Abel Alarcón va ser un intel·lectual i polític bolivià, la vida del qual va transcórrer al seu país i a l'estranger, producte de la inestabilitat institucional.
Graduat en Dret per la Universitat de la Paz el 1903, va impartir classes de castellà i literatura en aquesta llengua en universitats i instituts de Bolívia, Xile (1920 a 1922, amb motiu de la revolució) i Estats Units.
Va ser Senador, va dirigir la Biblioteca i l'Arxiu nacionals. Va ser secretari de l'Acadèmia Boliviana de la Llengua (secció castellà) i secretari general de la Universitat de la Pau, a més d'oficial major d'instrucció pública.
Va publicar obres de tota classe: novel·la, poesia, assaig, articles en la premsa, traduccions, etc.
Obra Pupilas y cabelleras (1904). De mi tierra y de mi alma (1906). El imperio del Sol: canto a la confraternidad de Hispanoamérica y homenaje al pueblo de La Paz en el centenario de la independencia (1910). En la corte de Yahuar Huácac (1915). California la bella (1926). Relicario (1936). Era una vez (1935). Cuentos del viejo Alto Perú (1936). A los genios del Siglo de Oro (1948).
Categoria:Escriptors bolivians en castellà Categoria:Polítics bolivians Categoria:Escriptors de La Paz Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Escriptors bolivians del segle XX Categoria:Escriptors bolivians del segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX