Els repositoris digitals de confiança (anglès: Trustworthy Digital Repositories) tenen la missió de oferir informació confiable a llarg termini, administrar accés a recursos digitals per a la comunitat designada, ara i en el futur. Poden adoptar diferents formes: algunes institucions poden optar per construir repositoris locals, o gestionar els aspectes intel·lectuals i lògic d'un repositori i contractar a un tercer per al seu emmagatzematge i manteniment. Independentment de la infraestructura en general, això no obstant, per a satisfer les expectatives tots els repositoris digitals de confiança han de: Acceptar la responsabilitat per al manteniment a llarg termini els recursos digitals en nom dels seus dipositants i per a benefici dels usuaris actuals i futurs. Tenir un sistema d'organització que dona suport no sols a la viabilitat a llarg termini del repositori, sinó també a la informació digital que té a càrrec seu. Demostrar la responsabilitat fiscal i la sostenibilitat. El seu disseny de sistema(s) ha d'estar en conformitat amb les convencions i normes comunament acceptades per a garantir la gestió, l'accés i la seguretat dels materials dipositats dins d'ell. Establir metodologies per al sistema d'avaluació que responguin a les expectatives de la comunitat de confiança. Han de dur a terme les seves responsabilitats a llarg termini als dipositants i usuaris obertament i de forma explícita. Comptar amb polítiques, pràctiques i acompliment que puguin ser auditats i mesurats. Satisfer les responsabilitats d'organització, alto nivell d'organització i responsabilitat operacional. Henry Gladney recentment va afirmar que la integritat de les dades i la fiabilitat de la informació en documents digitals són bastant fàcils de resoldre: "La prova d'autenticitat de documents digitals i procedència pot aconseguir-se mitjançant codis d'autenticació de missatges signats per institucions de confiança." Mecanismes tals com les sumes de comprovació d'errors (o similars) i tècniques de detecció de sistemes de xifrat de clau. Aquesta afirmació dona suport a la importància dels reposotoris de confiança.
Història En 1994, la Comissió de Preservació i Accés (CPA)/RLG Task Force van començar a treballar junts per a descriure i explorar la naturalesa d'un repositori confiable per als materials digitals. El 1996 va crear l'informe RLG/CPA 1996, en el qual destacava la importància de la preservació a llarg termini de la informació digital en una escala adequada per a les demandes futures de la recerca, això requeriria una profunda infraestructura capaç de recolzar un sistema distribuït d'arxius digitals. Un component crític de la infraestructura d'arxivat digital era l'existència d'un nombre suficient d'organitzacions de confiança capaç d'emmagatzemar, migració i facilitar l'accés a les col·leccionsdigitals. Per això era necessari un procés de certificació per a arxius digitals requerida per a crear un clima general de confiança sobre les perspectives de la preservació de la informació. El març de 2000 RLG i OCLC va iniciar una col·laboració per a establir atributs d'un repositori digital per a organitzacions de recerca, la construcció i la incorporació de la norma internacional l'ISO 16363, que posteriorment, va sorgir del Model de referència per a un Sistema d'Informació d'arxiu obert (DSAI). Es va crear un grup de treball per a arribar a un consens sobre les característiques i responsabilitats dels repositoris digitals de confiança per a grans col·leccions heterogènies, celebrat per les organitzacions culturals. L'agost de 2001 es va publicar un projecte d'informe que posteriorment va ser ampliat.
Com la Comissió de Preservació i Accés (CPA)/RLG Task Force sobre arxivat d'informació digital al seu informe de 1996, aquest grup de treball va reconèixer el desenvolupament a escala nacional i internacional, cada vegada més, de sistemes de repositoris digitals responsable de l'accés públic a llarg termini en esferes social, econòmica, cultural i patrimoni intel·lectual en format digital. També igual que Task Force, la RLG i OCLC entén que els creadors de continguts, els propietaris de la informació i usuaris actuals i potencials havien de poder confiar en repositoris digitals.
Finalment el 8 de juliol del 2010 aquests grups: Data Seal of Approval, The repository audit i Certification Working Group of the CCSDS i DIN Working Group “Trustworty Archives-Certification”, van signar un acord MoU per a donar suport al treball d'estàndards per a la creació d'un marc integrat per a l'auditoria i certificació de repositoris digitals. Aquest consisteix en tres nivells, en augment de la fiabilitat: Certificació bàsica: es concedeix als repositoris que obtenen la certificació DSA Certificació ampliada: s'atorga als repositoris de certificació bàsica, que a més, porten a terme una auditoria interna estructurada i són revisats externament a disposició del públic conforme a la norma ISO 16363 o DIN 31644 Certificació formal: es concedeix als repositoris, que a més de la Certificació Bàsica, obtenen l'auditoria eterna completa i la certificació basada en la norma ISO 16363 o equivalent DIN 31644
Característiques Compliment amb el model de referència per a un Sistema d'Informació d'arxiu obert (DSAI): Un repositori digital de confiança s'assegurarà que el sistema del repositori global compleix amb el model de referència OAIS. Un servei d'arxivat digital efectiu dependrà d'un enteniment compartit a través de la necessària varietat de parts interessades del que ha d'aconseguir i com ho fa. El model de referència proporciona un marc comú, incloent-hi la terminologia i els conceptes utilitzats per a descriure i comparar les estructures i operacions d'arxius digitals. A més, la DSAI proporciona tant un model funcional -les tasques específiques realitzades pel repositori com l'emmagatzematge o accés-i el corresponent model d'informació que inclou un model per a la creació de metadades per a donar suport al manteniment a llarg termini i l'accés. Les organitzacions i institucions que han de construir repositoris digitals haurien de comprometre's a entendre aquests models i assegurar-se de complir tots els aspectes conforme al sistema general. Responsabilitat administrativa: això fa referència al fet que han de proporcionar proves conforme el compromís fonamental pel que fa a l'aplicació de la gamma de les normes acordades i les millors pràctiques que afecten les seues operacions, especialment aquelles que influeixen directament sobre la seva viabilitat i sostenibilitat. La responsabilitat administrativa s'estén al compliment estàndards nacionals i/o internacionals per al medi ambient físic, procediments de còpia de seguretat i recuperació, i sistemes de seguretat. El repositori de confiança han de dur a terme les normes comunitàries en matèria de rendiment i recopilar i compartir dades de mesuraments de rutina amb els dipositants. Comprendrà la comunitat externa d'experts a validar i/o certificar els seus processos i procediments amb regularitat. Tots els aspectes de l'adquisició, manteniment, accés i retirada, es duran a terme per escrit. A més, la gestió de riscos en curs i la planificació de contingència exercirà una part rutinària de l'assemblea anual de l'organització i planificació estratègica d'activitats. Per acabar, es comprometran amb la transparència i la rendició de comptes en totes les seves accions. Viabilitat organitzativa. La seva missió comença en declarar i reflectir un compromís a llarg termini per al manteniment, la gestió i l'accés als béns culturals digitals en favor dels dipositants i usuaris. La seva condició jurídica i la situació serà adequada a la gamma de responsabilitats que estan realitzant. Les seves pràctiques empresarials seran transparents i directes. Els nivells de dotació de personal i àrees d'especialització seran l'adequat per al treball emprès; a més, la capacitació del personal i oportunitats de desenvolupament professional, incloent-hi l'assistència a conferències i la participació, es donarà prioritat a aplicar la importància d'habilitats del personal. El repositori es revistat constantment envers les seves polítiques i procediments perquè assegurin un creixement adequat, ja que poden sorgir nous processos més innovadors que millorin l'efectivitat de l'organització. La sostenibilitat financera. Ha de ser capaç de demostrar la seva sostenibilitat financera a llarg termini. En general, els repositoris de confiança s'adhereix a totes les bones pràctiques comercials i ha de tenir un pla de negocis sustentable en el lloc. El benestar organitzacional i financer ha de ser revisat almenys anualment. Els procediments normals de comptabilitat ha de ser utilitzat. Tant a curt com a llarg termini els cicles de planificació financera ha de demostrar un compromís continu amb un balanç de riscos, beneficis, inversions i despeses. Els pressupostos operatius i de reserves ha de ser adequat. Idoneïtat i procediments tecnològics. Un repositori digital de confiança ha de considerar totes les opcions i comunicar obertament sobre la idoneïtat de l'adopció de diferents estratègies. S'assegurarà que té tot el maquinari i el programari siguin adequats per a les funcions de gestió d'inventari, incloent-hi totes les formes d'adquisició, emmagatzematge i accés que ofereix. El repositori també tindrà polítiques i plans per a la substitució de tecnologia segons sigui necessari. Complirà amb totes les normes i millores pràctiques, assegurarà que el personal tingui l'experiència suficient per a entendre i aplicar-ho. També s'han de sotmetre a auditories externes regulars sobre els components del sistema i el seu rendiment. La seguretat del sistema. Tots els sistemes utilitzats en l'operació d'un repositori digital de confiança seran dissenyats per a garantir la seguretat dels actius digitals. Les polítiques i pràctiques compliran els requisits comunitaris, especialment els relatius als processos de copying, redundància de dades, sistemes d'autenticació, els firewalls i els sistemes de còpia de seguretat. Estipularan estratègies per afrontar desastres de manera proactiva resposta i recuperació, i el personal serà capacitat adequadament. Es prestarà especial atenció als processos que aborden la integritat de les dades per a evitar la pèrdua de dades, detectar canvis en les dades, i restaurar les dades perdudes o danyades. Qualssevol canvis detectats (inclosa la pèrdua o corrupció i restauració) seran documentats i el dipositant serà notificat dels canvis i les mesures preses. Responsabilitat processal. Un repositori digital de confiança és responsable d'una sèrie de tasques i funcions interrelacionades (vegeu la secció 4, responsabilitats); per tant, serà responsable de totes les polítiques i procediments pertinents. Les accions dutes a terme a l'organització seran documentades i disponibles a petició. Els mecanismes de supervisió mesuraran i asseguraran el funcionament continuat de tots els sistemes i procediments. Les estratègies de preservació realitzades (per exemple, la migració, l'emulació, etc.) es gravarà i justificarà en el context de les millors pràctiques en tota la comunitat. Els mecanismes de retroalimentació es duran a terme per a donar suport a la resolució de problemes i per a negociar les necessitats canviants entre el repositori, els proveïdors de serveis de tercers, i les comunitats designades.
Responsabilitats Organització i responsabilitats d'alt nivell Curatorial