Costa de Guinea fou un districte colonial portuguès de la prefectura de Cap Verd i Costa de Guinea, que va existir entre 1832 i 1879 quan es va formar la colònia de la Guinea Portuguesa. El 1832 es va crear la prefectura de Cap Verd i la Costa de Guinea (amb els districte de illes del Cap Verd i Costa de Guinea); el districte de Costa de Guinea tindrà com a capital a Bissau. Portugal va abolir definitivament l'esclavatge el 1836 però de facto va seguir a Costa de Guinea i a les illes de Cap Verd. Honório Pereira Barreto fou nomenat governador del districte el 1837 i va reclamar Bolama i Canhabaque per a Portugal, reclamació que durarà més de 20 anys. El 1838 els britànics ocupaven altre cop Bolama per alliberar esclaus. El 1842 Portugal va abolir l'esclavatge a tots els seus territoris colonials; els pepels es van revoltar a Bissau. El 1843 els fulbes lluitaven en la seva gihad al nord de la Costa de Guinea. El 1846 els pepels es van revoltar altre cop a Bisssau i els mandings a Farim; el mateix any es van començar a exportar cacauets des de Bolama (localment anomenats mancarra).
El 1854 els mandings es van revoltar a Geba i el 1856 els manjacos i pepels van atacar als portuguesos a Cacheu. Els portuguesos van signar aquest any tractats amb els governants de les illes Bijagós i es va fundar un establiment a Buba. Tot i les repetides proclamacions el 1858 el govern portuguès anunciava la fi de l'esclavatge en el termini de 20 anys; diverses vegades els britànics van ocupar Bolama per alliberar esclaus i el 1858 els dos països van començar a discutir sobre la sobirania de l'illa; el 1860 els britànics van declarar Bolama part de la colònia de Sierra Leone. El 1861 hi va haver nous atacs dels manjacos i pepels a Cacheu. En aquests anys el comerç del cacauet i l'oli de palma va substituir progressivament al tràfic d'esclaus.
El 1867 va tenir punt final el regne o imperi manding de Kaabu, després de la derrota militar davant els fulbes a Kansala (setembre de 1867). El 1868 Portugal es va oposar a la presència britànica a Bolama. El 1969 Portugal va abolir definitivament l'esclavatge, sent la darrera nació a Europa que ho va fer. El 21 d'abril de 1871 el president americà Ulysses Grant va fallar en l'arbitratge sobre l'illa de Bolama, que va ser reconeguda a Portugal. Els britànics van acceptar l'arbitratge i van retirar les seves reclamacions. Els portuguesos van ocupar la regió de Nalu prop de Tombali.
El 24 de gener de 1871 el governador Álvaro Telles Caldeira fou assassinat a Cacheu per un grumete (la població de lliberts i esclaus cristians) que es va refugiar a Cacanda; el 8 de març els portugueses van fer una expedició de càstig contra els manjacos de Cacanda. El setembre de 1878 els felupes de Jufunco van atacar la posició portuguesa de Bolôr; l'expedició portuguesa de càstig va acabar en una derrota humiliant coneguda com "el desastre de Bolôr" que va aconsellar dividir el govern de Cap Verd i Costa de Guinea.
El 18 de març de 1879 es va establir la colònia (separada) de Guinea Portuguesa amb capital a Bolama i el tinent coronel Agostinho Coelho com a primer governador. Agostinho Coelho va fer immediatament unes campanyes dites de pacificació a Bissau, Buba i Nhacra per refermar el domini portuguès.
Governadors del districte de Costa de Guinea (a Bissau) 1835 Caetano José Nozolini (segona vegada, interí) 1835 João José Antonio Frederico 1835 - 1836 Joaquim António de Matos (quarta vegada, interí) 1836 - 1837 João Eleutério da Rocha Vieira 1837 José Antonio Ferreira de Martins 1837 – 1839 Honório Pereira Barreto 1839 - 1840 José Gonçalves Barbosa 1840 - 1841 Honório Pereira Barreto (segona vegada) 1841 - 1842 José Paulo Machado 1842 Alois da Rola Dziezaski 1842 - 1843 António Tavares da Veiga Santos 1843 Antonio José Torres 1843 - 1844 José Maria Coelho 1844 - 1845 Alois da Rôla Dziezaski (segona vegada) 1845 - 1847 Joaquim de Azevedo Alpoim 1847 - 1848 Carlos Maximiliano de Sousa 1848 - 1850 Caetano José Nozolini (tercera vegada) 1850 - 1851? Nicolau Monteiro de Macedo (interí) 1851 - 1852? Alois da Rôla Dziezaski (segona vegada) 1852 Libánio Evangelista dos Santos 1852 - 1853 José Maria Lôbo de Ávila 1853 Francisco Alberto de Azevedo (interí) 1853 Diogo Maria Morais 1853 José Maria Correia da Silva 1853 – 1854 Honório Pereira Barreto (tercera vegada) 1854 Pedro Henriques Romão Ferreira 1855 - 1858 Honório Pereira Barreto (quarta vegada) 1858 António Pereira Mousinho de Albuquerque Cota Falcão 1858 João José Corsino Peres (interí) 1858 - 1859 Honório Pereira Barreto (cinquena vegada) 1859 -1860 João José Corsino Peres (segona vegada, interí) 1860 - 1862 António Cândido Zagalo 1862 - 1863 António Maria Maurity (interí) 1863 - 1868 Joaquim Alberto Marques 1868 Bernardo José Moreira 1868 - 1869 Manuel Fortunato Meira 1869 – 1871 Álvaro Teles Caldeira 1871 - José Xavier do Crato (interí) 1871 - 187? Joaquim Alberto Marques (segona vegada) 1877 - 1879 António José Cabral Vieira
Bibliografia Peter Karibe Mendy i Richard A. Lobban Jr., Historical Dictionary of the Republic of Guinea-Bissau
Categoria:Colònies portugueses Categoria:Àfrica