La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, també coneguda per les seues sigles CVMC, fou un organisme de la Generalitat Valenciana, encara que amb autonomia en la gestió i independència funcional, encarregat de produir i difondre productes audiovisuals. Des de juliol de 2016 va ser el successor de l'ens Radiotelevisió Valenciana, que va ser tancat el 2013 per l'expresident Alberto Fabra, en considerar inassumibles les despeses de readmissió del personal després que la justícia considerara il·legal l'ERO. L'11 de març de 2025, el govern de Carlos Mazón el va suprimir i fou substituït per la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
Aquest organisme estava governat pel Consell Rector. Comptà, a més, amb els consells de la Ciutadania i d'Informatius. El Consell Rector es va constituir el 26 d'octubre de 2016, encara que sense la candidata del PPCV Maite Fernández, ja que tots els diputats d'aquest grup es van absentar en la votació, i des de 2020 fou presidit per Mar Iglesias García.
Les activitats que es realitzaven eren de radiodifusió, amb emissores de televisió i ràdio, i de creació de contingut. A més, aquest ens formà part de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), amb la qual compartí continguts per a la seua emissió en diferents regions. El començament de les emissions de la ràdio va tindre lloc l'11 de desembre de 2017 i el de les de la televisió, el 25 d'abril de 2018 (en proves), encara que les emissions regular no hi van arribar fins al 10 de juny. Durant aquest temps, i fins que es va formar la plantilla i es va crear la graella de programació, s'emeteren imatges d'arxiu. Per aquesta raó, l'objectiu era el de contractar els serveis d'una empresa que s'encarregara d'efectuar les proves necessàries per a poder començar amb les emissions. Aquesta empresa va contractar extreballadors de Radiotelevisió Valenciana.
à Punt és el primer nom escollit per a treballar la imatge corporativa del grup multimèdia. El va idear l'agència Aftershare i va ser seleccionat d'entre 82 propostes. Segons el president, aquest nom no era una marca ni una representació gràfica, sinó que es tractava duna base per a treballar la marca final, per la qual cosa podia canviar durant el procés. Malgrat això, al setembre es va presentar la imatge corporativa del grup, on van confirmar les dues marques.
Els objectius i les línies estratègiques estaven concretats en el mandat marc per les Corts. La forma d'aconseguir-los estava descrita en el contracte programa de la Generalitat, redactat abans que passaren nou mesos des de l'aprovació del mandat marc. L'executiu valencià va redactar i presentar abans del 14 de març del 2017 el projecte de llei de la creació del Consell Audiovisual valencià, autoritat imprescindible perquè la Corporació exercira aquesta activitat.
Més tard, es va crear una borsa de treball i es van contractar, per a començar, 60 empleats. Els extreballadors de Radiotelevisió Valenciana tenien prioritat en la contractació temporal, segons dictava la llei, pel que es va negociar amb els sindicats la manera de dur-ho a terme. Els criteris per al disseny d'aquesta borsa de treball són haver treballat en RTVV, haver superat alguna prova selectiva i el coneixement d'idiomes, entre d'altres.
Història Precedents miniatura|Primer logotip de Radiotelevisió Valenciana. miniatura|Seu en Burjassot. Radiotelevisió Valenciana (RTVV), fundada el 1984 per fomentar la intercomunicació entre valencians i potenciar la seua identitat cultural i lingüística, és tancada en 2013 per l'expresident Alberto Fabra en considerar inassumibles les despeses de readmissió del personal després que la justícia considerara il·legal l'ERO. Durant la campanya de les eleccions autonòmiques del 2015 l'esquerra promet reobrir aquest ens.
El 17 de juliol de 2015 el Consell aprova el decret pel qual es crea l'Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de comunicació amb el motiu d'estudiar la situació de RTVV per a la seua reobertura.
Finalment s'opta per crear un nou ens, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, encara que sense que l'anterior s'haja acabat de liquidar. Els principals problemes als quals s'enfronta la Generalitat per obrir la Corporació són: La situació dels extreballadors. En un primer moment es proposa la paralització de la liquidació d'RTVV perquè aquesta és l'única forma amb la qual es pot mantenir tots els treballadors. Finalment s'opta per començar de zero amb un nou grup. El recurs presentat pel PSPV-PSOE davant el Tribunal Constitucional (TC). Encara que el 3 de març de 2016 el partit retira el recurs, el TC encara pot pronunciar-se. El problema societari. L'obstacle se centra a determinar si s'ha produït un traspàs d'actius, un fet prohibit per la llei societària. La demanda presentada pels sindicats CGT i UGT en l'Audiència Nacional, que pot acabar en la reincorporació dels més de 1600 professionals. La possible successió empresarial. La justícia pot sentenciar que el nou ens dona continuïtat a l'anterior i aquesta connexió pot complicar el procés.
Obertura La llei Amb la participació de tots els sectors afectats a través d'un fòrum obert, del diàleg entre tots els partits del parlament valencià i de la col·laboració d'experts universitaris independents, el 22 de desembre de 2015 les Corts deroguen la llei que va permetre tancar RTVV i, per tant, la Generalitat recupera la competència per prestar el servei de radiodifusió. Encara que el desig de bona part de l'executiu és el de començar les emissions provisionalment amb contingut parlamentari, rodes de premsa i comunicats oficials, s'opta finalment per esperar a tenir un marc legislatiu i comptar amb els professionals del sector.
El 23 de març de 2016 es trien els vocals de l'Alt Consell Consultiu per unanimitat: Rafa Xambó (Compromís), María Lozano (Podem), Vicent Vergara (PSPV-PSOE), Raquel Piqueras (Ciutadans) i Alicia Martínez (PPCV). Aquest es constitueix el 7 d'abril de 2016 per prendre les primeres decisions tècniques de l'engegada del servei de radiotelevisió i per començar amb la contractació de dibuixos animats, produccions de documentals i de ficció i programes per dotar de continguts a la nova cadena.
El 9 de maig de 2016 les Corts aproven la llei per a la creació de la nova empresa de ràdio i televisió públiques amb els vots a favor de PSPV-PSOE, Compromís i Podem; el vot en contra del Partit Popular i l'abstenció de Ciutadans. La llei dona prioritat als antics treballadors de RTVV en la contractació en el nou organisme, encara que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ho rebutja i proposa canviar aquest punt al·legant que el legislador, "en el seu afany de recompensar al col·lectiu afectat en el seu moment", no pot propiciar "una tècnica que pot resultar contrària als principis legals d'igualtat, mèrit i capacitat".
Al maig del 2016 el comité d'experts del Consell d'Europa insta a les autoritats valencianes, a través d'un informe, a fomentar o facilitar la creació d'un canal de televisió i una estació de ràdio públiques en valencià.
El 19 de maig de 2016 l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) dona a conéixer un informe elaborat per la Generalitat sobre un hipotètic pressupost. L'IVIE estima en 50 milions d'euros el cost de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, calculat amb la mitjana de despesa per habitant de les tres televisions autonòmiques amb menor cost —Astúries, Castella i Lleó i Comunitat de Madrid. L'informe, a més, estima un impacte sobre l'economia del País Valencià de 46 milions d'euros de renda i la generació de 1275 llocs de treball (directes, indirectes i induïts). Així mateix alerta que cal tenir "molt present l'estat de les finances públiques valencianes i les restriccions que d'això es deriven", i que les xifres no permeten crear una radiotelevisió de 140 milions de cost i 700 empleats, com proposava un estudi de les universitats valencianes.
El 31 de maig de 2016 finalitza el termini per presentar continguts de ficció, documentals i animació amb 167, 278 i 57 projectes presentats respectivament; i el 20 de juny per a continguts de programes amb 303 projectes. Els projectes presentats a l'Alt Consell Consultiu sumen un total de 805 per a la seua selecció.
El 17 de juny de 2016 el Consell, aplicant la llei aprovada el 22 de desembre de 2015, inicia el traspàs dels béns d'RTVV a la Generalitat Valenciana per a, una vegada oberta la Corporació, poder traspassar-los a aquesta.
El 21 de juny de 2016 el Consell autoritza destinar 1,5 milions d'euros a la renovació completa de l'àrea tècnica d'emissions del Centre de Producció de Programes de Burjassot, el qual donarà cabuda a altres televisions.
miniatura|Carta d'ajust provisional emesa a partir del 15 de juliol pels canals de TDT de la Generalitat Valenciana. El 14 de juliol de 2016 les Corts aproven amb 64 vots a favor —PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans— i 26 abstencions —PPCV— la proposició de llei d'obertura de la Corporació. La llei parteix de totes les idees recollides en el fòrum obert de desembre en el qual van participar tots els sectors afectats i del treball de totes les persones expertes que van comparéixer en les Corts, encara que amb alguns punts millorats mitjançant tràmits parlamentaris.
Els extreballadors demanaven que les oposicions de l'antiga Radiotelevisió Valenciana tingueren validesa i així tenir prioritat en la contractació, però el PSPV-PSOE, Compromís i Ciutadans voten en contra de l'esmena presentada per Podem en considerar que hi ha un garbull legal, ocasionat pel tancament de l'anterior ens, i això perjudicaria en un futur a la Corporació. No obstant això, per a la contractació temporal la llei sí que recull valorar haver treballat en RTVV i l'antiguitat.
La CVMC forma part de la FORTA des del 25 de gener de 2018.
Elecció del Consell Rector El 27 de juliol del 2016 es proposen els membres del primer mandat del Consell Rector, amb Josep López Álvarez de president, encara que al no haver-hi acord entre els diferents grups parlamentaris per arribar a la majoria necessària s'ajorna la votació per al mes de setembre. Els candidats al consell arriben a ser qüestionats per haver-hi entre ells massa periodistes i cap professional en gestió empresarial. A més, Maite Fernández, la candidata proposada pel PPCV, és criticada per l'AVM3J, Compromís i Podem per haver manipulat com a cap d'informatius en RTVV, destacant l'ocultació de l'accident de Metrovalencia del 2006.
El 3 d'agost de 2016 l'Alt Consell Consultiu publica en el DOGV els projectes de ficció preseleccionats, amb la seua baremació, per a la televisió de la Corporació. La Forastera, La Tramuntana, Desenterrats i Maniseres són les quatre sèries; i Parany, Acció, Jaume I, El Molí de la Plata, Iturbi, Ramon Llull, La Riuà, Valor i Tormo són les nou mini sèries.
Aquest mateix mes la Corporació es connecta tècnicament amb la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), encara que no participarà com a inversora fins que no tinga una televisió. A més, s'anuncia la reciprocitat en l'emissió dels canals de televisió de la Corporació amb els canals públics de Catalunya (CCMA) i Balears (EPRTVIB) . aquests canals es veurien al País Valencià sempre que els canals de la Corporació es vegeren en aquests territoris. TV3 i la resta dels canals de la CCMA van deixar de veure's per complet al País Valencià el 17 de febrer de 2011. Acció Cultural del País Valencià havia finançat l'emissió de la televisió pública catalana durant 28 anys a través dels seus propis repetidors. Segons el Govern valencià, presidit llavors per Francisco Camps, les emissions eren il·legals, i va imposar multes de fins a 800 000 euros. Encara que la justícia va fallar a favor de l'associació, aquesta va decidir esperar a la reciprocitat.