La tercera campanya d'Achinard al territori de l'Alt Senegal es va fer el 1890-1891 en tres etapes:
1) Conquesta de Kaarta i expulsió d'Ahmadu Tall.
2) Revolta i guerra del Baninko
3) Lluita contra Samori Turé a la Vall del Milo.
Conquesta de Kaarta Preparatius El comandant del territori, tinent coronel Archinard, va tornar a Kayes el 18 d'octubre de 1890, decidit a acabar amb Ahmadu Tall aviat per poder iniciar la lluita contra Samori Turé. La gent d'Ahmadu en acabar la temporada de pluges va reprendre els pillatges; un grup de tuculors va travessar el riu Senegal prop de Badumbé i va atacar un comboi de bambares que anaven a Kita. Mentre però diversos caps natius de Kaarta enviaven delegacions a Kayes a reclamar l'amistat amb França i Samori Turé pel seu costat havia de fer front a una revolta a les seves províncies del sud i sud-oest.
Archinard va planejar la campanya marxant directament a Nioro; el tinent Marchand aniria a Nyamina des d'on, a través del Bélédougou, amenaçaria Nioro per l'est (reclutant al mateix temps bambares a Bélédougou); si Ahmadu Tall escapava per l'est i burlava a Marchand, es trobaria amb N'Tow, el general dels bambares de Ségou, que s'establiria a Soala per tallar-li el pas (Bodyan de Ségou estava ocupat a Kinian en ajut del rei Tieba de Sikasso); i si Ahmadu escapava al sud cap a territori de Samori, la guàrdia d'artilleria l'aturaria a Kita. Per evitar la intervenció de Samori dos companyies de tiradors van quedar en guarnició a la riba del Níger a Kangaba i Kouroussa mentre el capità Besançon i el tinent Perrin recorrerien el Baleya i l'Oulada.
La columna preparada estava formada així:
L'estat major amb el tinent coronel Humbert; capità Ruault, comandant de l'artilleria; capità Klobb, cap d'estat major; els capitans Briquelot, Bonnier i Mahmadou-Racine; els tinents Charbonnier i Valentin; i Ponty, secretari particular d'Archinard.
La cavalleria (mig esquadró de spahis amb 38 homes) amb els tinents Laperrine i Compagnon; 19 spahis auxiliars sota el capità Goujet.
Artilleria sota el capità Faniard, el tinent Renauld, el capità Baudot i el capità Guittard.
Infanteria sota el capità Lejeune (que morira de febres a Nioro), el tinent Tavernier i el tinent Baudot (124 homes);
Els tiradors senegalesos amb el capità Launay, el tinent Lucciardi, el sotstinent Orsat (135 homes); el capità Ilugueny i el tinent Biétrix (127 homes); el capità Sarrazin i el sotstinents Martelly i Munier (133 homes)
Dos companyies de tiradors auxiliars (120 homes) sota el tinent Morin i els sotstinents Morin i Sansarric.
El comboi comptava amb 300 vehicles amb sis oficials, 700 conductors o servidors i 600 animals.
En total un miler de combatents (155 europeus, 476 regulars i 422 sudanesos). A més hi havia 1.300 auxiliars de Bondu (sota Ousman-Gassi), Khasso (sota Yamadou), Logo, Kaméra i Guémou (aquests darrers manats pel cap Dama).
Camí cap a Kaarta La formació de la columna es va demorar pels estralls causats per les inundacions; la via fèrria estava interrompuda i es va haver de reparar, ja que una part dels equipament estaven a Bafoulabé. Per controlar mentre les incursions dels tuculors, Archinard va enviar a Koniakary al comandant Ruault amb dos companyies i els spahis del tinent Laperrine, amb orde de patrullar a l'entorn de la fortalesa per protegir els combois i crear un dipòsit d'aprovisionament. El 10 de desembre una banda de tuculors va atacar Oualia (10 km a l'est de Koniakary) i va cremar la població agafant presoners als habitants. Ruault va enviar a Laperrine que va forçar als atacants a fugir, els va atrapar i els va derrotar arrabassant-los el botí.
El 11 de desembre Archinard va abandonar Kayes i va arribar a Koniakary el dia 14 on durant tres dies va organitzar la seva columna; després va entrar al Diombokho, agafant una disposició en quadrat que es conservarà fins a Nioro. Al sortir de Mangassi, en lloc d'anar directament a Nioro, es va desviar a l'oest cap a Kolombiné (Kolombina) per enganyar a l'enemic que l'esperava més a l'est. El 20 de desembre els spahis del capità Goujet van enfrontar als tuculors a Diagaga, i els van posar en fuita. L'endemà Archinard va arribar a Gouri, capital del Diafounou, on va rebre els representants de les comarques de la província que es van declarar favorables a França. Més enllà de Gorui hi havia dues rutes cap a Nioro: la del nord pel Kéniarémé i la del sud pel Guidioumé; aquesta darrer era estreta i rocosa amb diversos rius (marigots) difícils de passar; la primera ruta estava controlada per Yélimané (al nord) i per Niogoméra (al sud). Archinard va escollir la primera però va fer córrer el rumor que agafava la segona; el 22 va arribar a Dionkalamé, on va saber que les forces tuculors estaven reunides a Niogoméra. Abans de seguir calia ocupar Yélimané, que obria la ruta del nord a Nioro. El mateix dia, mentre els spahis de Goujel arribaven al gué de Niogoméra a la vista dels tuculors, la columna va creuar el Farakolë al gué de Yélimané i es van instal·lar a les altures a la part est de la població
Batalles de Niogoméra i de Korriga El matí del 28 de desembre, Archinard va avançar sobre Niogoméra amb tres companyies; els sudanesos (tinent Baudot) es van desplegar a la dreta a la plana, els auxiliars del tinent Sansarric a l'esquerra, l'artilleria i mig esquadró de spahis als flancs amb Laperrine a l'esquerra i Compagnon a la dreta; els sudanesos foren atacats sobtadament i van recular però la vuitena companyia va acudir en el seu ajut i va rebutjar als atacants; el tinent Baudot es va constituir en reserva; Sansarric, atacat tanmateix, va resistir i va obligar els tuculors a replegar-se. Els spahis de Compagnon van incendiar llavors Niogoméra després del qual les tropes van retornar a Yélimané havent sofert poques pèrdues.
Els dies següents la marxa va seguir per Bandiougoula, Kermisi i Kiramé; al marxar els contingents auxiliars van incendiar Yélimané, poblat exclusivament tuculor. Els caps del Guidioumé es van sotmetre i van alertar que l'exèrcit d'Ahmadu estava format per tres grups diferents: el principal era el que havia enfrontat als francesos a Niogoméra, amb 4.OOO infants i 1.500 cavallers, repartits en tres cossos; un segon operava manat per Madani, el fill d'Ahmadu, i estava a Tourougoumbé enfront del tinent Marchand i els bambares; el tercer era a Nioro amb Ahmadu Tall.
El 29 de desembre, la columna es va enfrontar a un grup de tuculors enviat per Ahmadu per barrar el pas dels invasors entre Kiramé i Korriga, però foren dispersats pel capità Goujet. Segons un desertor els tres grups de tuculors havien estat cridats i reunits en nombre d'uns 10.000 a uns quilòmetres més enllà de Korriga. Archinard va arribar fins a uns 200 metres d'aquestes foces i va ordenar formació de combat amb dos bateries i cinc companyies en primera línia (Morin i Sansarric); a l'esquerra una bateria, una companyia i un escamot de sudanesos; a cavall una altra companyia; i en reserva una companyia a la dreta i la infanteria de marina a l'esquerra; en segona línia dues columnes amb el comboi a la dreta protegit pels spahis i a l'esquerra pel escamot Laperrine; i en tercera línia dos seccions a dreta amb una part d'una companyia de spahis; i a l'esquerra (de cara a l'est) els contingents indígenes.
El primer en atacar fou el contingent de cavallers manats per Aly-Boury (Al-Buuri Sènabu Njay), rei del Djolof fins a 1890el 1890 el rei Aly-Boury, revoltat en aliança amb Ahmadu, fou deposat pels francesos i es va refugiar a Nioro que va atacar l'esquena dels contingents indígenes que van lluitar molt malament; els bondoukes (de Bondu) van avergonyir al seu cap Ousman Gassi però no va fer res per evitar el seu ridícul. La intervenció de Goujet els va salvar d'un desastre total; Goujet va rebutjar als atacants. En primera línia els atacs tuculors foren rebutjats i a migdia tres companyies van iniciar l'assalt i van ocupar la cresta; l'exèrcit d'Ahmadou va fugir cap a Nioro. Les pèrdues franceses foren poc importants, únicament el tinent Valentin entre els oficials va resultar ferit.
Conquesta de Nioro Archinard va ordenar la persecució dels fugitius; degut a les dificultats del terreny, va deixar el comboi a càrrec del comandant Ruault amb mig esquadró de spahis i tres companyies. A,b la resta va organitzar una columna lleugera que a la nit va arribar a Katia i va sorprendre als habitants de la vila que es van salvar abandonant les seves collites. El 31 de desembre Ruault es va reunir amb Archinard a Katia.
Ahmadu, segons la seva costum, esperava esdeveniments a Fossé, a 20 km de Korriga, i, amb les primeres notícies, va marxar a Nioro. Archinard va ordenar alleugerir les mules i vehicles de càrrega per la natura arenosa del terreny que feia molt fatigós el camí confiant la custodia dels excedents als khassonkes estacionats a Katia, que es preveien no necessaris, ja que el camí cap a Nioro estava cobert de llogarets ben aprovisionats
L'1 de gener de 1891, els francesos que avançaven van saber que Nioro havia estat evacuada; al migdia van entrar a la ciutat que van ocupar; la infanteria de marina es va instal·lar al diomfoutou, els tiradors es van col·locar per tot el perímetre de la place, i els spahis van vigilar als auxiliars indígenes i els van impedir el pillatge.
Nioro no tenia muralles; el diomfoutou era l'únic punt fort amb els seus murs en pedra d'una altura de 6 a 7 metres, amb espais de 2 a 3 metres a la base, i cinc torres semicilíndriques de dos pisos llum, bastides als angles i al mig de les cares est i oest. En el reducte es va trobar una mica de diners, joies, pólvora i cereals
Operacions al Bakhounou Per la seva part el tinent Marchand havia sortit de Kayes el 21 d'octubre amb un escamot de spahis (tinent Hardiviller), va reclutar a Kita, Koundou i Bamako grups indígenes amb els quals va formar una companyia de tiradors auxiliars (sotstinent Charbonnié). Va baixar llavors per la riba esquerra del Níger fins a Nyamina i, a través de Banamba, va arribar a Koumi on se li va unir el doctor Neyret com adjunt al seu destacament. Alertat que Ahmadu buscava retirar-se a Macina per Goumbou i Sokolo, va avançar al nord-est cap a Damfa i Goumbou, cobert per la seva esquerra pels contingents bambares del Bélédougou que eren a Balé, capital del Bakhounou. D'allí va continuar per Danghéli cap a Bassaka i, des del 21 de desembre, controlava totes les sortides de les rutes procedents de Kaarta.
Quant al cap N'Tow, va avançar fins a Dioumantigué; la gent d'aquesta població important se sentia prou forta per aturar a Ahmadu si es presentava i en aquestes condicions N'Tow va retornar a Ségou.
Del 21 de desembre a l'1 de gener el tinent Marchand va fer reconeixements a la regió per fer la topografia i establir els diversos punts d'aigua. L'1 de gener de 1891, quan Archinard va entrar a Nioro, Marchand ja tenia tancades totes les rutes de l'est sobre una línia de 100 km, del bucle nord del Baoulé fins als territoris maures, guardats per 1500 infants i 800 cavalls. La companyia de tiradors estava establerta a un lloc central, Bagoina, per acudir ràpidament on fos necessari.
Persecució d'Ahmadu La nit abans de l'entrada francesa a Nioro, Ahmadu va fugir amb les seves dones; es va dirigir al nord per arribar a Macina a través del desert però en arribar a l'estany de Gorogadio, fou advertit que s'acostava el tinent Marchand. Per por de ser capturat va donar la volta i va acampar a uns 30 km al sud de Nioro, prop de Kolominé (o Kolomina), on, reconfortat per Aly-Boury, que assegurava que els colonialistes estaven molt afeblits, va decidir perllongar la lluita per recuperar la seva capital i se'n va anar a Youri on va cridar als seus partidaris per reconstruir l'exèrcit.