Ate (en 'ofuscació', 'follia', 'engany'), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus. La filla gran, diu la Ilíada, sense que es mencioni qui va ser la mare. Era la personificació de l'error. Els seus peus delicats es posaven lleugerament sobre el cap dels mortals sense que se n'adonessin.Homer. Ilíada, XIX, 85-138
Zeus va fer un jurament, pel qual es va comprometre a donar la superioritat sobre els altres «al primer descendent de Perseu que nasqués». Hera va fer avançar el part de Nicipe, que portava set mesos d'embaràs, i va endarrerir el naixement d'Hèracles, fill d'Alcmena. D'aquesta manera va sotmetre Hèracles a Euristeu, i així Euristeu li va poder ordenar que acomplís els dotze treballs. Ate va ser la que va ofuscar Zeus i el va obligar a fer aquell jurament. El déu va venjar-se'n, la va agafar pels cabells llençant-la des de dalt de l'Olimp. Ate va caure damunt de Frígia, en un turó que es va dir des d'aquell moment «Turó de l'Error». Allà Ilos va construir la ciutadella d'Ílion (Troia).
Quan Zeus va precipitar Ate des del cel, li va prohibir per sempre més que tornés a l'Olimp. Per això l'Error és el company de la humanitat.
A les Dionisíaques de Nonnos, Hera incita a Ate que persuadeixi Àmpel, un jove a qui Dionís estimava apassionadament, perquè impressionés el déu cavalcant un brau. Àmpel va caure de dalt del toro i es va trencar el coll. Dionís, el va transformar en cep.Nonnos. Dionisíaques. XI, 113.
Segons Hesíode, Ate és filla d'Eris en solitari.Hesíode. Teogonia, 231
Referències
Categoria:Deïtats en la Ilíada