Fangoria és un grup espanyol de música electrònica, format per Alaska, que proporciona la veu principal, i Nacho Canut que s'ocupa dels teclats i ocasionalment del baix.
Fangoria ha venut al voltant d'un milió de discos a tot el món. Des 1999 (una dècada després de la seva creació) han aconseguit èxits com: «No sé què me das», «Retorciendo palabras», «Ni tu ni nadie» i «Dramas i comèdias». El seu vuitè àlbum Quadricromia va ser llançat el febrer 26 de 2013 i ja és disc d'or a Espanya.
El proper disc del grup, titulat Canciones para robots romanticos surt a la llum el dia 12 de febrer de 2016. Actualment Fangoria ja ha publicat el seu últim videoclip corresponent a una cançó d'aquest disc, anomenada "Geometria polisentimental".
Història 1989-1997: Començaments, Salt mortal i altres projectes Salt mortal es grava entre el que seria el nou estudi de Fangoria, Vulcano, els estudis Dublewtronics i Kirios a Madrid. Aquests canvis no són del grat de la discogràfica Hispavox, la qual cosa es tradueix en la promoció de l'àlbum. El disc es llança el gener de 1991, tot i que es comença a escoltar en les ràdios a l'octubre de 1990 amb el tema «En la meva presó» com a primer supersingle, amb dues remescles i dues cares B inèdites. D'aquest tema es fa un videoclip en el qual a Alaska li arrenquen els budells. Una picada d'ullet al cinema gore, ja que Fangoria pren el seu nom d'una revista especialitzada en aquest gènere. El vídeo va ser vetat en diversos programes musicals pel seu contingut escabrós, encara que tampoc va obtenir molta difusió en ràdio per falta d'interès per part de la discogràfica. El segon single, «Fem alguna cosa superficial i vulgar», surt al febrer de 1991, simultàniament amb el LP, aconseguint major popularitat per la seva comercialitat i la seva frescor en el so, en una ona molt internacional, que els connecta amb tota la moda neo-hippie en apogeu llavors amb grups com Dee-Lite o B-52. S'extreu un tercer single que només surt a nivell promocional titulat «Punt final», encara que es preparen remescles i una cara-B inèdita. Però en acabar el contracte amb Hispavox, aquesta decideix no publicar el maxi-single. Quant als directes canvia la presentació totalment, el repertori, el so i la posada en escena són molt diferents. El repertori és un vuitanta per cent propi de Fangoria i els únics músics sobre l'escenari són Nacho, tocant teclats, seqüenciadors i baix, i «Big Toxic», tocant teclats.
Vulcano és l'estudi de gravació que creen Alaska i Nacho Canut. En principi només és un estudi de programació i assaig. El primer que es programa és l'àlbum Salt mortal , però assessorats pel seu mànager Pito, i davant la nova situació discogràfica i econòmica de Fangoria, l'ideal és que sigui també el estudi de gravació i on es duran a terme les mescles. Tenint en compte que en aquest moment Fangoria ja no aspira a vendes massives, un estudi de gravació és una forma de rendibilitzar el grup. Per això a Vulcano, a part de gravar Fangoria, es durien a terme altres enregistraments i remescles de grups com Family, Nens de Brasil o Lions in love. Al juny de 1992 veu la llum l'àlbum de Un dia qualsevol en Vulcano S.E.P. 1.0 , amb les cançons com « Sálvame», «Sempre voltant», «Cap a la llum», «Els diners no és el nostre déu» i « escombraries ». Per presentar el disc es tria el tema «Sálvame», del qual es fa un maxi-single amb quatre remescles. Es realitzen d'aquest tema dos video-clips, produïts per Vídeo Inferno, productora creada sota l'auspici dels estudis Vulcano. S'edita un segon maxi, aquesta vegada en format de CD, del tema «Els diners no és el nostre déu».
Un dia qualsevol en Vulcano S.E.P. 2.0 , es va concebre com la segona part d'una trilogia, llançat en 1993. Aquest àlbum conté només sis títols inèdits i tres remezclas. La targeta de visita d'aquesta nova entrega és «A la Disneylandia de l'amor», amb un maxi publicat en CD i vinil amb cinc remescles, el primer i quatre, el segon. Aquest tema malgrat la gairebé nul·la promoció del disc, sona molt en les ràdios i a les pistes de ball. Un dia qualsevol en Vulcano S.E.P. 3.0 ha d'esperar fins a l'estiu de 1995 per estar en algunes botigues de discos. Davant la constant negativa de Warner per treure aquest disc, Fangoria opta per distribuir-lo a través d'una altra companyia: Running Circle. En aquest disc, l'estudi Vulcano es trasllada a Londres, amb la intenció de facilitar a grups espanyols el poder treballar amb productors internacionals, alguna cosa que es queda només en la intenció. D'aquesta es desprèn «Déu odia als covards» en 1995 que pel poc pressupost del grup mai van poder gravar videoclip. No surt cap maxi d'aquest disc fins a 1996. Surt més aviat un disc de remescles titulat A la felicitat per l'electrònica que conté dues versions de «Déu odia als covards», un de «Sentimental» i una altra de «A la felicitat per l'electrònica».
En el terreny dels directes, arriba una etapa de sequera i excepte algunes excepcions, només es toca en Morocco amb ocasió de les festes de Halloween o les convencions del Club Fan Fatal . Després de la ruptura amb els seus mànager de sempre, Pito i Ana Díaz, en 1995 es comença a potenciar les actuacions en directe fora de Madrid amb la participació en festivals com el Festival de nova música de Lleó o el Sónar de Barcelona. A partir d'aquí, Fangoria es declara en contractació oberta i estaran de gira en els pròxims anys per les discoteques de tot Espanya amb la festa Xpandelia, acompanyant-se de Lucho i Clara (Actibeat) que actuen amb ells i com a teloners. A més participen algunes drags com La Prohibida. En tot aquest temps Alaska i Nacho diversifiquen les seves activitats. Alaska segueix col·laborant de tant en tant amb altres artistes. A més participa en diferents programes de televisió, com Cita amb el destí , Chan ta ta chán , Pluja d'estrelles , germans de llet , Perillosament juntes . També fa articles, entrevistes i relats per a diferents publicacions, entre elles Ajoblanco. Nacho, pel seu compte, després de Els Vegetals, crea Intronautas amb el seu germà Mauro (Bazoka Nut). En solitari comença una nova etapa com Calígula 2000, fent temes instrumentals. Amb aquest nom, Nacho al costat de Alaska (Mexican Acid Queen), donen sessions de Djs. Després del tancament de Running Circle, Fangoria es queda sense distribució discogràfica, per la qual cosa entren en una etapa una mica llarga i insegura, però amb moltes satisfaccions per als fans, que veuen com molt a poc a poc, el grup torna a aixecar-se del no res.
Un dels fruits que recull Fangoria prové de la seva anterior etapa. Es tracta de la BSO de La llengua assassina . Pel·lícula d'Alberto Scianma, el que va ser realitzador d'alguns vídeos de Fangoria. En aquesta pel·lícula en principi anava a actuar Alaska com a protagonista, encara que al final es va canviar per tenir un repartiment més internacional, ja que va comptar entre altres actors amb Robert Englund (Freddy Krueger), Melinda Clarke o Mabel Karr. La banda sonora està composta pels habituals, Bazoka Nut, Big Toxic, Nacho i Alaska. Es fa per a la promoció de la pel·lícula un tema basat en aquesta, amb el títol de la pel·lícula en versió espanyola i anglesa, a més, en el disc trobem diversos temes instrumentals basats en les seqüències musicals de la pel·lícula; d'altra banda s'inclouen els temes de Fangoria, «Sálvame», tema en el qual està inspirada la pel·lícula i, «A la Disneylandia de l'amor». També hi ha un tema de Carlos Berlanga, Cobalt 60 i Mariachi Mezcal, que fan una pintoresca versió de «Sálvame».
1998-2000: Interferències i tornada a l'èxit amb Una temporada a l'infern Fangoria dirigeix el seu propi club de fans, el Club Fan Fatal, des de l'any 1990. Cada any van ser gravant una cançó, que els demanaven els fans de club d'altres artistes que li agradessin als fans, primer en format flexi disc i posteriorment en format CD, que regalaven als socis per Nadal. Per a aquestes ocasions sempre comptaven amb una «estrella convidada», un artista o grup al que admiraven. No gravaven cançons noves de Fangoria o del grup convidat, sinó temes que els agradessin. L'any 1998 decideixen recopilar les versions gravades per al Club Fan Fatal, que en aquells moments eren 6 temes. Així que graven dos temes més per amanir el disc, al qual el titulen Interferències , així són vuit les col·laboracions amb els grups: Terry 4 amb el tema «Visca el rock», versió de Adam Ant; Family amb «El signe de la creu» de Desena Víctima; Heroica-Ger espasa- amb «Interferències» de Radio Futura; Le Mans amb «Em quedaré soltera» de Cecília; Il·luminats amb «Sono come tu mi vuoi» de Mina, i Madelman amb «Ballar fins a morir» de Tino Casal. Els temes afegits són amb Dr. Explosió amb «La meva gran nit» de Raphael, i Intronautas amb el tema «Somni Nº 7» de Els Vegetals. Aquest disc surt a través de Subterfuge Records i, tot i tenir una promoció escassa, el disc arriba a les oïdes del públic en general. El tema «El meu gran nit» es fa bastant popular. A mitges, amb altres grups surten altres dos discos. Amb Actibeat fan el EP instrumental titulat Sons per a una exposició com a banda sonora de l'exposició «Després de la batalla» de Pablo Sycet. Amb Lemon ^ Fly surt l'àlbum anomenat Vital , encara que en realitat Fangoria només participa en tres temes. Es queda al tinter una col·laboració de les més sonades de Alaska. Gràcies al programa de la periodista Nieves Herrero, Fangoria interpreta amb Camilo Sesto dos dels seus temes més coneguts: «Malenconia» i «L'amor de la meva vida», mai editats malgrat l'interès del públic.
No és d'estranyar que l'àlbum Una temporada a l'infern sigui considerat com un dels deu millors discos espanyols dels 90. En l'àlbum conflueixen diversos fets que entusiasmar al públic, especialment als fans. Es tracta del segon llarga durada que fan Fangoria gairebé deu anys després del disc Salt mortal . És l'àlbum en el qual potser les lletres estan més cuidades; però més accessibles per ser unes lletres més personals. Aquest disc té dotze cançons i va ser gravat en l'Estudi Jean a Madrid. Conté onze temes propis: «Tanca els ulls», M'odio quan ment, «No serà», «Contradicció», « Electricistes», «Cendres de sang», «El glamour de la bogeria »,« Acusada, jutjada i condemnada »,« Tot el que estimo ha de morir »,« Vaig a perdre la por »i,« al teu costat ». I a més d'això, la versió de Marshall Jefferson titulada «Obre els ulls». Totes les cançons tenen una velocitat entre mitjana i lenta per promocionar el disc es tria una cançó una mica més ràpida: « Electricistes»; la cançó té molt bona difusió a nivell de ràdio i de televisió. Posteriorment editen una altra cançó amb un altre videoclip, el tema és «M'odio quan ment», un dels més valorats del disc. L'àlbum aconseguiria vendre més de 20.000 còpies, col·locant a Fangoria en el moment més alt de la seva carrera fins llavors. Un any després de l'àlbum Una temporada a l'infern es publica un disc doble de remescles anomenat L'infern són els altres amb vint remescles de diferents artistes, unes més afortunades que d'altres. Tots dos discos són publicats per Subterfuge Records, fruit del contracte discogràfic que signen a partir de Interferències per als següents discos. En 2008, donada la bona acollida de la reedició de Natura morta , es publica la reedició de Una temporada a l'infern sota la saga Subterfuge classics, l'àlbum portava anys descatalogat i el fa tornar als estocs, aquesta edició inclou 2 CD, el primer és l'àlbum i el segon un recull del millor de l'infern són els altres , disc de remixes d'aquest mateix CD.
2001-2005: Natura morta i Arquitectura efímera