María Mendoza de Vives (Ardales,Dictionary of the Literature of the Iberian Peninsula. Volum 2. Germán Bleiberg, Maureen Ihrie, Janet Pérez. Greenwood Publishing Group. 1993. (anglés). Cristina Enríquez pàgina 1070 Capítol: Mendoza de Vives, María.Apuntes para un diccionario de escritoras españolas del siglo XIX. Ossorio y Bernard, Manuel. La España Moderna. Número 14. Pàgines 201-212. Febrer de 1890. Madrid. Ellas.Número 30. Mujeres de ayer: María Mendoza de Vives. Pàg. 3.Clara Frías. 18 de desembre de 1932. ISSN 2254-4593 1819 o 19 de desembre de 1821 - Barcelona, 21 de febrer de 1894) va ser una escriptora andalusa que va residir la major part de la seva vida a Catalunya.
Biografia La novel·lista i poeta va néixer en el si d'una família acomodada. De jove, la seva mare era qui no la deixava escriure, encara que va començar a publicar els seus poemes amb tan sols vint anys. Casada amb un funcionari judicial, es va traslladar a Barcelona en 1841.
D'aquesta injustament oblidada malaguenya tal com la va definir Juan Valera, amb prou feines tenim més dades, excepte un comentari de Nicolás Díez Benjumea qui justificava els silencis literaris de María Mendoza a causa de la defunció de l'espòs i algun dels seus fills, destacant com a nota rellevant de la seva persona el ser «tan excel·lent i completa senyora com a amant esposa i afectuosa mare».
Va començar escrivint en El Guadalhorce i La Alhambra entre 1839 i 1840, on compartia les tasques amb Dolores Gómez de Cádiz. Quan es va traslladar a Barcelona, en 1841, va continuar col·laborant en la premsa catalana, en concret a El Siglo Literario (1874) La Moda Elegante (1878) i Los Niños (1883-1886). També va participar en el Semanario familiar pintoresco , publicat a Barcelona entre 1879 i 1881, amb relats breus com la llegenda La buena hija.
Va conrear el gènere poètic de costums i el conte moral, inserint-se en el moviment literari femení iniciat a Barcelona en 1860 al costat de figures com Pilar Pascual de San Juan i Maria Josepa Massanés i Dalmau. Com era norma habitual, va participar en vetllades literàries, obtenint en 1876 un premi a Girona per Recuerdos de Andalucía i un altre als Jocs Florals de Madrid el 1878 pel seu poema Una Página de Gloria, basat en la conquesta de Mallorca, i va ser sòcia de mèrit de diverses associacions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Filharmònica.
Obres El alma de una madre Quien mal anda, mal acaba (1862) Hijo por hijo (1862) Las barras de plata (1866 en París i 1887 en Espanya) Preferencias de un padre (1887) La Pubila Ferreró (1887) Las llaves perdidas (1887) La loca de las tres cruces (1887) Un velatorio Brígida (Diario de Barcelona, 1851) Las serpientes del rey (1881) en el Mundo Ilustrado de Barcelona El conde de Teba (Diario de Barcelona) El cuento del peregrino La montaña de fuego Flores de otoño (1879)
Referències
Bibliografia
JIMÉNEZ MORALES, María Isabel (1996). «Mendoza de Vives, María», en Escritoras malagueñas del siglo XIX, Málaga, Universidad de Málaga, p. 182-190. . JIMÉNEZ MORALES, María Isabel (1999). «María Mendoza de Vives: del Romanticismo al dualismo moral», Salina. Revista de Lletres, Tarragona, nº 13 (1999), p. 63-70.
Categoria:Escriptors andalusos en castellà Categoria:Escriptors de la província de Màlaga Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX