Lilla de Santa Luzia és una illa del grup d'illes de Barlavento de l'arxipèlag de Cap Verd. Actualment deshabitada, l'illa va albergar una petita comunitat d'agricultors en el . miniatura|Vista aèria de Santa Luzia en 1999 Administrativament pertany al concelho de São Vicente, amb seu a la veïna illa homònima i situada a 5 milles d'ella. L'illa de Santa Luzia i els illots adjacents (Branco i Raso) constitueixen una reserva natural. miniatura|Santa Luzia vista des de Calhau Curiosament, diverses illes de Cap Verd tenen noms de sants (la major part corresponents al dia en què van ser descobertes), Santa Luzia és l'única que té nom de santa.

El paisatge està constituït per muntanyes escarpades al nord, i al sud estan les platges i dunes de sorra blanca.

Fauna La fauna marina de l'illa és bastant rica i diversificada. És un dels llocs de fresi de les tortugues, i són l'hàbitat de moltes espècies de peixos i mariscs.guía turística de Cabo Verde 2013

Història La muntanya submarina es va formar fa al voltant de 122 milions d'anys de l'antiga escorça oceànica durant el Cretaci.Muller, R., Sdrolias, M., & Roest, W.: Age, spreading rates and spreading symmetry of the world's ocean crust. In: Geochemistry Geophysics Geosystems. 9(Q04006), 2008, S. 1525-2027.

Durant l'Edat de Gel, Santa Luzia juntament amb São Vicente i Santo Antão eren una part de l'illa del Nord-Oest, que tenia uns 1.500 km². Del 5000 al 4000 aC l'illa es va dividir i es formaren l'illa de Santa Luzia i els illots Ilhéu Branco i Raso després que els nivells del mar van pujar a l'última edat de gel.

L'illa fou descoberta el 1462 en el dia de Santa Llúcia. L'illa mai no fou colonitzada de manera sostenible,Armand d'Avezac and Eugène de Froberville, Îles de l'Afrique. L'univers : Histoire et description de tous les peuples, Firmin-Didot, Paris, 1848, p. 214 i posteriorment va allotjar una petita població que vivia de l'agricultura al . Els primers colons van venir de São Nicolau, un dels primers assentaments a la regió inclosa l'illa de São Vicente. Entre 1831 i 1833 la desertització provocà el seu abandó, encara que més tard i albergà una ermita. Els pastors usaren l'illa com a pastura del seu ramat de cavalls, ases i mules. Hi viu una espècie única de llangardaix. En el segle XX s'hi construí una estació meteorològica. Actualment hi pesquen pescadors de l'illa veïna de São Vicente.

En 2003 Santa Luzia i els dos illots orientals d'Ilhéu Branco i Raso foren declarats àrea protegida com a Reserva Natural de Santa Luzia. A l'illa hi ha flora i fauna en perill d'extinció.

Accidents geogràfics Promontoris: Ponta dos Piquinhas - el punt més septentrional de l'illa Ponta de Salina - nord Ponta do Crioulo - nord-est, el punt més oriental de l'illa Ponta da Mãe Grande - est Ponta dos Tarafes - sud-est Ponta da Laje de Areia - sud Ponta de Praia - oest Ponta Branca - el punt més occidental de l'illa

Corrents Corrent del nord Ribeira do Melãs - centre-oriental Dos corrents oroentals Corrent oriental de Monte Espia Ribeira de Casa Quatre corrents més buits a Praia de Palmea Testão Ribeira do Curral Ribeira de Ponta Branca Ribeira de Agua Doce

Platges: Praia do Castelo Praia de Roque - el punt més meridional de l'illa Praia de Prainha Branca - sud Praia de Palmea Testão - sud-oest

Referències

Enllaços externs

Santa Luzia al web de les Àrees protegides de Cap Verd

Santa Luzia Santa Luzia