John Lemmon (Newton, Massachusetts, 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 2001) va ser un actor de cinema estatunidenc.
Biografia El seu debut cinematogràfic es produeix com a guionista de la pel·lícula The Lady Takes a Sailor (1949), però ja havia aparegut en uns 400 programes de televisió, entre 1948 i 1953.
Com a actor comença a treure el cap a les pantalles en la dècada de 1950, en col·laboració amb el director Richard Quine, amb rols secundaris poc importants. El seu primer paper com a protagonista va ser a la comèdia It Should Happen to You (1954), que també va comptar amb la ja consolidada Judy Holliday com a protagonista femenina. Continua amb My Sister Eileen (1955) secundant a Janet Leigh, i sobretot Escala a Hawaii, per la qual va obtenir un Oscar al millor actor secundari. Després vindrien Operació Nit Boja (1957), comèdia d'ambient militar on Lemmon té el seu primer paper de coprotagonista al costat de Dirk York, i Em vaig enamorar d'una bruixa (1958) amb James Stewart, Kim Novak i Elsa Lanchester.
L'actor va anar ampliant el seu registre en altres títols com Tururut!, comèdia musical de Mark Robson; Foc amagat (1957) amb Robert Mitchum i Rita Hayworth; Cowboy (1958) amb Glenn Ford, dirigit per Delmer Daves, i Ningú no és perfecte (1959), amb Tony Curtis, Marilyn Monroe i George Raft, en una paròdia del cinema de gàngsters, que suposa el seu primer i decisiu treball amb el director Billy Wilder. miniatura|esquerra|Jack Lemmon a L'apartament (1960) La dècada de 1960 suposarà el seu gran moment de popularitat i de reconeixement per part de la crítica: L'apartament (1960), al costat de Shirley MacLaine i Fred McMurray, amb la música d'Adolph Deutsch posa en relleu el mestratge d'aquest actor per dominar els matisos d'un personatge tan senzill, com ric en matisos, que es deixa arrossegar en el seu afany de no desairar als seus superiors en l'empresa en què treballa. La pel·lícula va guanyar cinc Oscars. La següent pel·lícula important és Dies de vi i roses (1960) de Blake Edwards, un dels grans clàssics del melodrama sobre l'alcoholisme, al costat de Lee Remick i Charles Bickford. Després va protagonitzar la comèdia The Notorious Landlady (1962), novament amb el director Richard Quine i Kim Novak.
El 1966 Jack Lemmon es va unir a Walter Matthau per primera vegada, per portar al cine l'obra teatral de Neil Simon adaptada per Gene Sacks: L'estranya parella. Aquest film els converteix en estrelles, i els porta a repetir duet en diverses ocasions, en els films de Billy Wilder Un cop de sort (1968); The Front Page (1974) (realitzant una nova versió de l'obra de Ben Hecht i portada al cinema en 1931 per Lewis Milestone com The Front Page i en 1940 per Howard Hawks com His Girl Friday), i a Buddy, Buddy (1981) i Neil Simon's The Odd Couple II (1998).
Les dècades de 1970 i 1980 inicien la maduresa interpretativa de l'actor, amb incursions en un cinema més compromès i dramàtic que abans: El presoner de la Segona Avinguda (1975), de Gene Sacks, al costat de Anne Bancroft. Va ser nominat de nou a l'Oscar pel seu paper a Missing de (Constantin Costa-Gavras, 1982), basat en la història real del periodista nord-americà Charles Horman, que, després de desaparèixer durant el cop d'estat d'Augusto Pinochet a Xile, és buscat pel seu pare (paper interpretat per Lemmon).
El 1974 va obtenir l'Oscar al millor actor per la seva interpretació a Salveu el tigre de John G. Avildsen (1973). Va ser nominat pel seu paper a Missing, sobre un pare que viatja a Xile per tal d'esbrinar què li ha passat al seu fill, desaparegut durant els desordres posteriors al cop d'estat de Pinochet.
Lemmon va realitzar destacades interpretacions teatrals (Long day's journey into night, 1986) i va protagonitzar produccions televisives (L'assassinat de 'Mary' Phagan, W. Hale, 1988).
El 1996 li va ser atorgat l'Os d'Or en el Festival Internacional de Cine de Berlín pel conjunt de la seua carrera.
El 1979 li va ser atorgat el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per La síndrome de la Xina (The China Syndrome) de James Bridges, i el 1982 per Missing de Costa-Gavras.
Filmografia seleccionada
1954: Tururut! (Phffft) 1955: La meva germana Eileen (My Sister Eileen) de Richard Quine 1957: Foc amagat (Fire Down Below) 1959: Em vaig enamorar d'una bruixa (Bell, Book and Candle) 1959: Ningú no és perfecte (Some Like it Hot) de Billy Wilder (amb Tony Curtis i Marilyn Monroe) 1959: La indòmita i el milionari (It Happened to Jane) 1960: L'apartament (The Apartment) de Billy Wilder. 1960: Dies de vi i roses (Days of Wine and Roses) de Blake Edwards 1960: Pepe de George Sidney 1960: La misteriosa dama de negre (The Notorious Landlady) 1963: Irma la douce 1965: Com matar la pròpia dona (How to Murder Your Wife) 1965: La gran cursa (The Great Race) 1966: Un cop de sort (The Fortune Cookie) 1968: L'estranya parella (The Odd Couple) de Gene Saks 1971: Kotch 1972: Guerra entre homes i dones (The War Between Men and Women) 1973: Save the Tiger 1975: El presoner de la Segona Avinguda (The Prisoner of Second Avenue) 1979: La síndrome de la Xina (The China Syndrome) de James Bridges 1982: Missing de Costa-Gavras 1986: Així és la vida (That's Life!) de Blake Edwards 1989: El meu pare (Dad) de Gary David Goldberg 1991: JFK d'Oliver Stone 1992: Èxit a qualsevol preu (Glengarry Glen Ross) de James Foley 1993: Dos vells rondinaires (Grumpy Old Men) 1995: Discòrdies a la carta (Grumpier Old Men) 1996: Hamlet de Kenneth Branagh
Premis i nominacions Premis 1957: Oscar al millor actor secundari per Escala a Hawaii 1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Ningú no és perfecte 1960: BAFTA al millor actor per Ningú no és perfecte 1961: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per L'apartament 1961: BAFTA al millor actor per L'apartament 1963: Conquilla de Plata al millor actor per Dies de vi i roses 1972: Primetime Emmy al millor programa de varietats o musical per 'S Wonderful, 'S Marvelous, 'S Gershwin 1973: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Avanti! 1974: Oscar al millor actor per Save the Tiger 1979: Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per La síndrome de la Xina 1980: BAFTA al millor actor per La síndrome de la Xina 1981: Os de Plata a la millor interpretació masculina per Tribute 1982: Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per Missing 1991: Premi Cecil B. DeMille' 1992: Copa Volpi per la millor interpretació masculina per Èxit a qualsevol preu 1996: Os d'Or honorífic 2000: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Inherit the Wind 2000: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Tuesdays with Morrie Nominacions 1956: BAFTA al millor actor estranger per Escala a Hawaii 1960: Oscar al millor actor per Ningú no és perfecte 1961: Oscar al millor actor per L'apartament 1963: Oscar al millor actor per Dies de vi i roses 1963: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Dies de vi i roses 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Irma la douce 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Under the Yum Yum Tree 1964: BAFTA al millor actor estranger per Dies de vi i roses 1966: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per The Great Race 1966: BAFTA al millor actor estranger per Presta'm el teu marit 1966: BAFTA al millor actor estranger per Com matar la pròpia dona 1969: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per L'estranya parella 1971: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per The Out of Towners 1974: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Save the Tiger 1975: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per The Front Page 1976: Primetime Emmy al millor actor dramàtic o especial còmic per The Entertainer 1980: Oscar al millor actor per La síndrome de la Xina 1980: Globus d'Or al millor actor dramàtic per La síndrome de la Xina 1981: Oscar al millor actor per Tribute 1981: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Tribute 1983: Oscar al millor actor per Missing 1983: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Missing 1983: BAFTA al millor actor per Missing 1987: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Així és la vida 1988: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Long Day's Journey Into Night 1988: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per The Murder of Mary Phagan 1989: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per The Murder of Mary Phagan 1990: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Dad 1994: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Great Performances 1998: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per 12 Angry Men 1998: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per 12 Angry Men 1999: Globus d'Or al millor actor de minisèrie o telefilm per Tuesdays with Morrie 1999: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Inherit the Wind''
Referències
Categoria:Actors de cinema de Massachusetts Categoria:Directors de cinema de Los Angeles Categoria:Directors de cinema de Massachusetts Categoria:Guanyadors del BAFTA al millor actor Categoria:Guanyadors del premi Cecil B. DeMille Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor actor musical o còmic Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor actor Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor actor secundari Categoria:Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial Categoria:Militars de Massachusetts Categoria:Persones de Newton (Massachusetts) Categoria:Honorats pel Centre Kennedy Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes del Harvard College Categoria:Alumnes de la Phillips Academy Categoria:Premis Primetime Emmy Categoria:Morts a Los Angeles Categoria:Morts de càncer de bufeta urinària a Califòrnia Categoria:Actors de cinema de Los Angeles Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XXI