Steina i Woody Vasulka són dos artistes europeus emigrats als EUA l'any 1964. Pioners en el camp del videoart han contribuït, des de l'any 1969 i durant més de 3 dècades, a l'evolució del llenguatge del vídeo, establint un diàleg permanent entre l'artista i la tecnologia.
Steina Vasulka (nascuda amb el nom de Steinunn Briem Bjarnadottir a Reykjavík, Islàndia, l'any 1940) va estudiar violí i teoria de la música i el 1959 va rebre una beca del ministeri de Cultura de Txecoslovàquia per assistir al Conservatori Estatal de Música de Praga.
Woody Vasulka (nascut amb el nom de Bohuslav Peter Vasulka a Brno, l'antiga Txecoslovàquia, l'any 1937) va estudiar tecnologia i mecànica hidràulica a l'School of Engineering de Brno, i cinema a l'Academy of Performing Arts de Praga.
Bohuslav Peter Vasulka i Steinunn Briem Bjarnadottir es van conèixer a Praga el 1962. L'any 1964 es van casar. El mateix any es van traslladar a Nova York (EUA) on van viure fins a l'any 1974. Als inicis de la seva estada a Nova York Steina Vasulka va treballar durant un temps com a músic freelance, i Woody Vasulka com a editor de vídeo multi pantalla i dissenyador. Cap a finals dels 60 i seduït pels nous mitjans electrònics Woody Vasulka va començar a experimentar amb vídeo, llum estroboscòpica i so electrònic.
Des de l'any 1970 el matrimoni Vasulka van treballar junts en el camp més experimental, manipulant i deconstruint el senyal de vídeo a través de dispositius electrònics, inventats per ells mateixos, amb l'objectiu de transformar el so, la imatge i la relació d'espaitemps.
L'any 1971 van fundar, a Nova York, juntament amb Andreas Mannik, The Kitchen: un centre d'exhibició pioner en la creació i difusió de les noves tendències artístiques del moment: vídeo, música, dansa, performances, cinema o literatura.
Al llarg de les quatre darreres dècades han estat distingits amb nombrosos premis. El darrer, un premi honorífic per la seva excepcional contribució a les arts electròniques, atorgat pel The National Association of Media and Culture (NAMAC), San Francisco.
Biografia Woody Vasulka (1937-1964) Bohuslav Peter Vasulka (Woody) naix el 20 de gener de 1937 a Brno (Txecoslovàquia). El seu pare, Peter, és treballador del metall i la seva mare, Florentina, que és mestressa de casa pinta, escriu i realitza escultures de fusta.
En la seva infantesa, cap al final de la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, en Woody Vasulka pren el primer contacte amb la tecnologia, concretament amb restes de diversos aparells utilitzats durant la guerra i que troba en una deixalleria. Aquelles troballes i l'experiència de la guerra li van provocar els mateixos sentiments que després va experimentar gravant en vídeo.
Entre els anys 1953 i 1956 estudia mecànica hidràulica i metal·lúrgica a l'Industrial Engineering School of Brno, Txecoslovàquia, on es gradua en el batxillerat d'enginyeria, el juny de 1956.
Del 1956 al 1957 fa el servei militar. L'any 1960 es trasllada a Praga amb una beca del govern i es matricula a l'Academy of Performing Arts, Faculty of Film and Television, allí comença a dirigir curts, escriu i aprèn anglès. Obté el diploma en producció i direcció de documentals.
L'any 1962 és distingit amb el premi Young Filmmaker durant el Festival Nacional de Documentals de Carlsbad (Txecoslovàquia).
L'any 1962 coneix Steinunn Briem Bjarnadottir (Steina), a Praga. A l'hivern de 1964 produeixen dos documentals de caràcter polític sobre la caiguda de Ahmed Ben Bella, a Algèria.
Steina Vasulka (1940-1964) Steinunn Briem Bjarnadottir (Steina) naix el 30 de gener de 1940 a Reykjavík (Islàndia). El seu pare, Bjarni Gudmundsson, és un oficial del departament d'afers estrangers i la seva mare, Gunnlaug Briem, és directora de banc. S'interessa ben aviat per les arts escèniques i plàstiques i a l'edat de 8 anys ja freqüenta els concerts, els teatres, l'òpera i exposicions d'art. Entre els anys 1953 i 1957 estudia violí i teoria de la música. L'any 1957 estudia danès a un internat de Dinamarca, el 1958 estudia alemany a Alemanya i l'any 1958 rep una beca del departament de Cultura de Txecoslovàquia per estudiar al Conservatori de Música de Praga. L'any 1962 coneix en Woody Vasulka, a Praga.
Nova York. La descoberta, l'experimentació (1965-1969) El 8 de gener de 1964 es casen a Praga i durant l'estiu enregistren dos documentals a Islàndia, abans de marxar als Estats Units. El 1965 es traslladen a Nova York. Durant els tres primers anys a Amèrica Steina Vasulka exerceix de músic per a subsistir econòmicament, mentre Woody Vasulka treballa com a editor de cinema i també organitza presentacions industrials amb multi pantalles.
Aprofitant l'experiència adquirida en la projecció en multi pantalles i desenganyat per la narrativitat del cinema explora nous mètodes i realitza dos films que són projectats en tres pantalles amb la intenció de perllongar l'horitzontalitat del frame. El mateix any realitza diverses pel·lícules en 360 graus adaptant una càmera Pathe de 16mm.
Durant l'estiu d'aquell any 1967 Steina Vasulka viatja a París per estudiar violí mentre el seu marit comparteix un loft, durant tres mesos, amb l'artista suís Alfons Schilling, a Nova York. Ambdós comencen a experimentar amb el seguiment d'un individu, per control remot, projectant la imatge obtinguda per l'aparell de vídeo a la paret, al mateix temps que succeïa l'acció. L'experiment té èxit i, a partir d'aquell moment, comencen a treballar el concepte de la «construcció i reconstrucció de l'espai en el temps».
L'any 1969, Woody Vasulka, treballant als estudis Harvey Lloyd's proposa substituir la tecnologia del cinema per la de la televisió, amb l'objectiu de no estar limitat a una única pantalla de projecció. És llavors quan decideix focalitzar els seus esforços cap al vídeo, en part degut a la instantaneïtat i flexibilitat del mitjà; i està interessant en el concepte metafísic: «la imatge és un sistema d'energia».
A finals dels 60, segons Steina Vasulka, en una entrevista al llibre Vasulka. Steina. Machine vision. Woody. Descriptions ambdós investiguen com interferir, controlar i canviar la imatge, i s'adonen que no fa falta la càmera, que el voltatge i les freqüències poden crear les imatges. En quell moment, els Vasulka van entendre que eren les ones electromagnètiques que produïen els senyals sonors i de vídeo. «Una de les primeres coses que vam fer -diu Steina Vasulka- va ser generar imatges a través del so i viceversa».
El mateix any comencen a treballar amb el Portapak de Sony i realitzen vídeos de caràcter documental, de concerts de Jethro Tull o Jimmy Hendrix. Molt interessats en la vida cultural i artística de Nova York, en el mateix període, veuen el treball de l'artista coreà Nam June Paik, considerat el pare del videoart i pioner i un dels principals membres del moviment Fluxus, a l'exposició Tv as a Creative Medium, presentada a la Galeria Howard Wise de Nova York.
The Kitchen (1970-1973) miniatura|Steina i Woody Vasulka a la celebració del 35 aniversari de Founding of Media Study (Universitat de Buffalo) Els Vasulka, amb l'objectiu de donar sortida a la demanda dels artistes, en referència a la creació d'un centre de producció i divulgació de l'art més experimental i alternatiu de les dècades dels 60 i 70, obren amb Andrea Manick The Electronic Kitchen, el mes de juny de 1971. The Kitchen era un espai que acollia performers, músics, artistes plàstics, ballarins, videoartistes i escriptors i que, en primera instància, volia ser útil més als artistes que no al públic. The Kitchen va ser un espai de producció artística on l'artista no tenia cap imposició i on s'impulsava la lliure creació i, sobretot l'experimentació. Era un centre pioner i amic del món més underground. Entre altres activitats va impulsar, l'any 1972, dos dels primers festivals de vídeo, al món: The Kitchen Video Festival i the Women's Video Festival.
El primer The Kitchen s'inaugurà a Mercer Street on hi havia hagut la cuina adossada a les sales de ball del Brodway Central Hotel, que havia estat transformat en el Mercer Arts Center. Els Vasulka van liderar el projecte The Kitchen fins al 1973. Va ser en aquesta etapa quan van començar a explorar el treball amb sintetitzadors, moduladors i seqüenciadors.
Un dels grans col·laboradors del matrimoni Vasulka va ser el videoartista americà Dimitri Devyatkin. L'any 1971, a través de Nam June Paik, Devyatkin va tenir notícia de l'obertura de The Kitchen. Al cap de molt poc temps hi va anar per conèixer de primera mà el projecte i als Vasulka. Allí, en Devyatkin hi va presentar un vídeo fet a Califòrnia que va tenir una gran acollida entre la comunitat d'artistes presents i, també, per part dels Vasulka, i des d'aquell moment, es va forjar una gran relació entre els tres. Tan és així, que Devyatin considerava els Vasulka com els seus pares, pel que fa al vídeo.
Una de les primeres obres que Devyatkin va concebre per The Kitchen va ser House of the Horizontal Synch, on el músic Rhys Chatham tocava el piano, Woody Vasulka el videosintetizador i Devyatkin el violí elèctric, amb el qual van començar a interferir la imatge projectada al televisor. Quan en Devyatkin tocava la coneguda cançó House of the Rising Sun (La casa del son naixent) de The Animals i canviava el to del violí les línies horitzontals de la pantalla es modificaven. Segons Dimitri Devyatkin The Kitchen va esdevenir de seguida un lloc de referència obligada pels artistes, a Nova York: habitualment s'hi projectaven cintes de vídeo i el videoart pur coexistia amb assumptes socials, vídeos d'activistes homosexuals o immigrants xinesos. A The Kitchen l'art, la política i la tecnologia, sovint, convergien.
Els Vasulka deixen la direcció de The Kitchen quan l'any 1973 es traslladen a Buffalo.
Durant l'època a The Kitchen el matrimoni Vasulka estava immers absolutament en l'experimentació, la descoberta i la recerca de la relació entre la tecnologia i la creació artística. En aquests anys, l'Steina Vasulka inicia la coneguda sèrie anomenada Violin Power (1970-1978) on utilitza el violí per alterar la imatge videogràfica mitjançant l'Scan Processor de Rutt i Etra. Connectava el violí a l'aparell i aconseguia generar distorsions a la imatge del televisor.
Una altra peça destacada, pel seu treball experimental, és Noisefields (1974), creada per la parella Vasulka. En aquest treball, el Dual Colorizer d'Eric Siegal en combinació amb el Video Sequencer de George Brown generava variacions cromàtiques partint d'un vídeo en blanc i negre, al mateix temps que produïa un efecte de flickering o pampallugueig, amb un resultat abstracte i absolutament hipnòtic.
Un altre dels instruments utilitzats pels Vasulka era el Multikeyer, un manipulador ideat per George Brown que aconseguia superposar fins a sis imatges, a diferència dels manipuladors de l'època, que només en podien superposar dues.
L'any 1972 ambdós reben una beca del National Endowment for the Arts (NEA), de la NCET Business Technology Events i de KQED Television Stations de Califòrnia per començar a desenvolupar projectes d'art electrònic en cooperació amb George Brown i Eric Siegel, amb el suport del New York State Council on the Arts.
De Buffalo a Santa Fe (1973-1980) L'any 1973 es traslladen a Buffalo (Nova York) i són convidats a desenvolupar el laboratori del Centre Media Study at the Satate University of Nova York (Buffalo, N.Y., United States). Els Vasulka acaben sent professors associats a aquesta universitat, on ensenyen fins al 1979. Per bé que continuen treballant junts, en aquell moment, els seus punts de vista comencen a diferir.