Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell. Adscrit a l'Urgellet històric, administrativament parlant pertany a la província de Lleida i forma part del Principat de Catalunya. Aquesta entitat municipal actualment té tres pobles habitats i la capital municipal està situada a Cabó, petita població situada al centre de la vall del mateix nom. El centre de serveis més proper es troba a Organyà, i la ciutat més propera és la Seu d'Urgell.
Geografia Llista de topònims de Cabó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|esquerra|Entitats de població de Cabó El terme municipal de Cabó limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l'E amb l'enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs (Ribera d'Urgellet), Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà.
Cabó és un municipi que s'estén al llarg de la vall del Riu de Cabó. La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. És orientada d'oest a est, amb una forma que denota la seva formació glacial i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord el Solà (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 m.
El municipi comprèn diversos nuclis habitats i alguns altres d'abandonats que es disposen prop del riu, però sempre amunt, a la zona del con d'origen glacial, i no avall a la vora del riu, ocupant llocs estratègics prop dels camps.
Poble de Cabó La principal població de la vall és Cabó, ubicada a la confluència del Riu de Cabó (que neix al "Cap de la Vall") i la Llau de l'Anglada (que neix a Prat Montaner, molt a prop de Serra de Boumort 2076,2 m). Aquesta està dividida en dos parts pel riu de Cabó: la part antiga o nucli antic edificat a la part nord i la part nova establerta a la part sud.
El nucli antic construït aprofitant una petita formació calcàrea en forma de turó al peu de la Serra de Prada es caracteritza per edificis de pedra vista i de teulada inclinada a dos vessants. La majoria dels edificis d'aquesta part antiga són dels s. XVI -XIX i és fàcil establir-ne una cronologia des dels més antics al capdamunt de la població fins als més nous que són ben a prop de la llera del riu formant l'anomenat "Raval". L'esglaonament dels edificis des de la plaça del cap del poble fins a la plaça del molí o del raval té el seu origen en la bona defensa què proporcionava aquest fet al moment d'alertar a la població de la proximitat d'enemics i poder preparar una bona defensa del poble en cas d'hostilitats durant l'edat moderna. Destacar el pont de pedra al peu de la població construït l'any 1912 en substitució de l'antic gual per travessar el riu què s'havia endut l'aiguat de 1907. Aquest pont juntament amb un altre a l'extrem oposat de la vila construït als anys quaranta serveixen per comunicar el poble amb la carretera d'Organyà. És interessant mencionar l'existència d'una antiga palanca entremig dels dos ponts què l'aiguat de 1982 s'endugué i de la qual no en queda cap testimoni.
miniatura|Església vella de Sant Serni de Cabó.
La part sud es caracteritza per cases aïllades i disseminades construïdes als marges de la carretera d'Organyà i què estan establertes al voltant de les propietats dels mateixos veïns construïdes entre els s. XVIII i XX.
El poble consta a més de dues esglésies: l'Església vella de Sant Serni de Cabó del s. X ubicada a la rodalia de la població i l'Església nova advocada al mateix sant construïda el 1950 a la part nova. També cal destacar l'existència del consistori de la vall a la mateixa població just a tocar de l'Església Nova. El poble conta a més amb un restaurant "Cal Magí" què gaudeix de gran fama pels cargols i altres plats casolans què s'hi cuinen. Té un molí i una premsa d'oli i compta amb un parc infantil construït l'any 2009
Vilar de Cabó El següent nucli en importància és el Vilar de Cabó, a la part central de la vall, on aquesta és més ampla i plana, i amb més terreny cultivable. A diferència de Cabó el poble s'ha desenvolupat seguint una estructura simètrica al voltant de la Plaça Major. Destaca del poble, l'església de Sant Miquel, contemporània a la de Sant Serni de Cabó. A dintre de l'església hi ha pintades unes imatges de gran valor artístic per la seva bellesa. A l'altra banda del riu, part nord, s'estenen un conjunt de vinyes què dominen tota la part solana.
Pujal d'Organyà Més avall, prop ja d'Organyà, i molt amunt respecte al nivell del riu, hi ha l'últim nucli d'importància: El Pujal de Cabó o també anomenat Pujal d'Organyà. És a sobre d'un pujol, d'aquí deriva el nom de Pujal, des d'on es domina tota la desembocadura del riu de Cabó. Aquí també es pot destacar la font pública feta amb un bloc de formigó en forma d'engranatge. L'aigua d'aquesta població no s'extreu del riu sinó de la Font Bordonera.
Altres pobles Molt més amunt, pujant pel riu de Senyús hi han dos nuclis més, ara deshabitats: Senyús, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar i els pastors. També destaca el llogaret d'Ares situat a la muntanya del mateix nom.
Història Prehistòria L'existència de monuments megalítics a la vall demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques. Això no és d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants i, per tant, menys freda. Entre els megàlits o dolmens documentats són d'est a oest: Dolmen de Cal Llauna, Dolmen de Colomera, Dolmen del Mal Pas, Dolmen de l'Oliva, Dolmen de Pedracabana i Dolmen de Favà. En total són sis dòlmens la majoria dels quals van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.
Edat antiga miniatura|Dolmen de Favà 2000-1500 aC La vall de Cabó fou probablement durant l'època preromana territori de la tribu ibèrica dels iacetans just al límit amb els ceretans al nord i els bargusis a l'est. El fet que el pas pel Congost de Tresponts fos aleshores intransitable feia que els viatgers que anaven cap a l'Urgellet haguessin de travessar la vall per continuar cap al nord. Algunes llegendes afirmen que Hanníbal Barca, cap dels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica, va travessar la vall amb les seves tropes l'any 219 aC de camí cap a Roma.
Edat mitjana Cau l'Imperi Romà i el món cau a la foscor. Durant el s. IV la nombrosa presència cristiana a la comarca obliga a crear el Bisbat d'Urgell. Serà aleshores quan naixerà la primitiva església de Sant Serni de Cabó què més tard esdevindrà monestir (documentat a l'acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell de l'any 839).
Després de la invasió musulmana d'Hispània l'any 714 i de la reconquesta duta a terme per Carlemany l'any 785 la vall passa sota jurisdicció del Comtat d'Urgell. Borrell I d'Osona (†820), primer comte d'Urgell després de la reconquesta, va ser probablement qui va instituir el títol de Senyors de Caboet. La riquesa de la vall de Cabó era donada pel monestir benedictí al cap d'un pujol del qual ens resta l'església romànica del s. X orientada de sud a nord assentada sobre una altra església anterior orientada d'est a oest.
La menció més antiga que es conserva referent a la vall de Cabó es troba en un document de venda d'un hort situat "in valle Nempetana" datat l'any 867.
L'any 839 la Vall de Cabó ja apareix mencionada a l'acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell sota el nom de Kapudeizo, també apareixen els parròquies d'Organyà (Horganiano) i Favà (Favano).
En els documents procedents de la col·legiata d'Organyà dels segles IX al principi del XII apareixen documentats com a nuclis de població de la vall; Favà (867), el Vilar (929), Espodolla (990), l'Ametlla (1006), Anell (1009), Coma (1015), Cabó (1017), Fontanet (1021), Pujal (1038), Tragó (1038), Boixadera (1065), Ares (1068, mentre el castell ja apareix el 1027), i el Puig o Pui (1089), a més de la vila d'Organyà.
miniatura|esquerra|Vista de la part posterior de l'Església de Sant Serni de Cabó on abans del 1950 hi havia la rectoria.
Els enllaços matrimonials dels Senyors de Caboet van fer que aquests gaudissin d'un poder econòmic i influència política amb els mateixos bisbes d'Urgell. Isarn de Caboet és el primer senyor de Caboet del qual en tenim constància i va viure durant el s. X. El seu fill Ramón I de Caboet (mort vers el 1020), el seu net Isarn Ramón (†1065-1067) i el seu besnet Guitard Isarn de Caboet (†1102-1104) van continuar el seu llegat ampliant els dominis dels senyors de Caboet per les valls de Sant Joan i Andorra. Així l'any 1095 el Bisbat d'Urgell a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet del qual va quedar constància al testament del senyor de Caboet (Greuges de Guitard Isarn), el text complex més antic en català.Els greuges de Guitard Isarn, Biblioteca Nacional de Catalunya, 15-12-2012
A la mort de Guitard Isarn el senyoriu va passar a mans del seu fill Guillem de Caboet (†1110-1112) i al morir aquest el testa a favor del seu germà Miró Guitard de Caboet (†1154-1155) el qual es va casar amb Valencia. A la mort de Miró i després de la mort del seu fill gran : Ramón II de Caboet (†1156) se'n feu càrrec del senyoriu el fill petit Arnau de Caboet (†1170). Arnau es va casar amb Ermergarda de Taús i amb aquest matrimoni les Valls d'Aguilar van passar al poder dels Caboet.Els Senyors de Caboet, Data de consulta : 16-12-2012
Arnaua o Arnaldeta de Caboet (segons les fonts) era filla d'Arnau de Caboet i Ermergarda de Taús i visqué sota la protecció del comte d'Urgell Ermengol VII tota la seva infància. L'any 1180 va contreure matrimoni amb Bertran de Tarascó a petició del mateix comte però aquest va morir poc després deixant un nadó de pocs mesos: Bertran de Tarascó (†1194-1198). Desobeint els consells del successor i fill d'Ermengol VII, Ermengol VIII, es va casar l'any 1185 amb Arnau I de Castellbò (†1226) vinculat al catarisme.
miniatura|Armes dels Castellbò (s.XIII)
Amb la mort de Bernat de Tarascó, hereu legítim del senyoriu de Caboet, l'any 1194, Ermengol VIII es va negar a reconèixer que l'hereva del senyoriu passava a ser la filla del segon matrimoni d'Arnaldeta : Ermessenda vescomtessa de Castellbò i senyora de Caboet. La guerra entre el comte i el vescomte va acabar l'any 1199 amb el reconeixement del poder d'Arnau de Castellbò sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra.
Amb la mort d'Arnaldeta (1202), la seva filla Ermessenda de Castellbò va casar-se l'any 1208 amb Roger Bernat II de Foix, futur comte de Foix. Així després de la mort d'Arnau de Castellbò el 1226 Ermessenda va passar a ser vescomtessa de Castellbò i senyora de Caboet, Sant Joan i Andorra.
A la mort d'aquesta el 1230 el títol de Senyors de Caboet va passar a pertànyer al seu marit que el donà als descendents del matrimoni amb Ermessenda. Així la vall de Cabó va passar a pertànyer al Comtat de Foix i més tard al Regne de Navarra l'any 1479. L'any 1278 els comtes de Foix van acceptar tenir en feu honrat les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra amb el Bisbat d'Urgell d'acord amb la sentència del Pariatge d'Andorra. Tot i això l'any 1162 els cent setze caps de casa de la vall de Cabó ja havien prestat homenatge al bisbe d'Urgell.