ciutat natal.
Obres Entre les seves obres, es pot distingir: Les vidrieres de la catedral de Ratisbona (1826-1833) Les vidrieres de l'església Nostra-Senyora-del-Bon-Auxili de Múnic Les vidrieres de la catedral d'Espira La sèrie de les cinc vidrieres de Baviera de la catedral de Colònia (1844-1848) Quaranta vidrieres de la catedral de Glasgow, considerades com la seva obra mestre Algunes vidrieres de la Catedral de Saint Paul de Londres Sis vidrieres de la Peterhouse (Cambridge) Dues vidrieres representant sant Pere i sant Pau a la Basílica de Sant Pere del Vaticà En tant que pintor de cavallet, s'observa: Una Vista de la capella reial de Windsor (oli) Una Vista de l'interior de l'abadia de Westminster (oli)
Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic Categoria:Vitrallers Categoria:Morts a Múnic Categoria:Pintors muniquesos Categoria:Pintors alemanys del segle XIX Categoria:Pintors morts al segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX