LHostal de la Gavina és un hotel de luxe de cinc estrelles situat a la plaça del Roserar de S'Agaró, a la Costa Brava. No obstant això, en un principi no va ser concebut com a tal, sinó que va ser un dels primers xalets de la Urbanització de S'Agaró. Aquest edifici acollia dos habitatges encara que des de l'exterior semblava un únic xalet. Tant la residència com la urbanització van ser dissenyades per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí i promogudes per la família Ensesa, uns empresaris gironins. Tot i que en un principi va estar pensat com xalet, ràpidament es va adaptar i convertir en hotel. Aquesta primera reforma la va realitzar el mateix Masó.
A poc a poc l'hostal va anar creixent i es va anar dotant de més estances i equipaments. En l'època de Rafael Masó va patir dues ampliacions i es van construir unes pistes de tennis obra del mateix arquitecte. miniatura|Actual Hostal de la Gavina des de la plaça del Roserar L'edifici actual és obra de Francesc Folguera, arquitecte que va substituir al difunt Masó en la direcció de les obres de la urbanització de S'Agaró. Folguera va remodelar totalment l'hotel de manera que de la part construïda per Masó només es conserva un passadís. A més a més de les pistes que s'han conservat de l'època, altres equipaments de què disposa avui són una piscina d'aigua marina a l'aire lliure, un spa i un gimnàs.
Història El primitiu xalet va ser construït en algú moment entre els anys 1924 i 1929 i ocupava les parcel·les XXXV i XXXVI del projecte urbanístic de Masó. Malgrat que la bibliografia el data més tard, una fotografia publicada en L’Avi Muné demostra que l'1 d'agost de 1929 l'edifici ja estava finalitzat.
La residència formava part del primer nucli que es va edificar a la urbanització després de la Senya Blanca. Aquest nucli es correspon amb les edificacions que envoltaven la plaça del Roserar (els xalets Domus Nostrum, Badia i XXXIII) i la mateixa plaça.
Al cap de poc de ser construïts els xalets es van adaptar i es van convertir en l'Hostal de la Gavina, cosa que va suposar la primera reforma. Aquest primer hotel comptava amb onze habitacions. Poc després de la primera adaptació, l'hostal va ser ampliat en una segona reforma encara que no s'ha pogut determinar la data exacta però sí que l'hotel va estar funcionat com a tal abans de dur-se a terme aquesta ampliació. El 3 de gener de 1932 es va inaugurar l'hostal (potser aprofitant que s'havia acabat l'ampliació) amb ell ja en funcionament. I el 1933, tal com recull el diari La Costa Brava, s'estava construint el nou complex que representaria la tercera reforma.
Després de la Guerra Civil, Francesc Folguera, encarregat de les obres de S'Agaró un cop que Rafael Masó ja havia mort, va tornar a reformar l'hotel transformant-lo per complet i deixant només un passadís de l'obra de Masó. Actualment és l'edifici que es conserva.
Descripció del primer edifici miniatura|Primitiu xalet abans de ser transformat a l'Hostal de la Gavina. Font: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) Els dos primitius habitatges en l'exterior formaven un únic xalet. Dins del solar, la façana principal limitava amb la plaça Roserar essent així un dels edificis que emmarcaven l'àgora. La resta del solar estava dedicat a jardins.
El xalet inicial era molt semblant al que es troba a l'altra banda de la plaça coneguda com la Domus Nostrum, xalet Niubó, o xalets Anna Ensesa i Albert Sibils. Com ell, l'antiga Gavina es distribuïa a patir d'una torre mirador situada al centre, a la qual s'adossaven a banda i banda dos cossos quadrangulars de menor alçada de tal manera que tant la façana de la plaça com la dels jardins formaven un angle recte (forma de “L”) on el vèrtex era el mirador. Cadascun dels cossos pertanyia a un dels habitatges.
La part del xalet que donava a la plaça del Roserar era quasi simètrica i la torre mirador marcava l'eix de simetria. Aquesta simetria juntament amb la de la Domus Nostrum són una excepció dins de les edificacions realitzades per Rafael Masó a S'Agaró. La torre mirador era de planta octogonal i en la part superior s'obrien en tots els fronts finestres rectangulars dividides per columnes botxes molt típiques de Masó. La coberta era a vuit aigües, formava un ràfec volat subjecte per permòdols de fusta i rematava amb un gerro semblant als que hi havia en altres xalets de la urbanització (Domus Nostrum, Roquet). En la part inferior, a banda i banda de la torre hi havia les dues portes d'entrada a cada un dels habitatges; cadascuna estava en un dels cossos quadrangulars adossats al mirador. Al mig de la torre hi havia una finestra amb marc de pedra i d'arc conopial que molt probablement provenia d'una masia antiga. L'aprofitament d'elements de cases pairals va ser un dels trets comuns de Rafael Masó en els edificis de la urbanització de S'Agaró. Adossades als dos cossos quadrangulars, hi havia sengles pèrgoles. Estaven situades al final de l'angle recte que formava la façana de manera que prolongaven la visual d'aquesta, i a més, formaven part de les pèrgoles que envoltaven l'àgora, és a dir, visualment donaven la sensació de formar part del tancament de la plaça (de l'espai públic) quan realment pertanyien a l'àrea privada del xalet cosa que també passava amb les pèrgoles de la Domus Nostrum. L'entramat de bigues de formigó estava recolzat en suports de secció quadrada que al seu torn estaven recolzats en el mur que delimitava la parcel·la del xalet. Quan l'edifici va passar a ser un hostal, les pèrgoles es van cobrir de palla perquè l'espai es pogués aprofitar com terrassa.
La part posterior de les residències, la que donava als jardins, recuperava el joc de volums entrants i sortints característic dels xalets de la urbanització. Des d'aquesta banda es podia apreciar els dos cossos que acollien el gruix de cadascun dels habitatges que formaven el xalet encara que també i hi havia d'altres més petits adossats que acollien escales que baixaven al jardí, galeries, porxos, passadissos volats, pèrgoles, etc. Un d'aquests cossos era el porxo d'una de les dues entrades de l'habitatge de la dreta (si es mira des de la plaça del Roserar). El porxo es trobava en la cantonada nord-est i s'obria mitjançant arcs de mig punt. Quan el xalet es va transformar en hotel, els vans del porxo es van envidrar per convertir-lo en una terrasseta.
Ambdues cases tenien tres plantes: soterrani, planta baixa i primera planta (més el mirador) encara que a causa del desnivell del terreny, la part de l'edifici de la plaça només en tenia dues i la part que donava als jardins, tres. En els dos habitatges les estances s'organitzaven a partir de passadissos centrals o laterals. Es té notícia que en la primera casa a la planta baixa hi havia la cuina, el menjador, dos dormitoris, una galeria i unes escales que baixaven fins als jardins i altres dependències de les quals es desconeix la funció. Al soterrani hi havia quatre dormitoris més i un bany. En la segona casa, a la planta baixa també es trobaven la cuina i el menjador i a més a més, un bany i quatre habitacions. A la planta principal hi havia dos dormitoris més i un bany. El soterrani estava ocupat pel garatge, el safareig i un altre espai del qual no s'ha pogut determinar l'ús.
Pel que fa a les cobertes, a més de la ja comentada de la torre mirador, de la resta no s'ha pogut determinar com eren però el més probable, com passava en altres de les edificacions de S'Agaró, és que s'adaptessin a la fisonomia de l'edifici.
En referència a les obertures, la majoria eren allindanades o d'arc de mig punt encara que en aquest xalet, com també en la Domus, els vans ovalats i circulars es repetien amb més assiduïtat que en altres de les cases de la urbanització.
Amb relació a l'aspecte exterior i a la decoració, aquest edifici com tots els altres de la urbanització tenia els murs blancs i un sòcol de pedra que recorria la part inferior però a més, de la mateixa manera que la Domus Nostrum, presentava un esgrafiat en la façana de la plaça del Roserar. Aquest dibuixava cassetons en tons ocres que contrastaven amb el blanc de la resta de la paret. Cadascun dels cassetons acollia un rombe i estaven ordenats com els carreus típics dels palaus florentins del Renaixement. Aquest xalet, juntament amb la Domus, eren els únics que presentaven aquest tipus d'esgrafiat la qual cosa els dotava d'originalitat en comparació a la resta d'edificis de la urbanització. A més a més, la seva distribució ajudava a accentuar la simetria de la façana. miniatura|Obres de la segona reforma (primera ampliació) de l'Hostal de la Gavina. Font: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) Altres elements d'ornamentació van ser les columnes botxes utilitzades en diferents parts de l'edifici; els balustres d'algunes de les galeries amb forma de cub de pedra i tallats amb figures geomètriques; les voltes d'arcs en obra vista; els cassetons de pedra que decoraven alguns dels suports dels arcs, sobretot els de galeries i porxos; les boles que remataven algunes de les parts altes de les façanes; la ceràmica que emmarcava algunes de les portes; els travessers de fusta utilitzats a manera de llindes, i les línies d'imposta i motllures que recorrien alguns dels arcs i vans del xalet.
Els jardins seguien les característiques bàsiques dels jardins de S'Agaró, és a dir, eren jardins on la vegetació s'organitzava creant dibuixos geomètrics i simètrics entre els quals es disposaven passeigs, escales i bancs.
La tanca de la parcel·la estava formada per una tàpia blanca d'alçada mitjana que rematava amb frisos d'obra vista que imitaven les escates d'un peix. La porta per a vianants era de fusta, rematava en un arc de mig punt i estava formada per una combinació de diferents tipus de llistons (fins i gruixuts; rectes i en zig-zag). Masó va utilitzar aquesta porta en altres xalets de la urbanització (Cruz i Roquet). De la porta per vehicles s'ha conservat un disseny que repeteix el mateix tipus de llistons encara que no s'ha pogut comprovar si es va arribar a materialitzar.
Les reformes En la primera reforma els dos habitatges es van unir perdent així la seva divisió interna. Es va modificar la distribució interior. Es va dotar d'onze habitacions pels hostes i almenys una cuina i un menjador. També es va tancar amb vidres el porxo del xalet de la dreta per formar una terrasseta. miniatura|Obres de la tercera reforma (segona ampliació) a l'Hostal de la Gavina. Font: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) En la segona reforma es van construir dos nous cossos que es van adossar al nucli que ja existia. Un d'ells es va edificar darrere de la pèrgola de la part dreta. Es tractava d'un saló menjador de planta rectangular i d'un únic pis. En l'exterior, la façana posterior va continuar repetint el mateix esquema de la façana existent, és a dir, els arcs de mig punt del porxo d'entrada que havia estat envidrat. I en l'interior es van enderrocar els murs de la pèrgola per tal d'aprofitar l'espai i així comptar amb una superfície més àmplia pel menjador; d'aquesta manera part de la sala va quedar coberta amb la pèrgola i l'altra per un sostre a tres aigües que en l'interior se sostenia per bigues de fusta decorades amb escuts amb la senyera. L'altre cos que es va construir es va adossar a la part del porxo citat anteriorment, que coincidia amb l'entrada a l'habitatge. D'aquesta manera es va avançar l'entrada que passava a estar en un habitacle sobresortint de planta quadrada cobert amb un sostre de tres vessants. El portal era un arc de mig punt adovellat i la clau es va decorar amb un escut, segurament aprofitat d'algun mas com era habitual en els edificis de Rafael Masó a S'Agaró. La porta era de fusta amb claus. Tot plegat donava a l'entrada un aspecte medieval.